Actualitat
El municipi continua avançant en el projecte mural 'La força invisible'
L’Ajuntament de Tornabous impulsa el segon mural de La força invisible, una iniciativa artística, comunitària i pedagògica que vol visibilitzar i reconèixer les aportacions de les dones a la història, la memòria col·lectiva i la vida quotidiana del municipi.
Davant d’un relat històric sovint masculinitzat, el projecte proposa recuperar veus, rostres i memòries femenines que han estat silenciades, oblidades o menystingudes. A través de tres murals temàtics situats en diferents indrets del municipi, es planteja un recorregut simbòlic per les lluites, les resistències, les cures i els lideratges femenins, amb una mirada feminista, interseccional i pedagògica. El projecte compta amb el cofinançament del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i de l’Ajuntament de Tornabous. Els encarregats artístics són Ivan Egea i Estitxu Julián, d’Arbeca, que treballen sota el nom de Pangoico.
La força invisible es va iniciar amb el primer mural, Dones pioneres. Les que obren camins, ubicat en una de les parets
del pavelló polivalent Salvador Seguí de Tornabous. Aquella primera intervenció homenatja quatre dones destacades de
Ponent en diferents àmbits: Aurèlia Pijoan Querol, Martina Castells Ballespí, Maria Lois López i Emilia Trepat Muntané.
Un homenatge a les dones que sostenen la vida
Si el primer mural posava el focus en dones que van obrir camins en àmbits històricament masculinitzats, el segon amplia la mirada cap a les dones anònimes que, des de les cures, la pagesia, la llar, l’educació i el treball comunitari, han sostingut la vida dels nostres pobles. En un context en què els carrers, monuments i espais urbans han homenatjat majoritàriament figures masculines o episodis històrics protagonitzats per homes, aquest mural introdueix una nova narrativa: la història també es construeix des de les cuines, els horts i els trossos, les màquines de cosir, els menjadors escolars, les cures a domicili, els negocis familiars i el teixit associatiu. Activitats, habitualment invisibilitzades, són representades a gran escala per dignificar-les i reconèixer-ne la importància social, afectiva, econòmica i històrica.
L’obra, ubicada al carrer Llibertat de Tornabous, mostra una seqüència de dones de diferents edats i moments vitals. A l’esquerra, una escena de cura i aprenentatge, posa en valor la transmissió de coneixement i afecte entre generacions. Al centre, la presència d’una mare amb una criatura simbolitza el treball emocional, la criança i la continuïtat de la vida. Més endavant, les dones vinculades al camp i a la collita representen la pagesia, l’esforç físic, el contacte amb la terra i la contribució silenciosa a l’economia familiar i comunitària. La cantonada del mur actua com a punt de força simbòlica.
La dona que apareix a la part dreta del mural sembla representar una figura simbòlica de totes les dones del poble: una dona orgullosa, ferma i central, que assumeix el protagonisme del relat. Pel gest de la mà al pit, la postura dreta i la mirada frontal, transmet dignitat, reconeixement i autoestima col·lectiva. Una imatge que resumeix el missatge del mural i el lema “Orgulloses i essencials”.
El paisatge agrícola que acompanya les figures situa l’obra en el context rural de Ponent i connecta les dones amb la terra, els cicles de la natura i la memòria col·lectiva del poble. Les escenes no mostren grans gestes heroiques, sinó accions quotidianes que, precisament per la seva constància, han estat essencials per sostenir la vida compartida.
El carrer Llibertat com a espai de memòria
La ubicació del mural al carrer Llibertat aporta una dimensió simbòlica especial al projecte, en un municipi on l’espai públic encara no compta amb carrers dedicats a dones. El nom del carrer dialoga directament amb el contingut de l’obra: moltes dones han contribuït a la llibertat, al benestar col·lectiu i a la cohesió social des d’una dedicació constant, sovint silenciosa i poc reconeguda.
D’aquesta manera, el mural ressignifica l’espai públic i converteix el carrer en un lloc de memòria, dignitat i reconeixement. La llibertat s’hi entén no només com un ideal polític o històric, sinó també com una pràctica quotidiana vinculada a l’equitat, la justícia social i la visibilització de totes aquelles feines que han fet possible la vida del poble.
Amb aquest segon mural, Tornabous fa un pas més en la construcció d’un espai públic més inclusiu, representatiu i conscient de la memòria de les dones. La força invisible vol reivindicar que la història col·lectiva també s’ha escrit des dels gestos petits, des de les cures, des de la feina constant i des de totes aquelles dones que, sense buscar protagonisme, han estat essencials per a la vida del poble.
