Actualitat
Experts destaquen la necessitat d'impulsar estudis sobre les pedregades i els seus efectes
ACN - Si bé les pedregades són part del clima del pla de Lleida durant la primavera i l'estiu, un informe de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Ponent conclou que la mida de les pedres de la tempesta del 19 d'abril, de més de 2 centímetres, és excepcional. Així ho ha constatat l'entitat després d'analitzar més de 50 granímetres, un suport que registra les pedres durant una pedregada, i comparar les dades recollides amb les d'altres tempestes dels últims 25 anys. Així mateix, el document posa de manifest la variabilitat interanual de les calamarsades. Experts apunten al canvi climàtic com una de les hipòtesis que explicarien la virulència del fenomen i destaquen la importància d'impulsar estudis concloents.
La xarxa de granímetres de l'ADV Terres de Ponent ha constatat que la pedregada del passat 19 d'abril va ser una de les més destacades dels darrers anys amb pedres de fins a 3 centímetres de diàmetre. Segons l'informe, la pedra va impactar més de 50 granímetres com en altres pedregades del 28 de maig del 2016 (55), l'1 d'agost de 2009 (54), el 20 de juliol del 2018 (54), el 29 d'abril de 2018 (53) o el 2 d'agost de 2010 (51).
A la primera pedregada d'enguany se sumen altres temporals amb calamarsa com el del 26 d'abril i els dies 4, 5, 9, 13, 14 i 19 de maig, també amb afectacions en finques d'arreu de la plana de Lleida, i la recol·lecció de més d'un centenar de granímetres impactats, una xifra "considerable" en comparació amb altres anys. En el que portem de campanya, la pedra ha danyat entre 18.000 i 20.000 hectàrees de cultiu, segons el vicepresident de l'ADV Terres de Ponent, Pere Roqué.
Les dades recollides a l'informe de l'ADV Terres de Ponent durant 25 anys de pedregades també mostren que, pel que fa al mes d'abril, la pedra mai ha superat els 2 centímetres i en el 80% dels registres ha estat inferior a 1 centímetre. El document també analitza altres pedregades com la del 29 d'abril del 2018, amb afectacions al Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell amb pedres d'una mida d'1 centímetre, i la del 17 d'abril amb danys a l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià amb pedres de fins a 1,5 centímetres. Pel que fa al mes de maig, l'històric destaca 7 pedregades l'any 2008 i 8 al 2018.
Davant aquest escenari, la tècnica de l'Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya Carme Farnell Barqué, ha apuntat que si bé les pedregades són habituals durant els mesos de primavera i estiu, enguany ha estat excepcional la mida de la pedra en la pedregada del mes d'abril. "No sabem si és conseqüència del canvi climàtic. La hipòtesi és que sí, però cal estudiar-ho", ha dit. En tot cas, Farnell ha apuntat que "s'hauria d'analitzar com poden reaccionar els pagesos davant les situacions de perill".
La importància d'ampliar la xarxa de granímetres
La xarxa de granímetres a la plana de Lleida és una xarxa única a Catalunya i un referent a nivell europeu. "Fa que tinguem informació objectiva", ha explicat Farnell. De fet, des de l'ADV Terres de Ponent apunten que les pedregades són fenòmens d'escala molt local amb algunes limitacions per ser detectades mitjançant eines radar i en general, depenen molt de l'observació directa.
En aquest sentit, l'ús de granímetres permet tenir dades reals per realitzar estudis meteorològics i climàtics. La pedra impacta sobre aquest suport, d'una base rectangular que es fixa al sòl a una alçada d'1,5 metres, i s'obtenen diversos paràmetres de manera immediata, com el diàmetre de la pedra i la intensitat amb què ha caigut. Posteriorment, les plaques són analitzades al laboratori de la Universitat de Lleó per obtenir dades com l'energia i la velocitat.
Per tal d'agilitzar feina i aconseguir més informació sobre les pedregades, Farnell ha destacat que "es valoraria molt estendre aquesta xarxa arreu del territori". Per la seva banda, Roqué ha explicat que pels pagesos és una eina que permet disposar de dades i justificar les peritacions de les finques. Actualment la plana de Lleida compta amb més de 170 granímetres repartits a les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues i una part de la Noguera en una superfície que ocupa més de 250.000 hectàrees de conreu.
