Actualitat
- La política lingüística municipal, l’aprenentatge d’adults, l’acollida lingüística i la promoció de l’ús del català centren el balanç dels dos primers anys.
- S’han celebrat actes de totes les conselleries del Govern simultàniament a totes les vegueries per exposar la feina feta i compartir projectes i reptes de futur.
Dos anys d’impuls de l’aprenentatge del català i d'augment de la presència de la llengua al sector audiovisual
Vanessa Bretxa, directora general de Política Lingüística d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, ha fet un balanç de la feina feta en els àmbits de l’aprenentatge, l’acollida lingüística i la promoció de l’ús del català. Ha destacat l’ampliació i diversificació de l’oferta de cursos de català per a persones adultes, amb la consecució de les 150.000 places el curs passat, i les noves vies de formació en col·laboració amb ajuntaments i entitats. També ha posat en relleu el reforç de les vies d’acreditació dels coneixements de català i les actuacions per facilitar l’aprenentatge a les persones nouvingudes.
La directora general ha remarcat també el desplegament d’una política lingüística més arrelada al territori, amb noves eines perquè els municipis puguin planificar i impulsar actuacions de promoció del català. En aquest àmbit, el Departament ha impulsat plans locals d’impuls del català i una línia d’ajuts a ajuntaments i entitats que ha permès posar en marxa 350 cursos de nivells A1 i A2, amb més de 8.750 places. Pel que fa al foment de l’ús del català, ha destacat les actuacions adreçades al comerç i la restauració, com ara el projecte Comerços Aprenents.
Aquestes línies de treball tindran continuïtat i un desplegament més intens durant els propers mesos, especialment en l’àmbit municipal, l’acollida lingüística i la formació de persones adultes, així com en la promoció de l’ús del català en els diferents sectors socials i professionals. En aquest sentit, el Departament continuarà treballant amb els ajuntaments, les entitats i els agents socials per ampliar les oportunitats d’aprenentatge i afavorir l’ús efectiu del català en els diferents àmbits de la vida quotidiana i laboral.
Per la seva banda, Roger Serra, director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual, ha fet un repàs de l’estat actual de la llengua catalana al sector audiovisual i de les principals actuacions impulsades durant aquests dos anys. En l'àmbit audiovisual, durant l’any 2025, el Departament ha donat suport a 396 doblatges i 684 subtítols en català de llargmetratges, mentre que les obres disponibles en català als catàlegs de les principals plataformes han superat les 3.500. En aquest àmbit, la posada en marxa del conveni entre la Generalitat i la CCMA ha permès ampliar l’oferta de continguts en català amb la cessió de més de 160 doblatges de 3Cat a les plataformes durant l’últim any, entre els quals 83 incorporats a Netflix i 37 a Disney+.
Serra també ha destacat la feina feta per reforçar la presència del català en l’entorn digital i tecnològic, amb el suport a projectes d’empreses i entitats per incorporar la llengua a productes i serveis vinculats, entre d’altres, a la intel·ligència artificial, l’educació, l’accessibilitat, la comunicació, els videojocs i els serveis a la ciutadania. En l'àmbit de les xarxes socials, el Departament ha impulsat les Beques Propulsió per tal de donar suport a 40 projectes de creadors de contingut en català, tot elevant a 103 els projectes becats des de 2024. Pel que fa als videojocs, la nova convocatòria d'ajuts permetrà incorporar el català a 15 títols per a ordinadors, consoles i dispositius mòbils.
El director general ha posat en relleu, així mateix, el reforç de la presència institucional i internacional de Catalunya en xarxes i espais de cooperació sobre diversitat lingüística digital i audiovisual, així com el desplegament d’una estructura pública especialitzada en aquests dos àmbits estratègics per al futur de la llengua. De cara als propers anys, la Direcció General preveu donar una nova empenta a la presència del català en l’audiovisual, especialment a les xarxes socials, amb línies de suport als creadors de contingut i a la producció audiovisual, així com a la digitalització i la incorporació de la intel·ligència artificial als mitjans en català. En l’àmbit tecnològic, també es preveu impulsar noves eines digitals per a l’aprenentatge del català, inclòs un xat conversacional basat en intel·ligència artificial, i avançar en un model de governança del català en l’àmbit digital i en la localització al català de productes i serveis d’empreses internacionals i de programari lliure.
Els municipis, agents clau per fer arribar els cursos de català arreu del territori
La importància de comptar amb els ajuntaments dels municipis per portar la política lingüística arreu del territori ha estat un dels eixos principals de l'actuació del Departament. A la taula “Fer arribar els cursos de català arreu: la veu dels municipis”, l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, i l’alcalde de Sarral, Jaume Fornés, han explicat les seves actuacions destinades a facilitar l’accés de la ciutadania a l’aprenentatge del català.
En tots dos municipis, Montgai i Sarral, els ajuntaments s'han beneficiat de l'ajut per a l'organització de cursos de català per a adults del Departament de Política Lingüística. Aquests ajuts estan destinats l'organització de cursos inicials de català gratuïts per part de les entitats i els ajuntaments de menys de 17.500 habitants d'arreu del país que els sol·licitin i han permès desestacionalitzar l’oferta de cursos i fer que l’oferta guanyi en capil·laritat territorial, complint, així, amb l'objectiu de fomentar la integració lingüística i l'accés a l'aprenentatge de la llengua a tot el territori, especialment en aquells punts on l'oferta era més limitada o hi havia hagut un pic de demanda sobtat. Amb aquesta subvenció, en la convocatòria de 2025, es van atorgar un total de 350 cursos. Hi van participar 205 organitzacions diferents, de les quals el 50,73% van ser ajuntaments, el 48,78% entitats (associacions, fundacions, AFAs, etc.) i menys d'un 1% consells comarcals.
Els alcaldes Gilabert i Fornés han compartit la seva experiència amb la línia de subvencions, i han evidenciat el paper essencial dels ajuntaments com a agents de proximitat, no només en la detecció de necessitats formatives, sinó també a l'hora d'apropar els recursos a la ciutadania i adaptar les actuacions de política lingüística a la realitat de cada municipi.
40 propostes per a l'acció: mesures concretes per a cada ajuntament
La directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Balbina Escolà, ha presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l'activitat municipal, des de l'atenció ciutadana fins a la cultura, l'esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
L'objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
Per la seva banda, la referent del Servei Comarcal de Català de l’Urgell, Teresa Arrufat, ha exposat el Pla d’impuls del català al comerç local de la comarca, que té per objectiu reforçar la presència i l’ús de la llengua en un àmbit de proximitat directa amb la ciutadania. El pla parteix del treball amb els establiments comercials per informar-los, sensibilitzar-los i facilitar-los eines que afavoreixin l’ús del català en l’atenció al públic, la retolació i la informació adreçada a la clientela, i inclou actuacions d’assessorament i dinamització lingüística. En aquest sentit, Arrufat ha explicat que es vol dotar els comerços dels recursos necessaris per atendre la clientela en català i incorporar la llengua de manera habitual en la seva activitat. El repte és arribar a més establiments i consolidar el català com a llengua habitual del comerç als municipis de l’Urgell.
L’acte ha permès posar en comú les actuacions desplegades des de la creació del Departament de Política Lingüística i compartir experiències concretes de municipis i serveis del territori, així com els projectes que marcaran les properes etapes de la política lingüística. Amb aquesta mirada territorial i transversal, el Departament continuarà treballant amb els ajuntaments, les entitats i els diferents sectors socials i professionals per estendre l’aprenentatge i l’ús del català arreu del país.
