S’estima que l’any 2026 el nombre total de persones tutelades que rebrien suport d’entitats tutelars a Catalunya serien unes 14.000 i d’aquestes, 1000 estarien al territori de Lleida
Aquest matí s’ha presentat davant de professionals de l’àmbit de l’atenció a les persones l’estudi “ Protecció i suport a l’exercici de la capacitat de les persones a les comarques de Lleida: present i futur” impulsat per la Fundació Tutelar Terres de Lleida, realitzat per la Universitat de Lleida i amb el suport de la Diputació de Lleida.
Joan Carles Novell, gerent de la Fundació Tutelar Terres de Lleida ha explicat la importància de poder comptar per primera vegada amb dades reals i actualitzades al territori de Lleida extretes dels sondejos, entrevistes en profunditat i grups de discussió realitzats a professionals de l’àmbit especialitzat. Les dades han servit per a analitzar la situació de la protecció i suport de les persones amb capacitat modificada (incapacitat) i poder fer una previsió de futur dels reptes que tenen les entitats tutelars, així com plantejar recomanacions i millores.
Les dades de l’estudi, presentades per Carles Asinet, director de la Càtedra d’Innovació Social de la UDL, indiquen en primer lloc el manteniment del creixement actual, d’un 10% anual, en els propers 10 anys de la protecció i suport de les persones a càrrec de les
Fundacions Tutelars arribant a les 14.000 a Catalunya l’any 2026 i al miler al territori de Lleida, gairebé el doble del número de persones amb capacitat modificada que hi havia a finals de 2016 (581).
L’estudi recull per primera vegada dades sobre a qui recau la titularitat de les persones amb capacitat modificada, si de familiars o bé de fundacions tutelars i ho diferencia també per col·lectius. Així doncs del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual el 87% estan a càrrec de familiars, principalment el pare o la mare. Per altra banda, l’augment de l’esperança de vida entre les persones amb discapacitat intel·lectual, preveu un canvi de tutor en el moment de la defunció dels progenitors que en la majoria dels casos acaba assumint una entitat tutelar. També es detecta una tendència a l’alça de la tutela entre el col·lectiu de persones amb trastorn mental per la dificultat de moltes famílies de poder fer-se’n càrrec i per l’augment de diagnòstics en salut mental.
Així doncs, es preveu el manteniment dels nivells de creixement actuals i un enfortiment del paper de les Fundacions Tutelars com a agents principals de suport a les persones.
A partir de les entrevistes en profunditat i grups de discussió també s’ha detectat la necessitat de formar a professionals i famílies en la figura de l’assistent personal encara poc implantat al territori de Lleida i és un figura amb moltes possibilitats.
Finalment a nivell de recomanacions l’estudi manifesta que urgeix una negociació amb l’Admnistració per consensuar un nou sistema de finançament que s’ajusti als reptes plantejats i al creixement del paper de suport de les Fundacions Tutelars en els propers anys. Per altra banda caldria també una millor connexió entre els serveis d’atenció a les persones i treballar molt més en xarxa.
Per últim l’estudi proposa la creació de l’Observatori de l’Acció Tutelar de les Terres de Lleida des d’on poder observar i incidir en polítiques del procés de tutela, metodologies d’intervenció o bones pràctiques.
Joan Carles Novell, gerent de la Fundació Tutelar Terres de Lleida ha explicat la importància de poder comptar per primera vegada amb dades reals i actualitzades al territori de Lleida extretes dels sondejos, entrevistes en profunditat i grups de discussió realitzats a professionals de l’àmbit especialitzat. Les dades han servit per a analitzar la situació de la protecció i suport de les persones amb capacitat modificada (incapacitat) i poder fer una previsió de futur dels reptes que tenen les entitats tutelars, així com plantejar recomanacions i millores.
Les dades de l’estudi, presentades per Carles Asinet, director de la Càtedra d’Innovació Social de la UDL, indiquen en primer lloc el manteniment del creixement actual, d’un 10% anual, en els propers 10 anys de la protecció i suport de les persones a càrrec de les
Fundacions Tutelars arribant a les 14.000 a Catalunya l’any 2026 i al miler al territori de Lleida, gairebé el doble del número de persones amb capacitat modificada que hi havia a finals de 2016 (581).
L’estudi recull per primera vegada dades sobre a qui recau la titularitat de les persones amb capacitat modificada, si de familiars o bé de fundacions tutelars i ho diferencia també per col·lectius. Així doncs del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual el 87% estan a càrrec de familiars, principalment el pare o la mare. Per altra banda, l’augment de l’esperança de vida entre les persones amb discapacitat intel·lectual, preveu un canvi de tutor en el moment de la defunció dels progenitors que en la majoria dels casos acaba assumint una entitat tutelar. També es detecta una tendència a l’alça de la tutela entre el col·lectiu de persones amb trastorn mental per la dificultat de moltes famílies de poder fer-se’n càrrec i per l’augment de diagnòstics en salut mental.
Així doncs, es preveu el manteniment dels nivells de creixement actuals i un enfortiment del paper de les Fundacions Tutelars com a agents principals de suport a les persones.
A partir de les entrevistes en profunditat i grups de discussió també s’ha detectat la necessitat de formar a professionals i famílies en la figura de l’assistent personal encara poc implantat al territori de Lleida i és un figura amb moltes possibilitats.
Finalment a nivell de recomanacions l’estudi manifesta que urgeix una negociació amb l’Admnistració per consensuar un nou sistema de finançament que s’ajusti als reptes plantejats i al creixement del paper de suport de les Fundacions Tutelars en els propers anys. Per altra banda caldria també una millor connexió entre els serveis d’atenció a les persones i treballar molt més en xarxa.
Per últim l’estudi proposa la creació de l’Observatori de l’Acció Tutelar de les Terres de Lleida des d’on poder observar i incidir en polítiques del procés de tutela, metodologies d’intervenció o bones pràctiques.
