El Ple de la localitat urgellenca avala la petició després d'aprovar per unanimitat una moció de la CUP
ACN Tornabous .- El Ple de l'Ajuntament de Tornabous (Urgell) va aprovar per unanimitat una moció de la CUP que demana al Parlament que celebri una sessió plenària en aquest municipi de l'Urgell on va néixer Lluís Companys. La moció està vinculada amb la recent aprovació al Ple del Parlament de la proposta de resolució amb què la legislatura iniciada el 6 de desembre del 1932 és considera a tots els efectes com la primera de la cambra catalana. En concret, Companys va néixer al poble del Tarròs, que forma part del municipi de Tornabous. Actualment, el Tarròs acull l'Espai Companys dedicat a recuperar i divulgar la memòria i la figura de qui fou president del Parlament i de la Generalitat, així com dels drets i llibertats democràtiques del poble català.
El fet que el Parlament acordés recentment considerar la legislatura iniciada el 1932 com la primera de la cambra catalana ha portat l'Ajuntament de Tornabous, amb Poble Viu-Amunt al govern, a sol·licitar la celebració d'una sessió parlamentària al Tarròs, d'acord amb l'article 73 del Reglament del Parlament de Catalunya. La moció, que es va aprovar amb el suport dels tots els grups amb representació al consistori, també demana que es dugui a terme un acte simbòlic d'inici de legislatura a l'Espai Lluis Companys amb les màximes autoritats del país.
Després de les eleccions catalanes del 20 de novembre del 1932, el 6 de desembre es va constituir la primera legislatura del Parlament de Catalunya, que es va veure interrompuda per la Guerra Civil i per la dictadura franquista. No ha estat, però, fins fa ben poc, en concret el 2 de juny de 2021, que aquella legislatura ha estat considerada la primera de la cambra catalana, gràcies a la proposta de resolució presentada per la Comissió per la Dignitat. D'aquesta manera, l'actual legislatura ha passar a ser la catorzena.
La CUP recorda que aquella primera legislatura va tenir com a protagonistes dos personatges històrics amb vincles a Ponent, Francesc Macià i Lluís Companys, aquest últim esdevenint primer president del Parlament de Catalunya per, posteriorment, passar a presidir la Generalitat.
El poble del Tarròs –al municipi de Tornabous, localitat natal de Companys acull actualment l'Espai dedicat a la seva memòria, que té per objectiu la recuperació i divulgació de la seva figura política i també la defensa dels drets i llibertats democràtiques del poble català.
El fet que el Parlament acordés recentment considerar la legislatura iniciada el 1932 com la primera de la cambra catalana ha portat l'Ajuntament de Tornabous, amb Poble Viu-Amunt al govern, a sol·licitar la celebració d'una sessió parlamentària al Tarròs, d'acord amb l'article 73 del Reglament del Parlament de Catalunya. La moció, que es va aprovar amb el suport dels tots els grups amb representació al consistori, també demana que es dugui a terme un acte simbòlic d'inici de legislatura a l'Espai Lluis Companys amb les màximes autoritats del país.
Després de les eleccions catalanes del 20 de novembre del 1932, el 6 de desembre es va constituir la primera legislatura del Parlament de Catalunya, que es va veure interrompuda per la Guerra Civil i per la dictadura franquista. No ha estat, però, fins fa ben poc, en concret el 2 de juny de 2021, que aquella legislatura ha estat considerada la primera de la cambra catalana, gràcies a la proposta de resolució presentada per la Comissió per la Dignitat. D'aquesta manera, l'actual legislatura ha passar a ser la catorzena.
La CUP recorda que aquella primera legislatura va tenir com a protagonistes dos personatges històrics amb vincles a Ponent, Francesc Macià i Lluís Companys, aquest últim esdevenint primer president del Parlament de Catalunya per, posteriorment, passar a presidir la Generalitat.
El poble del Tarròs –al municipi de Tornabous, localitat natal de Companys acull actualment l'Espai dedicat a la seva memòria, que té per objectiu la recuperació i divulgació de la seva figura política i també la defensa dels drets i llibertats democràtiques del poble català.
