La presentació serà el proper divendres 30 d'agost durant la Festa Major
Amb l'objectiu de completar la parella de gegants protagonistes de la llegenda de la Roca de la Delfina, Agramunt acollirà el proper divendres 30 d'agost, en el marc de la Festa Major i després de la Dansa de Canuts, la presentació de la Delfina, la nova geganta que farà parella amb el Rei de Tremissèn, presentat ja el passat mes de maig. La nova geganta, construïda als tallers de Carles Teixidó de Bellpuig i finançada íntegrament per l'Ajuntament d'Agramunt, donarà personalitat a la protagonista d'una de les llegendes més representatives d'Agramunt. El projecte també ha comptat amb la col·laboració de l'entitat Tradisió i de l'Associació de Dones l'Esbarjo, així com de diverses modistes a títol personal.
Delfina, l'heroïna cristina afillada pel Rei musulmà de Tremissèn
Segons la llegenda que ha arribat als agramuntins, els fets tingueren lloc durant les guerres entre moros i cristians per a l'ocupació del territori. Concretament, el carro amb el qual viatjava Petronel·la (més endavant Delfina), filla dels senyors cristians d'Agramunt, fugint del setge de la vila, s'estavellà amb una roca encara avui existent al camí vell d'Agramunt a Mafet. Fou el rei musulmà de Tremissèn qui trobà el nadó a braços de la seva dida morta, l'afillà i l'envià cap a la seva ciutat, al nord d'Àfrica. Diu la llegenda que durant el viatge Petronel·la fou acompanyada en tot moment per dofins, d'aquí el seu segon nom. Delfina va passar la seva joventut a Tremissèn fins que va sentir la necessitat d'estar al costat del seu pare en la lluita per les terres catalanes. Com que no era ben vist que una noia formés part d'un exèrcit, Delfina va vestir-se de noi i va arribar a les portes d'Agramunt, on en un aferrissat combat va ser descoberta amb qui més tard fou el seu espòs, el comte Sinofred, acabant els seus dies a Agramunt.
Un espai recuperat: La Roca de la Delfina
L'any 2017, durant el camp de treball organitzat per l'Ajuntament d'Agramunt, es va recuperar l'espai on hi ha la roca que ubica bona part dels fets i que properament se senyalitzarà incloent el relat de la llegenda.
L'Origen incert de la llegenda
Fou durant el segle XX que diversos escriptors agramuntins van fer referència a l'autor base de la narració, el frare franciscà Esteve Barelles, en la seva obra 2Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona Don Bernardo Barcino o don Zinofré, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Cathaluña", publicada l'any 1600 i de la qual únicament se'n conserven exemplars a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya. Abans, però, durant el segle XIX, el lletraferit agramuntí Antoni Viladot i Sanuy li donà forma literària a través de la narració Petronila d'Agramunt o sigui la Delfina. Anys més tard, Frederic Renyé i Viladot, en el seu Àlbum històric, pintoresc i monumental de Lleida i sa província, ja mencionava que l'episodi provenia.
Delfina, l'heroïna cristina afillada pel Rei musulmà de Tremissèn
Segons la llegenda que ha arribat als agramuntins, els fets tingueren lloc durant les guerres entre moros i cristians per a l'ocupació del territori. Concretament, el carro amb el qual viatjava Petronel·la (més endavant Delfina), filla dels senyors cristians d'Agramunt, fugint del setge de la vila, s'estavellà amb una roca encara avui existent al camí vell d'Agramunt a Mafet. Fou el rei musulmà de Tremissèn qui trobà el nadó a braços de la seva dida morta, l'afillà i l'envià cap a la seva ciutat, al nord d'Àfrica. Diu la llegenda que durant el viatge Petronel·la fou acompanyada en tot moment per dofins, d'aquí el seu segon nom. Delfina va passar la seva joventut a Tremissèn fins que va sentir la necessitat d'estar al costat del seu pare en la lluita per les terres catalanes. Com que no era ben vist que una noia formés part d'un exèrcit, Delfina va vestir-se de noi i va arribar a les portes d'Agramunt, on en un aferrissat combat va ser descoberta amb qui més tard fou el seu espòs, el comte Sinofred, acabant els seus dies a Agramunt.
Un espai recuperat: La Roca de la Delfina
L'any 2017, durant el camp de treball organitzat per l'Ajuntament d'Agramunt, es va recuperar l'espai on hi ha la roca que ubica bona part dels fets i que properament se senyalitzarà incloent el relat de la llegenda.
L'Origen incert de la llegenda
Fou durant el segle XX que diversos escriptors agramuntins van fer referència a l'autor base de la narració, el frare franciscà Esteve Barelles, en la seva obra 2Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona Don Bernardo Barcino o don Zinofré, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Cathaluña", publicada l'any 1600 i de la qual únicament se'n conserven exemplars a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya. Abans, però, durant el segle XIX, el lletraferit agramuntí Antoni Viladot i Sanuy li donà forma literària a través de la narració Petronila d'Agramunt o sigui la Delfina. Anys més tard, Frederic Renyé i Viladot, en el seu Àlbum històric, pintoresc i monumental de Lleida i sa província, ja mencionava que l'episodi provenia.
