Actualitat
Preservació de patrimoni dins el projecte ‘Paisatges de Ponent’ de la Diputació de Lleida amb finançament dels fons FEDER · La capital de l’Urgell obre al públic l'edifici restaurat on residí l’eminent metge i filòsof jueu targarí · Portes obertes, visites guiades i música en viu per estrenar el nou equipament en el marc dels Dies Europeus de la Cultura Jueva
Tàrrega ha inaugurat aquest dissabte l’anomenada Casa d’Avraham Xalom, edifici d’origen medieval que s’ha restaurat com a testimoni de la vida a l’antic call jueu. Es tracta d’un nou equipament cultural que consolida la capital de l’Urgell com un dels centres divulgadors sobre el judaisme català. El vestigi, que ara es fa visitable, ha estat objecte d’un acurat procés d’adequació i museïtzació finançat pel consistori targarí, la Diputació de Lleida i els fons europeus FEDER. L’acció s’emmarca dins el projecte ‘Paisatges de Ponent’, que potencia el turisme a partir dels valors del patrimoni, i ha suposat una inversió de 108.927 euros. L’immoble, lloc de residència del metge i filòsof jueu Avraham Xalom, està situat al carrer de l’Estudi, considerat el cor del call i on vivia la major part de la comunitat hebrea (també s’hi trobava el forn i el conjunt sinagogal).
La Casa d’Avraham Xalom esdevé, per tant, una peça clau per interpretar el llegat jueu del territori i s'integra dins el discurs museogràfic 'Tragèdia al Call-Tàrrega 1348', l'eix del qual és la sala permanent inaugurada l’any 2014 al Museu Tàrrega Urgell. En aquest sentit, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha destacat que la ciutat guanya un nou atractiu cultural i turístic. “Contribuïm una vegada més a revitalitzar el nucli antic sense que perdi la seva essència tot preservant el nostre patrimoni històric”, ha assenyalat la primera edil. Així mateix, també ha subratllat la bona entesa entre administracions per fer realitat el projecte i la bona predisposició de la família Minguell perquè l’immoble passés a ser de titularitat municipal l’any 2016.
Per la seva part, Oriol Saula, director tècnic del Museu Tàrrega Urgell, ha explicat que la Casa d’Avraham Xalom conserva gairebé intacta l’estructura medieval original a la seva planta baixa amb elements destacables com arcades i mènsules gòtiques. “El públic tindrà la sensació de viatjar enrere en el temps i d’entrar en una casa dels segles XIV i XV”, ha asseverat. Saula també ha posat en valor la figura d’Avraham Xalom: “molts investigadors el defineixen com el darrer gran filòsof jueu català”, ha dit. A l’acte inaugural també han assistit Albert Turull, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura; Carles Gibert, diputat provincial; Ivonne Pont, regidora de Patrimoni i Turisme; i altres regidors de l’arc consistorial.
Val a dir que el Govern català també ha col·laborat en el projecte finançant les campanyes arqueològiques realitzades al subsol i els vídeos interactius que, juntament amb els plafons, ajuden a interpretar tot aquest conjunt patrimonial. Tàrrega ha emmarcat la inauguració en els Dies Europeus de la Cultura Jueva. El programa s’ha completat avui amb torns de portes obertes a més d’un concert de música mediterrània a càrrec de La Hafla Fiesta a la plaça dels Comediants. D’altra banda, demà diumenge s’oferirà una visita guiada a 2/4 d’11 del matí que inclourà el Museu Tàrrega Urgell, els indrets del call i la Casa d’Avraham Xalom. L’estrena de l’equipament culminarà amb un altre torn de portes obertes de 12 a 2 del migdia.
La singularitat de la Casa d’Avraham Xalom rau en què s’ha pogut conservar d’una manera excepcional bona part de la seva estructura medieval ja que les obres fetes al llarg del temps han alterat ben poc la seva fisonomia. De fet, mai no havia tingut ni electricitat ni aigua corrent ja que durant molts anys fou utilitzada com a magatzem o romangué deshabitada. L’immoble compta amb planta baixa (dividida per un altell), primer pis i golfes. Avraham Xalom i la seva família hi van residir fins a l’any 1492, quan es van haver d’exiliar a causa del decret d’expulsió dels Reis Catòlics. Xalom fou reconegut per traduir a l’hebreu diverses obres de filosofia escolàstica cristiana i va escriure un famós tractat de filosofia en hebreu. Pòstumament, la seva obra fou reeditada a Istambul i Venècia.
