Actualitat
El 48,7% són municipis que ja havien presentat projecte a la primera convocatòria i les vegueries amb més programes són Barcelona (33,3%) i les Comarques Gironines (13,7%), seguides de Lleida i el Penedès, amb un 12% cadascuna.
Un total de 117 ajuntaments d'arreu de Catalunya han presentat un Programa Memòria d'Intervenció Integral (PMII) a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, una iniciativa impulsada per la Generalitat per transformar barris i nuclis urbans amb necessitats de millora urbanística, ambiental i social. Els projectes presentats sumen una inversió global superior als 1.600 milions d'euros i seran ara objecte d'un procés d'avaluació abans que el Govern faci pública la resolució, prevista per al mes d'octubre.
La convocatòria està dotada inicialment amb 200 milions d'euros, ampliables en funció de la disponibilitat pressupostària. Hi podien optar els municipis que no s'havien presentat a la primera convocatòria, els que ho havien fet però no havien estat seleccionats i també aquells que ja van resultar beneficiaris, sempre que presentessin un projecte per a una àrea diferent.
Segons les dades facilitades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, 57 municipis (48,7%) ja havien participat en la primera convocatòria. La gran majoria han tornat a presentar el mateix projecte perquè no va ser seleccionat, mentre que Barcelona és l'únic municipi que ha optat per una nova àrea d'actuació.
Pel que fa a les comarques de Ponent, l'Urgell compta amb tres municipis que opten a aquesta segona convocatòria. Es tracta d'Agramunt, que ha presentat un projecte centrat en el nucli històric; Bellpuig, que proposa actuacions al centre històric del municipi, i Tàrrega, que aspira a impulsar la transformació del seu centre històric. Els tres projectes tenen com a objectiu revitalitzar espais urbans consolidats, millorar-ne la qualitat de vida i afavorir la cohesió social dels seus barris.
La distribució territorial dels projectes presentats mostra que el 33,3% corresponen a municipis de la vegueria de Barcelona. Les Comarques Gironines concentren el 13,7% dels programes, mentre que les vegueries de Lleida i del Penedès representen cadascuna el 12% del total. La resta es reparteixen entre la Catalunya Central (11,1%), el Camp de Tarragona (7,7%), les Terres de l'Ebre (7,7%) i l'Alt Pirineu i Aran (2,6%).
Per dimensions de població, els municipis d'entre 5.000 i 19.999 habitants són els que més projectes han registrat, amb un 37,6% del total. Els segueixen els municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants (23,1%), els de menys de 5.000 habitants (27,3%) i els de més de 50.000 habitants (12%).
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que l'elevada participació confirma "la necessitat i l'encert de recuperar aquesta iniciativa" i la voluntat dels municipis d'apostar per barris amb espais públics i equipaments de qualitat, així com amb més oportunitats econòmiques i socials.
Paneque també ha remarcat que la transformació dels barris ha d'anar més enllà de la renovació dels carrers i les places. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de millorar l'eficiència energètica dels edificis, fomentar la convivència veïnal i garantir l'accés als serveis, a l'educació i a les oportunitats laborals. Per aquest motiu, el Pla de Barris s'estructura en tres grans eixos: les actuacions físiques sobre l'espai urbà i l'habitatge, la transició ecològica i les actuacions de caràcter social i econòmic.
Els projectes presentats s'han de desenvolupar en Àrees d'Atenció Especial (AAE), és a dir, zones amb indicadors de vulnerabilitat vinculats a la renda, l'habitatge, la manca d'equipaments o els riscos ambientals. Com a mínim, una quarta part de les actuacions previstes s'han de destinar a mesures de transformació urbana, transició ecològica o acció sociocomunitària.
El sistema de finançament varia segons la població de cada municipi. La Generalitat assumirà el 50% del cost dels projectes als municipis de més de 50.000 habitants; el 60% als d'entre 20.000 i 50.000; el 70% als d'entre 5.000 i 19.999 habitants, i el 75% als municipis de menys de 5.000 habitants, amb la possibilitat d'arribar excepcionalment fins al 90% en determinats casos de dificultat financera o municipis rurals.
El Govern preveu que el Pla permeti posar en marxa, entre els anys 2025 i 2029, fins a 120 Programes Memòria d'Intervenció Integral arreu del país, mobilitzant una inversió conjunta de 1.600 milions d'euros entre la Generalitat i els ajuntaments.
La primera convocatòria, resolta a finals del 2025, va seleccionar 20 projectes repartits per les vuit vegueries de Catalunya, amb un pressupost total de 412 milions d'euros, dels quals 232,71 milions són aportats per la Generalitat. Aquests projectes ja estan en execució i beneficiaran prop de 273.000 persones.