ACN - Si bé les pedregades són part del clima del pla de Lleida durant la primavera i l'estiu, un informe de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Ponent conclou que la mida de les pedres de la tempesta del 19 d'abril, de més de 2 centímetres, és excepcional. Així ho ha constatat l'entitat després d'analitzar més de 50 granímetres, un suport que registra les pedres durant una pedregada, i comparar les dades recollides amb les d'altres tempestes dels últims 25 anys. Així mateix, el document posa de manifest la variabilitat interanual de les calamarsades. Experts apunten al canvi climàtic com una de les hipòtesis que explicarien la virulència del fenomen i destaquen la importància d'impulsar estudis concloents.
La xarxa de granímetres de l'ADV Terres de Ponent ha constatat que la pedregada del passat 19 d'abril va ser una de les més destacades dels darrers anys amb pedres de fins a 3 centímetres de diàmetre. Segons l'informe, la pedra va impactar més de 50 granímetres com en altres pedregades del 28 de maig del 2016 (55), l'1 d'agost de 2009 (54), el 20 de juliol del 2018 (54), el 29 d'abril de 2018 (53) o el 2 d'agost de 2010 (51).
A la primera pedregada d'enguany se sumen altres temporals amb calamarsa com el del 26 d'abril i els dies 4, 5, 9, 13, 14 i 19 de maig, també amb afectacions en finques d'arreu de la plana de Lleida, i la recol·lecció de més d'un centenar de granímetres impactats, una xifra "considerable" en comparació amb altres anys. En el que portem de campanya, la pedra ha danyat entre 18.000 i 20.000 hectàrees de cultiu, segons el vicepresident de l'ADV Terres de Ponent, Pere Roqué.
Les dades recollides a l'informe de l'ADV Terres de Ponent durant 25 anys de pedregades també mostren que, pel que fa al mes d'abril, la pedra mai ha superat els 2 centímetres i en el 80% dels registres ha estat inferior a 1 centímetre. El document també analitza altres pedregades com la del 29 d'abril del 2018, amb afectacions al Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell amb pedres d'una mida d'1 centímetre, i la del 17 d'abril amb danys a l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià amb pedres de fins a 1,5 centímetres. Pel que fa al mes de maig, l'històric destaca 7 pedregades l'any 2008 i 8 al 2018.
Davant aquest escenari, la tècnica de l'Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya Carme Farnell Barqué, ha apuntat que si bé les pedregades són habituals durant els mesos de primavera i estiu, enguany ha estat excepcional la mida de la pedra en la pedregada del mes d'abril. "No sabem si és conseqüència del canvi climàtic. La hipòtesi és que sí, però cal estudiar-ho", ha dit. En tot cas, Farnell ha apuntat que "s'hauria d'analitzar com poden reaccionar els pagesos davant les situacions de perill".
La importància d'ampliar la xarxa de granímetres
La xarxa de granímetres a la plana de Lleida és una xarxa única a Catalunya i un referent a nivell europeu. "Fa que tinguem informació objectiva", ha explicat Farnell. De fet, des de l'ADV Terres de Ponent apunten que les pedregades són fenòmens d'escala molt local amb algunes limitacions per ser detectades mitjançant eines radar i en general, depenen molt de l'observació directa.
En aquest sentit, l'ús de granímetres permet tenir dades reals per realitzar estudis meteorològics i climàtics. La pedra impacta sobre aquest suport, d'una base rectangular que es fixa al sòl a una alçada d'1,5 metres, i s'obtenen diversos paràmetres de manera immediata, com el diàmetre de la pedra i la intensitat amb què ha caigut. Posteriorment, les plaques són analitzades al laboratori de la Universitat de Lleó per obtenir dades com l'energia i la velocitat.
Per tal d'agilitzar feina i aconseguir més informació sobre les pedregades, Farnell ha destacat que "es valoraria molt estendre aquesta xarxa arreu del territori". Per la seva banda, Roqué ha explicat que pels pagesos és una eina que permet disposar de dades i justificar les peritacions de les finques. Actualment la plana de Lleida compta amb més de 170 granímetres repartits a les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues i una part de la Noguera en una superfície que ocupa més de 250.000 hectàrees de conreu.
