S’han instal·lat a la darrera residència on els homenatjats van viure en llibertat · Emotiu acte de memòria històrica amb la presència dels familiars de les víctimes del nazisme
La ciutat de Tàrrega ha instal·lat aquest dimarts 25 de maig nou llambordes Stolpersteine per retre homenatge als veïns que van ser deportats als camps de concentració nazi de Mauthausen als anys 40. L'acte commemoratiu ha estat molt emotiu i ha comptat amb la presència de diversos familiars de les víctimes que han volgut ser presents en aquest reconeixement de memòria històrica.
L'esdeveniment ha començat a les 10h del matí a la plaça Major amb la interpretació musical de La llista de Schindler a càrrec del Quartet de Saxos de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega. Posteriorment, han tingut lloc les intervencions institucionals de l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, la regidora de Memòria Històrica, Ivonne Pont, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Tots ells han volgut destacar la rellevància d'aquest acte per no oblidar uns fets que han marcat la nostra història i per retre homenatge a les persones que van patir el feixisme en primera persona.
Posteriorment, s'ha iniciat el recorregut d'instal·lació de 9 llambordes Stolpersteine, que s'han instal·lat davant de les últimes residències on les víctimes van viure en llibertat. En cada domicili s'ha llegit la biografia de la persona homenatjada per part d'alumnes de les escoles de Tàrrega, s'ha fet una ofrena floral i s'ha realitzat una fotografia de record. A més, també s'ha enregistrat tota la jornada per tenir un document històric de la commemoració i se n'entregarà una còpia als familiars.
Les nou persones homenatjades han estat Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Andoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré. Tots ells van ser deportats a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Cinc van morir als camps de concentració nazi i quatre van aconseguir sobreviure. Un d'ells va tornar a Catalunya, mentre que la resta va viure a França fins a la seva mort.
L'última instal·lació de la llamborda Stolpersteine ha tingut lloc al carrer de les Parres del Talladell on s'ha celebrat la cloenda amb el parlament de l'historiador local, Jaume Ramon Solè, i l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, en el mes on es compleixen els 76 anys de l'alliberament del camp de concentració de Manthausen a càrrec de les tropes americanes.
Més de 75.000 Stolpersteine per tot el món
L'artista alemany Gunter Demnig va dissenyar i instal·lar la primera llombarda Stolpersteine l'any 1996. Des de llavors, se n'han col·locat més de 75.000 en record dels deportats a una vintena de països i a Catalunya s'han instal·lat més de 300.
Stolpersteine és un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar' i, segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d'uns blocs de formigó, d'aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.
La ciutat de Tàrrega ha instal·lat aquest dimarts 25 de maig nou llambordes Stolpersteine per retre homenatge als veïns que van ser deportats als camps de concentració nazi de Mauthausen als anys 40. L'acte commemoratiu ha estat molt emotiu i ha comptat amb la presència de diversos familiars de les víctimes que han volgut ser presents en aquest reconeixement de memòria històrica.
L'esdeveniment ha començat a les 10h del matí a la plaça Major amb la interpretació musical de La llista de Schindler a càrrec del Quartet de Saxos de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega. Posteriorment, han tingut lloc les intervencions institucionals de l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, la regidora de Memòria Històrica, Ivonne Pont, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. Tots ells han volgut destacar la rellevància d'aquest acte per no oblidar uns fets que han marcat la nostra història i per retre homenatge a les persones que van patir el feixisme en primera persona.
Posteriorment, s'ha iniciat el recorregut d'instal·lació de 9 llambordes Stolpersteine, que s'han instal·lat davant de les últimes residències on les víctimes van viure en llibertat. En cada domicili s'ha llegit la biografia de la persona homenatjada per part d'alumnes de les escoles de Tàrrega, s'ha fet una ofrena floral i s'ha realitzat una fotografia de record. A més, també s'ha enregistrat tota la jornada per tenir un document històric de la commemoració i se n'entregarà una còpia als familiars.
Les nou persones homenatjades han estat Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Andoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré. Tots ells van ser deportats a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Cinc van morir als camps de concentració nazi i quatre van aconseguir sobreviure. Un d'ells va tornar a Catalunya, mentre que la resta va viure a França fins a la seva mort.
L'última instal·lació de la llamborda Stolpersteine ha tingut lloc al carrer de les Parres del Talladell on s'ha celebrat la cloenda amb el parlament de l'historiador local, Jaume Ramon Solè, i l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, en el mes on es compleixen els 76 anys de l'alliberament del camp de concentració de Manthausen a càrrec de les tropes americanes.
Més de 75.000 Stolpersteine per tot el món
L'artista alemany Gunter Demnig va dissenyar i instal·lar la primera llombarda Stolpersteine l'any 1996. Des de llavors, se n'han col·locat més de 75.000 en record dels deportats a una vintena de països i a Catalunya s'han instal·lat més de 300.
Stolpersteine és un terme alemany que vol dir 'pedres que ens fan ensopegar' i, segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d'uns blocs de formigó, d'aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.
