Agricultura
L'estudi mostra que uns arbres que no reben aigua durant 4 mesos només poden sobreviure si s'aclareixen tots els fruits
ACN - L'IRTA ha dut a terme en els darrers mesos diversos estudis per determinar com es comporten els arbres fruiters davant de situacions de sequera extrema i quines estratègies de maneig i gestió funcionen millor per poder afrontar la falta d'aigua. Els assaigs s'han fet en poma, pera i ametller i han analitzat quin efecte tenen l'aclarida de fruits, la reducció del fullatge i l'aplicació de productes bioestimulants a l'hora d'assegurar la supervivència dels arbres durant un període de temps continuat sense regs. Una de les conclusions, és que els fruiters que no reben aigua durant 4 mesos només poden sobreviure si es treu tota la producció de fruita. L'estudi s'ha presentat en el marc de la XXVIII Jornada Fructícola de Mollerussa.
La preocupació pel baix nivell de les reserves dels embassaments i la falta de pluja i neu, que han marcat la campanya de reg d'enguany, han fet que el Departament d'Acció Climàtica, a través de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), hagi dut a terme diversos assajos en condicions reals de sequera per aprendre més sobre el comportament dels arbres i treballar en busca de diferents mesures.
Aquests assaigs s'han fet en poma, pera i ametller, en les principals varietats dels tres conreus, amb condicions d'estrès hídric de diversa severitat. Els arbres s'han sotmès a diferents estratègies, com són l'aclarida de fruits, la reducció de la capçada dels arbres, o l'aplicació de productes bioestimulants, per tal de determinar si es pot assegurar la supervivència dels arbres i si es produeixen afectacions en el volum o la quantitat de la producció.
La metodologia dels estudis ha passat per sotmetre als arbres de la mostra a situacions de sequera més extremes encara de les que ja han sofert la major part de les parcel·les de Ponent. Així, es van tallar les aportacions d'aigua de reg durant diferents períodes. El més llarg, des del maig, i el més tardà, des d’inicis de juny.
Per simular un cas de sequera extrema, en alguns casos, els arbres no han tingut cap aportació d'aigua durant més de 3 mesos, excepte les escasses pluges de juny i juliol. En aquesta darrera situació, hi ha hagut una gran mortalitat dels arbres quan no s0ha implementat cap mesura de gestió en la plantació, segons ha explicat Luis Asín, cap del programa Fructicultura de l'IRTA.
De les mesures que s'han provat en l'experiment, l'eliminació total dels fruits ha estat la més efectiva per assegurar la supervivència dels arbres en els casos més extrems. En canvi, aquelles estratègies basades en realitzar una aclarida o esporga severa però no total, no han funcionat prou, ja que els nivells d'estrès hídric i la capacitat dels arbres de sobreviure no han estat tan clars. I es que la producció de fruits requereix una necessitat d'aigua molt gran per part de l'arbre.
En situacions més favorables, una estratègia que ha resultat interessant ha estat la reducció de la capçada o del volum de l'arbre, prou important segons la disponibilitat d'aigua. "És important tenir present en aquest cas que no totes les plantacions estan dissenyades per poder patir esporgues molt rigoroses, com per exemple eliminar més del 30% del volum de l’arbre", ha matisat Asín.
Els bioestimulants, per la seva banda, no aconsegueixen salvar els arbres en els casos de sequera extrema, però amb unes millors condicions si que poden fer que els arbres produeixin fruits més grans.
ACN - L'IRTA ha dut a terme en els darrers mesos diversos estudis per determinar com es comporten els arbres fruiters davant de situacions de sequera extrema i quines estratègies de maneig i gestió funcionen millor per poder afrontar la falta d'aigua. Els assaigs s'han fet en poma, pera i ametller i han analitzat quin efecte tenen l'aclarida de fruits, la reducció del fullatge i l'aplicació de productes bioestimulants a l'hora d'assegurar la supervivència dels arbres durant un període de temps continuat sense regs. Una de les conclusions, és que els fruiters que no reben aigua durant 4 mesos només poden sobreviure si es treu tota la producció de fruita. L'estudi s'ha presentat en el marc de la XXVIII Jornada Fructícola de Mollerussa.
La preocupació pel baix nivell de les reserves dels embassaments i la falta de pluja i neu, que han marcat la campanya de reg d'enguany, han fet que el Departament d'Acció Climàtica, a través de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), hagi dut a terme diversos assajos en condicions reals de sequera per aprendre més sobre el comportament dels arbres i treballar en busca de diferents mesures.
Aquests assaigs s'han fet en poma, pera i ametller, en les principals varietats dels tres conreus, amb condicions d'estrès hídric de diversa severitat. Els arbres s'han sotmès a diferents estratègies, com són l'aclarida de fruits, la reducció de la capçada dels arbres, o l'aplicació de productes bioestimulants, per tal de determinar si es pot assegurar la supervivència dels arbres i si es produeixen afectacions en el volum o la quantitat de la producció.
La metodologia dels estudis ha passat per sotmetre als arbres de la mostra a situacions de sequera més extremes encara de les que ja han sofert la major part de les parcel·les de Ponent. Així, es van tallar les aportacions d'aigua de reg durant diferents períodes. El més llarg, des del maig, i el més tardà, des d’inicis de juny.
Per simular un cas de sequera extrema, en alguns casos, els arbres no han tingut cap aportació d'aigua durant més de 3 mesos, excepte les escasses pluges de juny i juliol. En aquesta darrera situació, hi ha hagut una gran mortalitat dels arbres quan no s0ha implementat cap mesura de gestió en la plantació, segons ha explicat Luis Asín, cap del programa Fructicultura de l'IRTA.
De les mesures que s'han provat en l'experiment, l'eliminació total dels fruits ha estat la més efectiva per assegurar la supervivència dels arbres en els casos més extrems. En canvi, aquelles estratègies basades en realitzar una aclarida o esporga severa però no total, no han funcionat prou, ja que els nivells d'estrès hídric i la capacitat dels arbres de sobreviure no han estat tan clars. I es que la producció de fruits requereix una necessitat d'aigua molt gran per part de l'arbre.
En situacions més favorables, una estratègia que ha resultat interessant ha estat la reducció de la capçada o del volum de l'arbre, prou important segons la disponibilitat d'aigua. "És important tenir present en aquest cas que no totes les plantacions estan dissenyades per poder patir esporgues molt rigoroses, com per exemple eliminar més del 30% del volum de l’arbre", ha matisat Asín.
Els bioestimulants, per la seva banda, no aconsegueixen salvar els arbres en els casos de sequera extrema, però amb unes millors condicions si que poden fer que els arbres produeixin fruits més grans.
