L’exposició ‘La realitat transformada’, a la Fundació Vila Casas, aporta noves mirades sobre el discurs de l’artista
ACN Barcelona .- Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas inauguren aquest dijous la primera gran exposició antològica dedicada a Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007) després de la seva mort. ‘La realitat transformada’ és una exposició “XXL” –diu orgullosa la filla de l’artista, Maria Guinovart- que de manera no cronològica repassa els moments més importants de la seva trajectòria. El comissari, Llucià Homs, ha comptat amb la mirada de deu crítics d’art de generacions diferents que l’any ajudat a configurar un relat sobre la vigència de Guinovart “sense Guinovart”. ‘Guino’ –com l’anomenen els més propers- va ser un gran “alquimista” de la matèria, tal i com subratlla la seva filla i es fa evident a través de la vuitantena de pintures, escultures, instal·lacions i obra gràfica que presenta l’exposició.
L’exposició “desborda” l’Any Guinovart, que formalment va acabar el desembre de 2018. L’expressió, de Maria Guinovart, es refereix també a la dimensió de l’exposició als Espais Volars. “Un lloc excel·lent que ens ha permès desplegar el Guinovart ‘XXL’, que és un fermall perfecte per aquest Any Guinovart”, constata en declaracions a l’ACN.
‘Guinovart. La realitat transformada’, comissariada per Llucià Homs, vol aprofundir en el fet que l’artista, dotze anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris. Si més no, amb els deu crítics que han ajudat Homs a confegir una mostra que no fa un viatge cronològic però sí temàtic per l’obra de Guinovart, des d’allò més local fins a allò més universal i infinit.
“De Barcelona a Agramunt, d’Agramunt a Barcelona, i de Barcelona al món”, exposa la filla de l’artista des de la sala dedicada a les connexions entre l’Agramunt d’infantesa de Guinovart amb el nord d’Àfrica. Dos mons que per a l’artista eren un de sol.
Del local a l’universal, l’exposició recorda perquè alguns es refereixen a l’artista com “l’alquimista” i dóna sentit al nom que bateja la mostra (‘La realitat transformada’). “Ell era un gran transformador de la matèria. Per ell, un llenç era una cosa ja feta, i el que li agradava era com li parlaven els materials”, exposa.
El seu homenatge recurrent a l’ofici del “pintor de paret” (la tradició familiar) amb llenços on inclou pales, escales o brotxes; el treball amb materials orgànics, uralites o, els més tardans, amb plàstics que cremava per donar-los-hi vida. Són exemples d’aquesta vocació transformadora de Guinovart.
Llucià Homs té clar que Guinovart és un “artista clau” de la segona meitat del segle XX a Catalunya i l’Estat, però també amb incursions al mercat internacional. El barceloní va irrompre en el període posterior al grup Dau al Set, “veu de les fonts de l’informalisme però és molt plural quant a les seves influències, des de la pintura clàssica catalana fins a l’ensamblage’”, repassa Homs.
Homs dona valor al fet que aquesta és la primera gran mostra dedicada a Guinovart des que va morir l’artista. “És una continuïtat”, diu, de les exposicions que a l’època li van dedicar tant La Pedrera com la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. “És significatiu, perquè ell era un artista que sempre intervenia en les seves exposicions”, fins a l’últim detall, afirma Homs.
A més, el comissari reitera que la mostra es planteja com un projecte coral. “No és la mirada d’un comissari, sinó d’un coordinador de mirades que volen analitzar com és Guinovart a deu anys de la seva mort. Una exposició, doncs, de Guinovart “sense Guinovart”, conclou.
ACN Barcelona .- Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas inauguren aquest dijous la primera gran exposició antològica dedicada a Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007) després de la seva mort. ‘La realitat transformada’ és una exposició “XXL” –diu orgullosa la filla de l’artista, Maria Guinovart- que de manera no cronològica repassa els moments més importants de la seva trajectòria. El comissari, Llucià Homs, ha comptat amb la mirada de deu crítics d’art de generacions diferents que l’any ajudat a configurar un relat sobre la vigència de Guinovart “sense Guinovart”. ‘Guino’ –com l’anomenen els més propers- va ser un gran “alquimista” de la matèria, tal i com subratlla la seva filla i es fa evident a través de la vuitantena de pintures, escultures, instal·lacions i obra gràfica que presenta l’exposició.
L’exposició “desborda” l’Any Guinovart, que formalment va acabar el desembre de 2018. L’expressió, de Maria Guinovart, es refereix també a la dimensió de l’exposició als Espais Volars. “Un lloc excel·lent que ens ha permès desplegar el Guinovart ‘XXL’, que és un fermall perfecte per aquest Any Guinovart”, constata en declaracions a l’ACN.
‘Guinovart. La realitat transformada’, comissariada per Llucià Homs, vol aprofundir en el fet que l’artista, dotze anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris. Si més no, amb els deu crítics que han ajudat Homs a confegir una mostra que no fa un viatge cronològic però sí temàtic per l’obra de Guinovart, des d’allò més local fins a allò més universal i infinit.
“De Barcelona a Agramunt, d’Agramunt a Barcelona, i de Barcelona al món”, exposa la filla de l’artista des de la sala dedicada a les connexions entre l’Agramunt d’infantesa de Guinovart amb el nord d’Àfrica. Dos mons que per a l’artista eren un de sol.
Del local a l’universal, l’exposició recorda perquè alguns es refereixen a l’artista com “l’alquimista” i dóna sentit al nom que bateja la mostra (‘La realitat transformada’). “Ell era un gran transformador de la matèria. Per ell, un llenç era una cosa ja feta, i el que li agradava era com li parlaven els materials”, exposa.
El seu homenatge recurrent a l’ofici del “pintor de paret” (la tradició familiar) amb llenços on inclou pales, escales o brotxes; el treball amb materials orgànics, uralites o, els més tardans, amb plàstics que cremava per donar-los-hi vida. Són exemples d’aquesta vocació transformadora de Guinovart.
Llucià Homs té clar que Guinovart és un “artista clau” de la segona meitat del segle XX a Catalunya i l’Estat, però també amb incursions al mercat internacional. El barceloní va irrompre en el període posterior al grup Dau al Set, “veu de les fonts de l’informalisme però és molt plural quant a les seves influències, des de la pintura clàssica catalana fins a l’ensamblage’”, repassa Homs.
Homs dona valor al fet que aquesta és la primera gran mostra dedicada a Guinovart des que va morir l’artista. “És una continuïtat”, diu, de les exposicions que a l’època li van dedicar tant La Pedrera com la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. “És significatiu, perquè ell era un artista que sempre intervenia en les seves exposicions”, fins a l’últim detall, afirma Homs.
A més, el comissari reitera que la mostra es planteja com un projecte coral. “No és la mirada d’un comissari, sinó d’un coordinador de mirades que volen analitzar com és Guinovart a deu anys de la seva mort. Una exposició, doncs, de Guinovart “sense Guinovart”, conclou.