L’Ajuntament de Tornabous impulsa el segon mural de La força invisible, una iniciativa artística, comunitària i pedagògica que vol visibilitzar i reconèixer les aportacions de les dones a la història, la memòria col·lectiva i la vida quotidiana del municipi.
Davant d’un relat històric sovint masculinitzat, el projecte proposa recuperar veus, rostres i memòries femenines que han estat silenciades, oblidades o menystingudes. A través de tres murals temàtics situats en diferents indrets del municipi, es planteja un recorregut simbòlic per les lluites, les resistències, les cures i els lideratges femenins, amb una mirada feminista, interseccional i pedagògica. El projecte compta amb el cofinançament del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i de l’Ajuntament de Tornabous. Els encarregats artístics són Ivan Egea i Estitxu Julián, d’Arbeca, que treballen sota el nom de Pangoico.
La força invisible es va iniciar amb el primer mural, Dones pioneres. Les que obren camins, ubicat en una de les parets
del pavelló polivalent Salvador Seguí de Tornabous. Aquella primera intervenció homenatja quatre dones destacades de
Ponent en diferents àmbits: Aurèlia Pijoan Querol, Martina Castells Ballespí, Maria Lois López i Emilia Trepat Muntané.
Un homenatge a les dones que sostenen la vida
Si el primer mural posava el focus en dones que van obrir camins en àmbits històricament masculinitzats, el segon amplia la mirada cap a les dones anònimes que, des de les cures, la pagesia, la llar, l’educació i el treball comunitari, han sostingut la vida dels nostres pobles. En un context en què els carrers, monuments i espais urbans han homenatjat majoritàriament figures masculines o episodis històrics protagonitzats per homes, aquest mural introdueix una nova narrativa: la història també es construeix des de les cuines, els horts i els trossos, les màquines de cosir, els menjadors escolars, les cures a domicili, els negocis familiars i el teixit associatiu. Activitats, habitualment invisibilitzades, són representades a gran escala per dignificar-les i reconèixer-ne la importància social, afectiva, econòmica i històrica.
L’obra, ubicada al carrer Llibertat de Tornabous, mostra una seqüència de dones de diferents edats i moments vitals. A l’esquerra, una escena de cura i aprenentatge, posa en valor la transmissió de coneixement i afecte entre generacions. Al centre, la presència d’una mare amb una criatura simbolitza el treball emocional, la criança i la continuïtat de la vida. Més endavant, les dones vinculades al camp i a la collita representen la pagesia, l’esforç físic, el contacte amb la terra i la contribució silenciosa a l’economia familiar i comunitària. La cantonada del mur actua com a punt de força simbòlica.
La dona que apareix a la part dreta del mural sembla representar una figura simbòlica de totes les dones del poble: una dona orgullosa, ferma i central, que assumeix el protagonisme del relat. Pel gest de la mà al pit, la postura dreta i la mirada frontal, transmet dignitat, reconeixement i autoestima col·lectiva. Una imatge que resumeix el missatge del mural i el lema “Orgulloses i essencials”.
El paisatge agrícola que acompanya les figures situa l’obra en el context rural de Ponent i connecta les dones amb la terra, els cicles de la natura i la memòria col·lectiva del poble. Les escenes no mostren grans gestes heroiques, sinó accions quotidianes que, precisament per la seva constància, han estat essencials per sostenir la vida compartida.
El carrer Llibertat com a espai de memòria
La ubicació del mural al carrer Llibertat aporta una dimensió simbòlica especial al projecte, en un municipi on l’espai públic encara no compta amb carrers dedicats a dones. El nom del carrer dialoga directament amb el contingut de l’obra: moltes dones han contribuït a la llibertat, al benestar col·lectiu i a la cohesió social des d’una dedicació constant, sovint silenciosa i poc reconeguda.
D’aquesta manera, el mural ressignifica l’espai públic i converteix el carrer en un lloc de memòria, dignitat i reconeixement. La llibertat s’hi entén no només com un ideal polític o històric, sinó també com una pràctica quotidiana vinculada a l’equitat, la justícia social i la visibilització de totes aquelles feines que han fet possible la vida del poble.
Amb aquest segon mural, Tornabous fa un pas més en la construcció d’un espai públic més inclusiu, representatiu i conscient de la memòria de les dones. La força invisible vol reivindicar que la història col·lectiva també s’ha escrit des dels gestos petits, des de les cures, des de la feina constant i des de totes aquelles dones que, sense buscar protagonisme, han estat essencials per a la vida del poble.
