Actualitat
La capçalera d'humanitats aporta enguany 16 nous articles que posen en valor els treballs de recerca impulsats des dels museus i equipaments culturals
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) acollia aquest divendres la presentació del volum número 40 d’URTX - Revista d’Humanitats de l’Urgell. La col·lecció és una miscel·lània d’estudis, assaigs i ressenyes sobre història, art, sociologia, lingüística i altres disciplines en relació al territori. Editada per l’Ajuntament de Tàrrega mitjançant el Museu Tàrrega Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i el Museu Trepat, URTX suma ara 16 nous articles, 7 dels quals integren un dossier temàtic especial que analitza la història de l’ensenyament a les terres de Ponent.
L’acte ha estat encapçalat pel regidor de Cultura, Miquel Nadal, a més del director dels Museus de Tàrrega, Oriol Saula, i el tècnic arxiver de l’ACUR, Miquel Àngel Farré. La convidada d’enguany ha estat Glòria Peret, llicenciada en Ciències de l’Educació i docent, que ha destacat “la visió global i exhaustiva que URTX aporta ara en la recerca històrica de l’ensenyament”, i ha subratllat, per exemple, “la posada en valor de la funció de l’escola rural en nuclis petits de població o el renéixer de l’educació durant la Segona República, estroncada malauradament per la guerra i la dictadura”.
Per la seva banda, el regidor de Cultura, Miquel Nadal, ha afirmat que “URTX representa la importància dels museus i equipaments culturals coma espais de difusió del coneixement sobre el passat. La història global es construeix des de les petites històries del món local”.
El dossier especial s’obre amb un treball de recerca de Laia Garcia Garrido sobre l’evolució de l’ensenyament a Lleida des de la Segona República fins al tardo-franquisme. Després, Ton Solé Bonet analitza la història de l’ofici de mestre; Ramon Rial Carbonell traça la figura de Joaquima de Vedruna i la creació de l’Escola Vedruna de Tàrrega; Ana Belén Rojo repassa els 250 anys de l’Escola d’Art Ondara; Joan Lluís Tous Álvarez parla sobre l’escola rural; Miquel Àngel Farré Targa investiga la història de l’ensenyament a Guimerà; i Jaume Ramon Solé indaga sobre l’exili i la repressió que van patir els mestres de la Segona República.
La publicació també ofereix altres articles d’interès. Isidro Puig Sanchís aporta llum sobre la figura de Josep Serret Vidós, un destacat argenter lleidatà del segle XVIII; Sandro Machetti Sánchez s’aproxima a les festes majors de Tàrrega de 1914 i 1916 a través de pel·lícules conservades; Josep Vicenç Mestre Nogué i Frederic Porta Capdevila analitzen l’evolució del pensament de Francesc Macià a través dels seus discursos; i Natacha Filippi treu a la llum la tasca de les dones en l’agricultura urgellenca del segle XX. Quant a ressenyes, Miquel Aguilar Montero publica un atles lingüístic del domini català.
Finalment, URTX 40 publica els treballs de les residències de creació artística de l’ACUR 2025. Jordi Jon Pardo Acebedo reimagina la Guerra Civil a partir d’un dietari de Josep Flaquer; Arnau Moreno Grau explora el món rural i domèstic targarí al voltant de la producció i l’ús de la llana; i Gabriela Piwar reflexiona sobre la seva estada a Tàrrega i l’ACUR. Amb quatre dècades d’existència, la revista URTX ha difós més de 600 articles del món de les humanitats, donant veu a més de 400 autories.
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) acollia aquest divendres la presentació del volum número 40 d’URTX - Revista d’Humanitats de l’Urgell. La col·lecció és una miscel·lània d’estudis, assaigs i ressenyes sobre història, art, sociologia, lingüística i altres disciplines en relació al territori. Editada per l’Ajuntament de Tàrrega mitjançant el Museu Tàrrega Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i el Museu Trepat, URTX suma ara 16 nous articles, 7 dels quals integren un dossier temàtic especial que analitza la història de l’ensenyament a les terres de Ponent.
L’acte ha estat encapçalat pel regidor de Cultura, Miquel Nadal, a més del director dels Museus de Tàrrega, Oriol Saula, i el tècnic arxiver de l’ACUR, Miquel Àngel Farré. La convidada d’enguany ha estat Glòria Peret, llicenciada en Ciències de l’Educació i docent, que ha destacat “la visió global i exhaustiva que URTX aporta ara en la recerca històrica de l’ensenyament”, i ha subratllat, per exemple, “la posada en valor de la funció de l’escola rural en nuclis petits de població o el renéixer de l’educació durant la Segona República, estroncada malauradament per la guerra i la dictadura”.
Per la seva banda, el regidor de Cultura, Miquel Nadal, ha afirmat que “URTX representa la importància dels museus i equipaments culturals coma espais de difusió del coneixement sobre el passat. La història global es construeix des de les petites històries del món local”.
El dossier especial s’obre amb un treball de recerca de Laia Garcia Garrido sobre l’evolució de l’ensenyament a Lleida des de la Segona República fins al tardo-franquisme. Després, Ton Solé Bonet analitza la història de l’ofici de mestre; Ramon Rial Carbonell traça la figura de Joaquima de Vedruna i la creació de l’Escola Vedruna de Tàrrega; Ana Belén Rojo repassa els 250 anys de l’Escola d’Art Ondara; Joan Lluís Tous Álvarez parla sobre l’escola rural; Miquel Àngel Farré Targa investiga la història de l’ensenyament a Guimerà; i Jaume Ramon Solé indaga sobre l’exili i la repressió que van patir els mestres de la Segona República.
La publicació també ofereix altres articles d’interès. Isidro Puig Sanchís aporta llum sobre la figura de Josep Serret Vidós, un destacat argenter lleidatà del segle XVIII; Sandro Machetti Sánchez s’aproxima a les festes majors de Tàrrega de 1914 i 1916 a través de pel·lícules conservades; Josep Vicenç Mestre Nogué i Frederic Porta Capdevila analitzen l’evolució del pensament de Francesc Macià a través dels seus discursos; i Natacha Filippi treu a la llum la tasca de les dones en l’agricultura urgellenca del segle XX. Quant a ressenyes, Miquel Aguilar Montero publica un atles lingüístic del domini català.
Finalment, URTX 40 publica els treballs de les residències de creació artística de l’ACUR 2025. Jordi Jon Pardo Acebedo reimagina la Guerra Civil a partir d’un dietari de Josep Flaquer; Arnau Moreno Grau explora el món rural i domèstic targarí al voltant de la producció i l’ús de la llana; i Gabriela Piwar reflexiona sobre la seva estada a Tàrrega i l’ACUR. Amb quatre dècades d’existència, la revista URTX ha difós més de 600 articles del món de les humanitats, donant veu a més de 400 autories.
