Cultura
Investigacions sobre la batalla de Gra i la zona de Maldanell, dotades amb 1.500 euros cadascuna, que es publicaran a la col·lecció 'Quaderns d’Urtx'
Els treballs de recerca “El Foc de Gra. Reconstrucció d’una gran batalla campal durant la primera carlinada” de Jaume Moya i “Les pedres de Maldanell. Paisatge en moviment” de Marc Verdés han estat els guanyadors de la Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila en la seva segona edició. Impulsen aquesta convocatòria el Consell Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament de Tàrrega i l’Ajuntament de Maldà amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Universitat de Lleida.
Creada l’any 2021, la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila vol contribuir a la producció i la difusió d’estudis en el camp de les humanitats i les ciències socials, en l’àmbit de Tàrrega i Ponent (i l’àrea d’influència). A la vegada es vol perpetuar el record d’aquest lingüista i historiador lleidatà que esdevingué una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori.
En la seva investigació, Jaume Moya indaga en la batalla del Foc del Gra de l’any 1837, un dels episodis més sagnants de la primera guerra carlina a Catalunya amb més de vint mil combatents. L’autor planteja l’oblit en què ha caigut aquest fet succeït entre les comarques de la Segarra i l’Urgell i en reivindica la recuperació històrica “per la seva transcendència i per la profunda empremta que va deixar al territori”.
D’altra banda, Marc Verdés aprofundeix en la història de la zona de Maldanell, al poble de Maldà, “un lloc màgic de la vall del Corb del qual hem traçat un complet mapa temporal i etnogràfic”. El document també compta amb un exhaustiu treball fotogràfic d’Aitor Estévez.
Els projectes corresponen a les dues línies de la beca dotades amb 1.500 euros cadascuna per part de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell. Al mateix temps, l’Ajuntament de Maldà aporta 1.000 euros en concepte d’edició dels treballs guanyadors dins la col·lecció “Quaderns d’Urtx”.
Gerard Balcells, president del Consell Comarcal de l’Urgell, destaca la importància de la beca a l’hora de fomentar la recerca al territori. També ha subratllat que “un dels treballs premiats atorga una altra dimensió al poble de Maldà, lloc de naixement del Quim Capdevila”. En paral·lel, Carlos Vílchez, regidor de Cultura de Tàrrega, ha posat l’accent en la beca “com a eina de suport vers les persones que treballen a favor de la recerca i el coneixement”.
En aquest sentit, s’ha d’afegir que els organitzadors de la beca han encarregat també la redacció d’un nou estudi sobre l'aportació historiogràfica de Joaquim Capdevila i Capdevila a Xavier Ferré Trill, doctor en Història i Sociologia. L’autor acumula destacats estudis com els que va dedicar a Antoni Rovira i Virgili o Manuel de Pedrolo.
Perfil de Joaquim Capdevila i Capdevila
Llicenciat en Filologia Catalana i Psicologia i doctor en Lingüística, Joaquim Capdevila i Capdevila (Maldà, 1967 – Tàrrega - Lleida, 2017) s’especialitzà en sociologia històrica i semiòtica. Abocà tot aquest bagatge intel·lectual en nombrosos estudis historiogràfics, que enfocà de forma original fugint dels academicismes tradicionals.
La seva trajectòria es fonamenta en la tasca d’arxiu i l’erudició investigadora sota el fil conductor de la identitat comunitària territorial. Publicà articles en diverses revistes i fou autor i editor de llibres sobre la història contemporània de Maldà, Tàrrega i la Catalunya occidental. La tasca de recerca que caracteritzà el seu treball, precisament, és el motor de la beca que du el seu nom.
En l’àmbit de l’ensenyament, va exercir de professor de lingüística, semiòtica i teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida. L’estiu del 2017 moria, a l’edat de 50 anys, de manera sobtada. Aquell mateix any se li dedicà un acte d’homenatge a la ciutat de Tàrrega i el 2018 es publicà a la revista Urtx el dossier “Joaquim Capdevila i Capdevila in memoriam” amb quatre articles que recordaven i reivindicaven la seva figura tant des d’un punt de vista humà com intel·lectual.
