Actualitat
- La jornada, organitzada per l’Associació Alba, ha posat en comú set experiències innovadores que aporten solucions o mirades diferents als reptes socials del territori.
- Projectes com Repoblem, ARCA, la Fundació Carulla o l’Espai Comunitari La Bassa han mostrat com la cooperació pot revitalitzar pobles i generar noves oportunitats.
- Rosa Riccuci, de l'organització global Ashoka, ha fet la ponència central on ha destacat la importància de l'empatia i el lideratge compartit com a motors de canvi social: “Tothom pot ser agent de canvi al seu entorn”.
- Les conclusions apunten a la necessitat d’abordar els reptes del món rural des d'una mirada integral que connecti habitatge, cures i vida comunitària.
L’Associació Alba ha celebrat aquest dimecres a Cal Trepat de Tàrrega la jornada “Teixim Territori”, una trobada que ha reunit més de 150 persones dels àmbits social, empresarial, institucional i comunitari per reflexionar sobre els principals reptes de les comarques de Ponent: l’habitatge, la comunitat i l’envelliment.
L’acte s’ha emmarcat dins els 50 anys de trajectòria de l’Associació Alba, amb l’objectiu de impulsar una mirada compartida sobre el futur dels pobles rurals i generar aliances entre agents del territori.
“Des del moment d’idear aquesta trobada ho hem fet de manera col·laborativa, i això és el que volem que perduri: la confiança i les aliances”, ha explicat Maite Trepat, directora de l’Associació Alba “Hem demostrat que cooperant podem transformar el nostre entorn, i volem que aquest esperit de treball conjunt continuï més enllà d’aquesta jornada.”
Set experiències per afrontar els reptes del territori.
La jornada ha inclòs set ponències inspiradores que han abordat, des de diferents punts de vista, com afrontar els reptes del territori amb creativitat i cooperació.
En l’àmbit de l’habitatge, Martí Obiols (arquitecte i professor associat de la UPC) i Carla Quiroga (estudiant d’arquitectura) han presentat el projecte Reviu, una proposta de recuperació d’espais abandonats com la Caserna de la Guàrdia Civil d’Agramunt per transformar-la en un habitatge social i de serveis públics autoconstruït per estudiants i amb la col.laboració de diferents agents de l’administració, empresa, entitat i universitat.
Per la seva banda Ricard Grau, arquitecte i soci fundador de Repoblem i de La Boqueria Arquitectura, ha exposat la feina de l’entitat per reactivar cases buides i recuperar vida als pobles. “Viure al món rural és un repte, però també una gran oportunitat”, ha dit Ricard Grau. “A Repoblem volem ser un altaveu per a aquestes persones que volen viure-hi i ajudar-les a construir projectes de vida i feina vinculats al territori.”
En el bloc dedicat a la comunitat, Rosa Maria Pla, responsable d’organització i nous projectes del Museu Terra de la Fundació Carulla, ha destacat el valor de la cultura com a eina de transformació i de cohesió social.
Per la seva banda, Eduard Trepat, tècnic de projectes d’ARCA i Grups d’Acció Local, ha presentat l’Agenda Rural 2030 de Catalunya, un instrument de governança compartida per donar resposta als reptes socials, econòmics i ambientals dels pobles.
Pel que fa al bloc de l’envelliment, Carol Mitjana i Cristina Jofre, fundadores de Gran3dad, han explicat el seu model innovador d’atenció centrada en la persona en l’àmbit residencial on l’objectiu és empoderar a la persona perquè dirigeixi i participi en totes les decisions de la seva vida.
Finalment, Marina Minguell, coordinadora de l’Espai Comunitari La Bassa de Sant Martí de Maldà, ha presentat aquest equipament pioner impulsat per l’Associació Alba, que combina serveis per a persones grans i amb discapacitat en un entorn rural obert a la comunitat.
La mirada d’Ashoka: “Tothom pot ser agent de canvi”
La ponència central ha anat a càrrec de Rosa Riccuci, directora de Coneixement i Mesura d’Impacte d’Ashoka Espanya, que ha defensat la importància de fomentar l’empatia i la col·laboració com a motors de transformació social.
“Tots tenim el poder de canviar alguna cosa del nostre entorn”, ha afirmat Rosa Riccuci, directora de coneixement i medició d’impacte. “No cal ser emprenedor social per ser agent de canvi: qualsevol persona pot activar la seva capacitat de transformar allò que l’afecta, especialment si ho fa col·laborant amb els altres.”
En la seva exposició ha destacat també la necessitat de buscar projectes que puguin ser escalables i que es puguin replicar en d’altres territoris amb èxit. També la necessitat de ser més flexibles al canvi i a la importància de buscar una nova manera de fer les coses d’una forma més compartida, deixant els egos i les decisions de poder de banda.
Conclusions: cooperació, innovació i proximitat
Les conclusions de la jornada presentats per la periodista Gemma Peris de L’Oest que ha fet de presentadora de l’acte assenyalen que els reptes del món rural no es poden abordar de manera aïllada. Habitatge, cures i comunitat estan íntimament connectats i requereixen polítiques integrals i col·laboració entre administracions, entitats i ciutadania.
En l’àmbit de l’habitatge, s’ha posat de manifest la necessitat de reactivar els centres històrics i impulsar models col·laboratius que vinculin l’habitar amb l’activitat econòmica i comunitària.
Pel que fa a la comunitat, s’ha destacat el paper de la cultura i la cooperació local per recuperar els espais de relació i reforçar el sentiment de pertinença.
Finalment, sobre l’envelliment, s’ha coincidit en la importància de desenvolupar models de cures flexibles i personalitzats, amb serveis de proximitat i comunitats que promoguin l’autonomia i els vincles socials.
La jornada ha conclòs amb un missatge clar: la cooperació, la innovació i la proximitat són claus per garantir la qualitat de vida i la cohesió social als pobles.
Unes conclusions que han quedat plasmades en forma d’il.lustració de la mà de Javier Morillas, el qual ha estat dibuixant durant tota la jornada i elaborant aquesta “foto finish” final.
Una jornada participativa per començar a teixir noves oportunitats
Els assistents també han tingut alguns espais de participació a partir d’uns plafons gegants que s’han situat a l’entrada de l’espai i que han servit per recollir algunes impressions sobre els temes que avui s’abordaven.
Al final de l’acte l’equip de Cruma ha dinamitzat un moment participatiu on ha proposat a tots els assistents a crear grups i escriure algunes de les idees i conceptes claus que han recollit de totes les ponències en unes tires de paper. S’han llegit totes elles en veu alta i després han creat un teixit gegant per exemplificar la idea que tots i totes juntes podem teixir el futur que volem per aquest territori i per la seva gent.
Des d’Alba esperen que la Jornada “Teixim Territori” sigui el principi d’un moviment i esperen poder impulsar noves iniciatives que promoguin aquest esperit compartit per multiplicar l’impacte.
