Expertes de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València arrenquen els olis de la paret mitjançant la tècnica de l’’strappo’ · Les obres, que daten de 1950, es traspassaran sobre tela i suport rígid lleuger per reubicar-les en una capella lateral del temple
L’artista targarí Josep Minguell ja fa dies que treballa en la darrera fase del cicle de pintures al fresc de l’església de Santa Maria de l’Alba. Es tracta d’un conjunt de pintures iniciat l’any 2006 i que un cop finalitzat sumarà 1.014 metres quadrats, convertint-se en el conjunt mural més gran pintat per l’artista català i en un dels més grans exemples contemporanis de pintura mural al fresc del món. Però per continuar amb el seu treball, el muralista targarí ha hagut de fer una aturada per tal de rescatar obra d’un predecessor, el també pintor targarí Francesc Marsà.
L’artista conegut popularment com pintor Marsà és autor de quatre figures pintades, isolades i disperses situades als laterals del mur frontal de l’absis de l’església que actualment restaven amagades sota quatre fustes de contraplacat, i que Minguell ha volgut rescatar ja que es tracta de les úniques restes que es conserven de la decoració de l’absis que l’any 1950 executà Francesc Marsà.
Per fer-ho, Minguell ha comptat amb la col·laboració de professionals de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de València (ens vinculat a la Universitat Politècnica de la capital del País Valencià), que s’han desplaçat fins a Tàrrega per arrencar les pintures a l’oli obra de Marsà mitjançant la tècnica de l’strappo. Així doncs, la doctora Pilar Soriano Sancho i la doctorand Iris Hernández, ambdues membres del Taller d’anàlisi i intervenció en pintura mural de l’esmentat institut valencià i especialistes en aquest tipus de procediment, han extret les pintures amb èxit després d’una complexa preparació. El procés s’ha dut a terme sota la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) precedida d’un assaig in situ, que en va confirmar la viabilitat.
L’objectiu és que les quatre imatges pictòriques arrencades es traspassin a tela i a suport rígid de pes lleuger, per tal de reubicar-les en una capella lateral de l’església de Santa Maria de l’Alba i segueixin formant part del patrimoni artístic del temple, tal com ha explicat Iris Hernández.
Per al pintor Josep Minguell, “aquesta solució evita interferències forçades en la nova decoració que es duu a terme”. Una vegada arrencades les imatges marianes de Francesc Marsà es pintaran al fresc les àrees que ocupaven per tal de donar continuïtat visual al projecte de Minguell, que ocuparà íntegrament el mur frontal del presbiteri. L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, que ha assistit al procés d’arrencada dels olis de Marsà, ha posat en valor que es pugui “preservar aquest bocí del nostre patrimoni” i ha agraït a les professionals de la Universitat Politècnica de València la seva col·laboració.
350 anys de Santa Maria de l’Alba
Per la seva banda, Jaume Aligué, membre de la Comissió del Patrimoni Parroquial de Santa Maria de l’Alba, ha recordat que la culminació del projecte pictòric de Minguell al temple targarí forma part dels actes que se celebraran enguany per commemorar el 350è aniversari de l’ensorrament del campanar de l’antiga església, que va deixar la meitat de l’edifici en runes i motivà l’aixecament del temple barroc actual obra de fra Josep de la Concepció. El primer acte per commemorar aquesta efemèride és el repic de campanes que es farà demà dimarts 15 de febrer a les 6 de la tarda, just l’hora que tres segles i mig enrere s’enfondrà el campanar.
L’artista targarí Josep Minguell ja fa dies que treballa en la darrera fase del cicle de pintures al fresc de l’església de Santa Maria de l’Alba. Es tracta d’un conjunt de pintures iniciat l’any 2006 i que un cop finalitzat sumarà 1.014 metres quadrats, convertint-se en el conjunt mural més gran pintat per l’artista català i en un dels més grans exemples contemporanis de pintura mural al fresc del món. Però per continuar amb el seu treball, el muralista targarí ha hagut de fer una aturada per tal de rescatar obra d’un predecessor, el també pintor targarí Francesc Marsà.
L’artista conegut popularment com pintor Marsà és autor de quatre figures pintades, isolades i disperses situades als laterals del mur frontal de l’absis de l’església que actualment restaven amagades sota quatre fustes de contraplacat, i que Minguell ha volgut rescatar ja que es tracta de les úniques restes que es conserven de la decoració de l’absis que l’any 1950 executà Francesc Marsà.
Per fer-ho, Minguell ha comptat amb la col·laboració de professionals de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de València (ens vinculat a la Universitat Politècnica de la capital del País Valencià), que s’han desplaçat fins a Tàrrega per arrencar les pintures a l’oli obra de Marsà mitjançant la tècnica de l’strappo. Així doncs, la doctora Pilar Soriano Sancho i la doctorand Iris Hernández, ambdues membres del Taller d’anàlisi i intervenció en pintura mural de l’esmentat institut valencià i especialistes en aquest tipus de procediment, han extret les pintures amb èxit després d’una complexa preparació. El procés s’ha dut a terme sota la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) precedida d’un assaig in situ, que en va confirmar la viabilitat.
L’objectiu és que les quatre imatges pictòriques arrencades es traspassin a tela i a suport rígid de pes lleuger, per tal de reubicar-les en una capella lateral de l’església de Santa Maria de l’Alba i segueixin formant part del patrimoni artístic del temple, tal com ha explicat Iris Hernández.
Per al pintor Josep Minguell, “aquesta solució evita interferències forçades en la nova decoració que es duu a terme”. Una vegada arrencades les imatges marianes de Francesc Marsà es pintaran al fresc les àrees que ocupaven per tal de donar continuïtat visual al projecte de Minguell, que ocuparà íntegrament el mur frontal del presbiteri. L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, que ha assistit al procés d’arrencada dels olis de Marsà, ha posat en valor que es pugui “preservar aquest bocí del nostre patrimoni” i ha agraït a les professionals de la Universitat Politècnica de València la seva col·laboració.
350 anys de Santa Maria de l’Alba
Per la seva banda, Jaume Aligué, membre de la Comissió del Patrimoni Parroquial de Santa Maria de l’Alba, ha recordat que la culminació del projecte pictòric de Minguell al temple targarí forma part dels actes que se celebraran enguany per commemorar el 350è aniversari de l’ensorrament del campanar de l’antiga església, que va deixar la meitat de l’edifici en runes i motivà l’aixecament del temple barroc actual obra de fra Josep de la Concepció. El primer acte per commemorar aquesta efemèride és el repic de campanes que es farà demà dimarts 15 de febrer a les 6 de la tarda, just l’hora que tres segles i mig enrere s’enfondrà el campanar.
