Cartaes acull la primera Trobada d’empreses d’economia social que es dediquen a la gestió de residus no tèxtils

L’empresa Cartaes de Tàrrega va acollir a principis d’aquesta setmana una trobada de diferents empreses d’inserció social de l’estat espanyol promogudes per Càritas. A la trobada hi van participar un total de 14 empreses.

Cartaes va exercir d’amfitriona de la trobada, on es parlava de la gestió de residus no tèxtils, i va ser escollida per la seva expertesa en reutilització i preparació per la reutilització. 

Aquestes trobades tenen per objectiu intercanviar entre els participants les experiències de les respectives empreses d’economia social per aprendre sobre la seva gestió i reflexionar sobre si hi ha condicions i oportunitats per a la creació d'una xarxa confederal de col·laboració entre les diferents empreses d’economia social que gestionen residus no tèxtils. “També busquen identificar les condicions necessàries per tal de que aquestes empreses siguin econòmicament, socialment i ambientalment sostenibles, i Cartaes n’és un bon exemple”, expliquen des de l’empresa targarina.

Cartaes va exposar a la resta d’empreses, què fan, com es financen  i quin és el procés que segueixen per allargar la vida útil dels productes i evitar així que es converteixin en residus i acabin a l’abocador, creant alhora llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social.

La presentació, amb 25 participants de les diferents empreses, va tenir una bona acollida, “tant pel que fa als objectius mediambientals, socials com als econòmics que aconsegueix Cartaes amb la seva activitat. Hem demostrat que els centres de reutilització, son un poderós vehicle per afavorir un creixement qualitatiu, ajudant el desenvolupament del capital humà i enfortint la cohesió social”. 

Cartaes va explicar que la reutilització i la correcta gestió dels residus es una línia de negoci sostenible que els ha permès créixer, en 10 anys que té de vida un 337%, fent-la una empresa sostenible econòmicament. “Només un 16% dels ingressos son fruit de subvencions públiques, molt al contrari del que es pensa la gent de com es financen les empreses d’economia social”, expliquen.