Ràdio Tàrrega en directe

Economia

La Diputació incrementa un 25% en quatre anys els fons directes destinats als municipis a través dels plans econòmics
Talarn destaca haver passat dels "ajuts directes discrecionals per a uns quants" a una distribució equitativa per a tots

La Diputació de Lleida ha incrementat un 25,70% els fons directes destinats a ajuntaments i consells comarcals respecte al mandat anterior. S'ha passat dels 153,6 milions d'euros entre 2015 i 2018 a 193,1 milions entre 2019 i 2022. L'augment de les ajudes ha estat del 32% en comarques com el Pallars Jussà i les Garrigues i del 50% a la Segarra, seguint criteris de discriminació positiva en favor dels municipis de muntanya i en risc de despoblament. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat en un acte amb entitats municipalistes convocat per la plataforma alcaldes.eu a Tàrrega, que es demostra que "és possible passar dels ajuts directes discrecionals per a uns quants a plans econòmics d'aplicació equitativa a tot el món local".

Joan Talarn ho ha explicat aquest divendres a la tarda en el marc de l'acte convocat per la plataforma alcaldes.eu a l'Ateneu de Tàrrega, en el qual el president de la Diputació ha fet balanç de l'activitat respecte del món municipal i ha compartit debat amb els representants de les quatre principals entitats municipalistes de Catalunya. Hi ha participat la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), amb la seva vicepresidenta i alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú; l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM), amb Maria Pilar Cases, membre del Comitè Executiu i alcaldessa de Tremp; l'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), amb el seu president i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea; i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb la tresorera Elisabet Lizaso, alcaldessa de Camarasa. L'acte ha estat conduit pel periodista Eduard Berraondo i ha comptat amb l'assistència d'alcaldes i regidors dels diferents municipis de Catalunya així com del món econòmic, polític, empresarial i mitjans de comunicació.

Després d'elogiar la gestió que les alcaldies van haver de fer durant la pandèmia de la covid i que "no només ha marcat el mandat sinó tota una vida", Talarn ha explicat que l'actual mandat de la Diputació de Lleida s'ha caracteritzat pel repartiment dels fons als ajuntaments sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables; el respecte a l'autonomia municipal i l'aplicació de criteris de discriminació positiva en favor dels municipis en risc de despoblament. S'ha trencant d'aquesta manera, ha afegit, un repartiment "falsament igualitari" en base a la població censada, ja que "no són iguals els reptes que afronta un municipi de 500 habitants mal comunicat que una capital de 15.000 persones amb serveis bàsics més ben garantits".

El president Talarn ha detallat l'increment dels fons de la Diputació al món municipal per comarques. Així, el món local de l'Alt Urgell, precisament la comarca en la qual van anunciar la posada en marxa dels criteris de discriminació positiva, ha incrementat en un 47% l'arribada dels fons de la Diputació, que en quatre anys ha passat de 10,5 milions a 15,5 milions d'euros. El Solsonès ha viscut un increment del 56%, de 6,4 a 10 milions d'euros. La Val d'Aran d'un 66%, superant els 8,5 milions d'euros de la Diputació. El Pallars Jussà ha rebut un 32% més i el Pallars Sobirà un 39% més. La Cerdanya lleidatana ha rebut un 74% més i el municipi lleidatà de Gòsol a la comarca del Berguedà, un 81% més.

Paradoxalment, és a una altra comarca de muntanya on es troba l'únic cas en el qual la xifra és més baixa. Es tracta de l'Alta Ribagorça, amb un 4,6% inferior l'actual mandat, és a dir 160.000 euros menys que s'explica, segons ha destacat Talarn, per uns ajuts extraordinaris de l'any 2018. Tot i amb això, els tres municipis ribagorçans han rebut, de manera ordinària, 3,1 milions d'euros en quatre anys.

Respecte als municipis de la plana de Ponent, els majors increments es troben en aquelles comarques on més es notava la desinversió pública, ha apuntat Talarn, i les comarques actualment més afectades pel despoblament, com la Segarra, amb un 49,7% més; les Garrigues, amb un increment del 32,4%; l'Urgell, amb un 30,9% d'increment, i la Noguera, que ha vist incrementat els fons de la Diputació en un 26,9%.

"Aquestes comarques reben ara allò que abans els hi estava vedat per norma, ja que la presència de la Diputació es concentrava en les dues comarques que, mirades en conjunt, menys han notat els efectes dels plans econòmics, com són el Pla d'Urgell, amb un increment del 5,5% i el Segrià, que amb 45,3 milions d'euros en quatre anys registra un increment del 3,7%". Tot i amb això, explica Talarn, hi ha municipis del Pla d'Urgell o el Segrià que han incrementat en més del 50% les "minses aportacions esporàdiques" que percebien de la Diputació abans del canvi de model. Així mateix, el president de la Diputació assegura que "aquest greuge comparatiu històric ha desaparegut" i que aquestes xifres demostren que "hem governat tenint present la totalitat del territori que conformen les comarques de Lleida, Pirineu i Aran".

El 40% d'aquests plans s'han destinat a despeses ordinàries, manteniments i inversions d'ajuntaments i consells comarcals i el 25% a inversions i millores en matèria de salut pública, explica Talarn. Alguns dels exemples són la construcció de places infantils, de més de 100 quilòmetres de canonades d'aigües o de nous consultoris mèdics. També organització de fires locals i la permanent posada al dia dels serveis que cada ajuntament ofereix la seva ciutadania, destacant el Pla de Camins, amb més 10 milions d'euros; 6,5 milions per a les llars d'infants; prop de 6 milions per a activitats culturals; 3,6 per a economia baixa en carboni; Esports, Igualtat, ajuts contra els incendis forestals, a la campanya de la fruita i restauració de patrimoni.

Joan Talarn també ha reconegut que la implementació d'aquest sistema de repartiment equitatiu i transparent dels ajuts "no ha estat fàcil" ja que "gestionar plans amb bases, convocatòries, terminis d'exposició pública, resolucions i pagaments, tot això fiscalitzat al mil·límetre, parlant tant políticament com administrativa, ha generat moments de cert embús que no ha contribuït a l'agilitat que nosaltres mateixos ens havíem imposat".

Tot i amb això, ha precisat que "l'activació d'un sistema de bestretes generalitzat, la concentració de conceptes que es poden aixoplugar dins d'un mateix pla econòmic i la imparable digitalització de processos que abans requerien de muntanyes de paper són la garantia que no defallim en l'intent de modernitzar l'administració", ha conclòs.


 
Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp


L'ÚLTIM INFORMATIU

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Configuració Accepto