Alerten que s'està promovent un parc solar de 27 MW que ocuparà una superfície de 57 ha d'oliveres
Les comunitats de regants del Garrigues Sud, Segrià Sud i Segarra Garrigues han reiterat la seva oposició a la utilització de zones de reg per a la instal·lació de parcs superiors a 5 megawatts, tal com ja van anunciar fa un any. En aquest sentit, han recordat que l'objectiu de les comunitats de regants és augmentar la rendibilitat del cultiu, el grau de sobirania alimentaria del territori i lluitar contra el despoblament. Els tres presidents afirmen que la utilització de sòl de regadiu per a la instal·lació va contra aquests objectius i alerten que entre la taca de regadiu del Segrià Sud i Garrigues sud s'ha promogut un parc per part d'AULIVER SL de 25 MW que ocuparà 57 hectàrees d'oliveres.
Segons els regants, aquestes hectàrees estan en promoció d'ampliació del Segrià Sud i ja s'ha executat captació, bombaments i basses amb diners de l'administració pública.
El president del Segrià Sud, Joan Sabaté, ha afirmat que l'adhesió al reg ha de ser obligatòria per tota la superfície i que s'ha de col·laborar "com qualsevol altre regant ja que la infraestructura està dimensionada per tota la taca de reg". De la seva banda, el president del Garrigues Sud, Xavier Pelegrí, creu que el que no és possible, és que s'estigui a punt de tancar explotacions pel cost de l'aigua, on un 90% depèn de la llum, en un territori generador d'energia i "no ens en beneficiem", sinó tot just el contrari, que es perjudiqui ja que cal repartir el costos entre menys superfície de regadiu.
El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, no entén com és possible que al mateix temps que l'Administració s'està gastant diners per transformar zones de secà a regadiu, s'accepti que a la mateixa superfície s'hi puguin fer projectes fotovoltaics. En aquest sentit, recorda que al Segarra-Garrigues, l'Administració ja porta gastats més de 10.000 euros per hectàrea i ara aquesta mateixa superfície es pot convertir en un macro parc solar.
El Segrià Sud i Garrigues Sud han presentat al·legacions al Parc Fotovoltaic Auliver, mentre que Jove afirma que la comunitat del Segarra-Garrigues al·legarà en tots els parcs que es vulguin promoure dins la seva taca de reg.
Les tres comunitats de regants insten per utilitzar zones antropitzades, teulats, erms i superfícies sense cap valor agronòmic, per poder continuar sent garants de la sobirania alimentaria del territori.
Segons els regants, aquestes hectàrees estan en promoció d'ampliació del Segrià Sud i ja s'ha executat captació, bombaments i basses amb diners de l'administració pública.
El president del Segrià Sud, Joan Sabaté, ha afirmat que l'adhesió al reg ha de ser obligatòria per tota la superfície i que s'ha de col·laborar "com qualsevol altre regant ja que la infraestructura està dimensionada per tota la taca de reg". De la seva banda, el president del Garrigues Sud, Xavier Pelegrí, creu que el que no és possible, és que s'estigui a punt de tancar explotacions pel cost de l'aigua, on un 90% depèn de la llum, en un territori generador d'energia i "no ens en beneficiem", sinó tot just el contrari, que es perjudiqui ja que cal repartir el costos entre menys superfície de regadiu.
El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, no entén com és possible que al mateix temps que l'Administració s'està gastant diners per transformar zones de secà a regadiu, s'accepti que a la mateixa superfície s'hi puguin fer projectes fotovoltaics. En aquest sentit, recorda que al Segarra-Garrigues, l'Administració ja porta gastats més de 10.000 euros per hectàrea i ara aquesta mateixa superfície es pot convertir en un macro parc solar.
El Segrià Sud i Garrigues Sud han presentat al·legacions al Parc Fotovoltaic Auliver, mentre que Jove afirma que la comunitat del Segarra-Garrigues al·legarà en tots els parcs que es vulguin promoure dins la seva taca de reg.
Les tres comunitats de regants insten per utilitzar zones antropitzades, teulats, erms i superfícies sense cap valor agronòmic, per poder continuar sent garants de la sobirania alimentaria del territori.
