Actualitat
La peça, una de les més rellevants del Museu Tàrrega Urgell, s’exhibirà al Museu del Prado en el marc de la mostra ‘El espejo perdido’ fins al mes de gener · És el segon cop que es presta aquest preuat objecte després que l’any 2015 viatgés fins al Museu d’Art i Història del Judaisme de París
Tàrrega deixa en préstec temporal al Museu del Prado de Madrid el collaret d’amulets trobat a les fosses comunes de Les Roquetes, la necròpoli medieval jueva de la capital de l’Urgell. Aquesta peça, considerada excepcional, que s’exhibeix habitualment a la sala ‘Tragèdia al Call — Tàrrega 1348’ del Museu Tàrrega Urgell, és formada per una desena d’amulets protectors fets de diferents materials: corall, atzabeja, plata, pasta de vidre i cristall. El Museu del Prado ha inclòs aquesta troballa en l’exposició temporal ‘El espejo perdido. Judíos y conversos en la España medieval’, que obre les portes al públic demà dimarts 10 d’octubre i romandrà oberta fins al 14 de gener de 2024.
Els experts estimen que el collaret d’amulets el duia una nena de curta edat amb problemes de salut i assassinada durant l’assalt al call de Tàrrega l’any 1348. El vestigi ha esdevingut un dels tresors històrics més emblemàtics de la sala ‘Tragèdia al Call — Tàrrega 1348’, inaugurada el març del 2014.
La mostra temporal ‘El espejo perdido’ és la primera gran exposició, tant pel nombre com per la representativitat d’obres seleccionades, que posa davant el mirall el retrat dels jueus i els conversos concebut pels cristians a Espanya entre 1285 i 1492. En col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la mostra aplega 69 obres procedents d’una trentena d’esglésies, museus, biblioteques, arxius i col·leccions particulars nacionals i internacionals. El discurs visual d’’El espejo perdido’ explica com les imatges estimularen els intercanvis entre cristians i jueus, alhora que van contribuir decisivament a difondre el rebuig a la comunitat jueva que començava a germinar entre la societat cristiana.
Projecció internacional
Aquesta és la segona vegada que el Museu Tàrrega Urgell, mitjançant la Regidoria de Patrimoni, cedeix el collaret d’amulets. Cal recordar que l’any 2015, aquesta peça va viatjar fins a París per formar part de la mostra temporal ‘Magie. Anges et démons dans la tradition juive’ al Museu d’Art i Història del Judaisme, una de les institucions de més prestigi en aquest àmbit per la seva tasca en la preservació de la cultura jueva.
El fet que la peça targarina s’exposi a Madrid, i més endavant al MNAC a Barcelona, ajuda a consolidar el Museu Tàrrega Urgell dins el mapa internacional del patrimoni històric hebreu. Val a dir que el museu targarí ja participà l’any 2010 al col·loqui ‘Archéologie du judaïsme en France et en Europe’ i l’any 2014 al 10è congrés de l’European Association for Jewish Studies, convocatòries celebrades a París. En ambdues ocasions es van detallar els resultats de l’excavació del cementiri jueu de Tàrrega.
De la mateixa manera, des de l’any 2018, Tàrrega se suma a la Jornada Europea de la Cultura Jueva impulsada per l’Associació Europea per a la Preservació i Promoció de la Cultura i el Patrimoni Jueu (AEPJ) organitzant activitats posant en valor l’empremta que la comunitat hebrea va deixar a l’antiga vila medieval. En el mateix sentit, el passat mes de juny el Museu Tàrrega Urgell va acollir el 20è Simposi de l’Associació Espanyola d’Estudis Hebreus, que va aplegar una trentena de destacats experts nacionals i internacionals.
Els experts estimen que el collaret d’amulets el duia una nena de curta edat amb problemes de salut i assassinada durant l’assalt al call de Tàrrega l’any 1348. El vestigi ha esdevingut un dels tresors històrics més emblemàtics de la sala ‘Tragèdia al Call — Tàrrega 1348’, inaugurada el març del 2014.
La mostra temporal ‘El espejo perdido’ és la primera gran exposició, tant pel nombre com per la representativitat d’obres seleccionades, que posa davant el mirall el retrat dels jueus i els conversos concebut pels cristians a Espanya entre 1285 i 1492. En col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la mostra aplega 69 obres procedents d’una trentena d’esglésies, museus, biblioteques, arxius i col·leccions particulars nacionals i internacionals. El discurs visual d’’El espejo perdido’ explica com les imatges estimularen els intercanvis entre cristians i jueus, alhora que van contribuir decisivament a difondre el rebuig a la comunitat jueva que començava a germinar entre la societat cristiana.
Projecció internacional
Aquesta és la segona vegada que el Museu Tàrrega Urgell, mitjançant la Regidoria de Patrimoni, cedeix el collaret d’amulets. Cal recordar que l’any 2015, aquesta peça va viatjar fins a París per formar part de la mostra temporal ‘Magie. Anges et démons dans la tradition juive’ al Museu d’Art i Història del Judaisme, una de les institucions de més prestigi en aquest àmbit per la seva tasca en la preservació de la cultura jueva.
El fet que la peça targarina s’exposi a Madrid, i més endavant al MNAC a Barcelona, ajuda a consolidar el Museu Tàrrega Urgell dins el mapa internacional del patrimoni històric hebreu. Val a dir que el museu targarí ja participà l’any 2010 al col·loqui ‘Archéologie du judaïsme en France et en Europe’ i l’any 2014 al 10è congrés de l’European Association for Jewish Studies, convocatòries celebrades a París. En ambdues ocasions es van detallar els resultats de l’excavació del cementiri jueu de Tàrrega.
De la mateixa manera, des de l’any 2018, Tàrrega se suma a la Jornada Europea de la Cultura Jueva impulsada per l’Associació Europea per a la Preservació i Promoció de la Cultura i el Patrimoni Jueu (AEPJ) organitzant activitats posant en valor l’empremta que la comunitat hebrea va deixar a l’antiga vila medieval. En el mateix sentit, el passat mes de juny el Museu Tàrrega Urgell va acollir el 20è Simposi de l’Associació Espanyola d’Estudis Hebreus, que va aplegar una trentena de destacats experts nacionals i internacionals.
