Economia
El lobby també planteja construir noves línies i reformar les actuals en el triangle Barcelona-Lleida-Tarragona
El lobby ferroviari Ferrmed planteja construir tres terminals ferroviàries a Ponent per convertir Lleida i rodalies en un gran pol logístic de l'Eix de l'Ebre. En concret, proposa ubicar-les a Lleida (al futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans), a Bellpuig i a les Borges Blanques. Però a més d'aquestes terminals, per resoldre la situació actual del triangle Barcelona-Lleida-Tarragona també planteja construir noves línies de tren i reformar les actuals. Aquestes són algunes de les recomanacions que Ferrmed fa en l'Estudi de Trànsit i Optimització del Canvi Modal a la Unió Europea i que el lobby ferroviari ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Lleida.
L'estudi de Ferrmed té per objectiu determinar quines accions cal dur a terme per optimitzar el sistema de transport terrestre de mercaderies de la Unió Europea cercant la millor combinació carretera-ferrocarril per assolir els propòsits de la Comissió Europea pel que fa al repartiment modal del tràfic terrestre de mercaderies (30% del tràfic per ferrocarril per distàncies superiors a 300 quilòmetres).
Segons aquest treball, el 65% del tràfic es concentra en 18.000 quilòmetres (Central Backbone), s'identifiquen 8.500 quilòmetres complementaris com a segona prioritat als estats perifèrics (Extended Backbone) i determina que és aquí on s'ha d'invertir prioritàriament si es volen abastar els objectius socioeconòmics i mediambientals preconitzats per l'Acord Verd Europeu (European Green Deal). També determina els grans 'hubs' logístics europeus i situa el binomi Barcelona-Tarragona com el tercer, després dels del Ruhr i de l'aglomeració de Milà.
L'estudi constata que per assolir el tràfic terrestre de mercaderies per ferrocarril caldrà disposar a tota Europa de 408 noves terminals, 2.357 quilòmetres de noves línies i l'adaptació de les principals línies actuals al sistema europeu de gestió de trànsit ferroviari (ERTMS), gàlibs de càrrega amplis, trens llargs i ample de via internacional. D'altra banda, planteja la necessitat d'estructurar un nou sistema de gestió integrada del transport terrestre de mercaderies, amb un criteri revolucionari d'agenciar els trens de mercaderies.
De les conclusions de l'estudi també s'extreu que el tren consumeix 7,8 vegades menys d'energia que el trànsit rodat, i redueix a una quarta part els costos externs. Així mateix, la reducció potencial mínima de les emissions de CO2 puja a 65 milions de tones en aplicar les propostes de transport combinat que planteja Ferrmed. Per fer-ho possible, el valor actual net (beneficis menys costos) de totes les inversions que calen seria de 173.000 milions d'euros. El 95% es generen en les seccions més transitades de la xarxa bàsica ampliada de la UE (18.000 quilòmetres).
El lobby ferroviari Ferrmed planteja construir tres terminals ferroviàries a Ponent per convertir Lleida i rodalies en un gran pol logístic de l'Eix de l'Ebre. En concret, proposa ubicar-les a Lleida (al futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans), a Bellpuig i a les Borges Blanques. Però a més d'aquestes terminals, per resoldre la situació actual del triangle Barcelona-Lleida-Tarragona també planteja construir noves línies de tren i reformar les actuals. Aquestes són algunes de les recomanacions que Ferrmed fa en l'Estudi de Trànsit i Optimització del Canvi Modal a la Unió Europea i que el lobby ferroviari ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Lleida.
L'estudi de Ferrmed té per objectiu determinar quines accions cal dur a terme per optimitzar el sistema de transport terrestre de mercaderies de la Unió Europea cercant la millor combinació carretera-ferrocarril per assolir els propòsits de la Comissió Europea pel que fa al repartiment modal del tràfic terrestre de mercaderies (30% del tràfic per ferrocarril per distàncies superiors a 300 quilòmetres).
Segons aquest treball, el 65% del tràfic es concentra en 18.000 quilòmetres (Central Backbone), s'identifiquen 8.500 quilòmetres complementaris com a segona prioritat als estats perifèrics (Extended Backbone) i determina que és aquí on s'ha d'invertir prioritàriament si es volen abastar els objectius socioeconòmics i mediambientals preconitzats per l'Acord Verd Europeu (European Green Deal). També determina els grans 'hubs' logístics europeus i situa el binomi Barcelona-Tarragona com el tercer, després dels del Ruhr i de l'aglomeració de Milà.
L'estudi constata que per assolir el tràfic terrestre de mercaderies per ferrocarril caldrà disposar a tota Europa de 408 noves terminals, 2.357 quilòmetres de noves línies i l'adaptació de les principals línies actuals al sistema europeu de gestió de trànsit ferroviari (ERTMS), gàlibs de càrrega amplis, trens llargs i ample de via internacional. D'altra banda, planteja la necessitat d'estructurar un nou sistema de gestió integrada del transport terrestre de mercaderies, amb un criteri revolucionari d'agenciar els trens de mercaderies.
De les conclusions de l'estudi també s'extreu que el tren consumeix 7,8 vegades menys d'energia que el trànsit rodat, i redueix a una quarta part els costos externs. Així mateix, la reducció potencial mínima de les emissions de CO2 puja a 65 milions de tones en aplicar les propostes de transport combinat que planteja Ferrmed. Per fer-ho possible, el valor actual net (beneficis menys costos) de totes les inversions que calen seria de 173.000 milions d'euros. El 95% es generen en les seccions més transitades de la xarxa bàsica ampliada de la UE (18.000 quilòmetres).