Els treballs de recerca “El Foc de Gra. Reconstrucció d’una gran batalla campal durant la primera carlinada” de Jaume Moya i “Les pedres de Maldanell. Paisatge en moviment” de Marc Verdés han estat els guanyadors de la Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila en la seva segona edició. Impulsen aquesta convocatòria el Consell Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament de Tàrrega i l’Ajuntament de Maldà amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Universitat de Lleida.
Creada l’any 2021, la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila vol contribuir a la producció i la difusió d’estudis en el camp de les humanitats i les ciències socials, en l’àmbit de Tàrrega i Ponent (i l’àrea d’influència). A la vegada es vol perpetuar el record d’aquest lingüista i historiador lleidatà que esdevingué una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori.
En la seva investigació, Jaume Moya indaga en la batalla del Foc del Gra de l’any 1837, un dels episodis més sagnants de la primera guerra carlina a Catalunya amb més de vint mil combatents. L’autor planteja l’oblit en què ha caigut aquest fet succeït entre les comarques de la Segarra i l’Urgell i en reivindica la recuperació històrica “per la seva transcendència i per la profunda empremta que va deixar al territori”.
D’altra banda, Marc Verdés aprofundeix en la història de la zona de Maldanell, al poble de Maldà, “un lloc màgic de la vall del Corb del qual hem traçat un complet mapa temporal i etnogràfic”. El document també compta amb un exhaustiu treball fotogràfic d’Aitor Estévez.
Els projectes corresponen a les dues línies de la beca dotades amb 1.500 euros cadascuna per part de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell. Al mateix temps, l’Ajuntament de Maldà aporta 1.000 euros en concepte d’edició dels treballs guanyadors dins la col·lecció “Quaderns d’Urtx”.
Gerard Balcells, president del Consell Comarcal de l’Urgell, destaca la importància de la beca a l’hora de fomentar la recerca al territori. També ha subratllat que “un dels treballs premiats atorga una altra dimensió al poble de Maldà, lloc de naixement del Quim Capdevila”. En paral·lel, Carlos Vílchez, regidor de Cultura de Tàrrega, ha posat l’accent en la beca “com a eina de suport vers les persones que treballen a favor de la recerca i el coneixement”.
En aquest sentit, s’ha d’afegir que els organitzadors de la beca han encarregat també la redacció d’un nou estudi sobre l'aportació historiogràfica de Joaquim Capdevila i Capdevila a Xavier Ferré Trill, doctor en Història i Sociologia. L’autor acumula destacats estudis com els que va dedicar a Antoni Rovira i Virgili o Manuel de Pedrolo.
Perfil de Joaquim Capdevila i Capdevila
Llicenciat en Filologia Catalana i Psicologia i doctor en Lingüística, Joaquim Capdevila i Capdevila (Maldà, 1967 – Tàrrega - Lleida, 2017) s’especialitzà en sociologia històrica i semiòtica. Abocà tot aquest bagatge intel·lectual en nombrosos estudis historiogràfics, que enfocà de forma original fugint dels academicismes tradicionals.
La seva trajectòria es fonamenta en la tasca d’arxiu i l’erudició investigadora sota el fil conductor de la identitat comunitària territorial. Publicà articles en diverses revistes i fou autor i editor de llibres sobre la història contemporània de Maldà, Tàrrega i la Catalunya occidental. La tasca de recerca que caracteritzà el seu treball, precisament, és el motor de la beca que du el seu nom.
En l’àmbit de l’ensenyament, va exercir de professor de lingüística, semiòtica i teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida. L’estiu del 2017 moria, a l’edat de 50 anys, de manera sobtada. Aquell mateix any se li dedicà un acte d’homenatge a la ciutat de Tàrrega i el 2018 es publicà a la revista Urtx el dossier “Joaquim Capdevila i Capdevila in memoriam” amb quatre articles que recordaven i reivindicaven la seva figura tant des d’un punt de vista humà com intel·lectual.
