El CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega va ser el marc escollit per plasmar a la realitat la teoria del seu projecte, titulat “El racó de les dents”
Les Higienistes Bucodentals targarines Carme Montero i Mariam Filaly, han convertit en projecte d’èxit adaptat a la realitat el seu treball final de Grau Superior d’Higiene Bucodental que han cursat a l’Institut La Segarra de Cervera.
El CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega va ser el marc escollit per plasmar a la realitat la teoria del seu projecte, titulat “El racó de les dents”.
La Carme que és mare d’alumnes del centre que es queden al menjador, ha explicat a Ràdio Tàrrega que va constatar que “els espais dels menjadors de l’escoles on hi ha les aixetes per rentar-se les mans, no està del tot adaptat al tema de les dents, per tant, els que opten per portar necesser (en la majoria dels casos de plàstic) ho deixen tots en una capsa sense cap control higiènic. El nostre projecte l’hem enfocat a l’escola de primària de Tàrrega, CEIP Àngel Guimerà, on vam estar observant que de gairebé 170 alumnes que es queden diàriament a dinar pocs portaven necesser, dels que ho portaven pocs l’utilitzaven diàriament, i dels que l’utilitzaven ho feien inadequadament, deixant el raspall en males condicions higièniques dins l’estoig”.
L’objectiu del projecte era que de la mateixa manera que els alumnes es renten les mans sistemàticament, també ho fessin amb les dents a l’acabar de dinar i abans de sortir al pati a jugar, passant per un espai dedicat a raspallar-se les dents.
Com a primer pas del projecte, “vam habilitar l’espai, fent-lo atractiu pels nens del menjador i motivar-los. La nostra idea es va basar en el model d’apadrinament lector que ja esta instaurant a l’escola, adaptant-la al nostre propòsit”, expliquen les responsables del projecte.
Per tal de portar a terme la formació tutelada, van preparar als nens, fent una xerrada explicant els punts més importants de manera fàcil, senzilla i molt visual, perquè adquirissin els conceptes bàsics i poguessin transmetre-ho al més petits.
“Un cop obtingudes les llistes dels nens i les extraescolars (que es fan al migdia), es va escollir una mostra de 64 nens, dels quals 30 exercien de tutors”, expliquen la Carme i la Mariam.
Per tal de poder-ho portar a terme, s’avançà l’entrada dels tutors al menjador per poder coincidir amb els seus assignats d’aquesta manera podien controlar quan acabaven de dinar, “i els acompanyaven a agafar el seu raspall, la pasta al dispensador i finalment estar amb ells fins que acaben, ensenyant-los la tècnica de raspallat explicada. Els primers dies per poder supervisar que els tutors havien assimilat tot el que van aprendre, era necessària la nostra presència”, afirmen.
Posteriorment, per tal de corregir les mancances d’espai adequat, “vam planificar l’espai perquè fos atractiu, ficant unes prestatgeries que substitueix la capsa amb els necessers. Col·locant dos dispensadors de pasta i un cartell amb logotip que identifica l’espai com ‘El racó de les dents’”.
Una altre de les fases de la materialització del projecte va ser explicar als nens els avantatges i inconvenients de raspallar-se les dents de forma correcte i mostrar-los gràficament de forma visual el resultat que s’obté si al llarg del dia no es raspallen les dents després de cada àpat.
Abans d’iniciar el projecte de 170 nens aproximadament que dinen a l’escola, només 7 portaven estoig , dels quals només 3 es rentaven les dents cada dia, i la resta ho feia esporàdicament.
Un cop finalitzat el curs “tot i no poder calcular el total de nens que ho fan, ja que s’hi van sumant cada dia més, podem dir que tots els que es van triar per la mostra, es raspallen les dents cada dia”, certificant d’aquesta manera l’èxit del projecte.
El CEIP Àngel Guimerà de Tàrrega va ser el marc escollit per plasmar a la realitat la teoria del seu projecte, titulat “El racó de les dents”.
La Carme que és mare d’alumnes del centre que es queden al menjador, ha explicat a Ràdio Tàrrega que va constatar que “els espais dels menjadors de l’escoles on hi ha les aixetes per rentar-se les mans, no està del tot adaptat al tema de les dents, per tant, els que opten per portar necesser (en la majoria dels casos de plàstic) ho deixen tots en una capsa sense cap control higiènic. El nostre projecte l’hem enfocat a l’escola de primària de Tàrrega, CEIP Àngel Guimerà, on vam estar observant que de gairebé 170 alumnes que es queden diàriament a dinar pocs portaven necesser, dels que ho portaven pocs l’utilitzaven diàriament, i dels que l’utilitzaven ho feien inadequadament, deixant el raspall en males condicions higièniques dins l’estoig”.
L’objectiu del projecte era que de la mateixa manera que els alumnes es renten les mans sistemàticament, també ho fessin amb les dents a l’acabar de dinar i abans de sortir al pati a jugar, passant per un espai dedicat a raspallar-se les dents.
Com a primer pas del projecte, “vam habilitar l’espai, fent-lo atractiu pels nens del menjador i motivar-los. La nostra idea es va basar en el model d’apadrinament lector que ja esta instaurant a l’escola, adaptant-la al nostre propòsit”, expliquen les responsables del projecte.
Per tal de portar a terme la formació tutelada, van preparar als nens, fent una xerrada explicant els punts més importants de manera fàcil, senzilla i molt visual, perquè adquirissin els conceptes bàsics i poguessin transmetre-ho al més petits.
“Un cop obtingudes les llistes dels nens i les extraescolars (que es fan al migdia), es va escollir una mostra de 64 nens, dels quals 30 exercien de tutors”, expliquen la Carme i la Mariam.
Per tal de poder-ho portar a terme, s’avançà l’entrada dels tutors al menjador per poder coincidir amb els seus assignats d’aquesta manera podien controlar quan acabaven de dinar, “i els acompanyaven a agafar el seu raspall, la pasta al dispensador i finalment estar amb ells fins que acaben, ensenyant-los la tècnica de raspallat explicada. Els primers dies per poder supervisar que els tutors havien assimilat tot el que van aprendre, era necessària la nostra presència”, afirmen.
Posteriorment, per tal de corregir les mancances d’espai adequat, “vam planificar l’espai perquè fos atractiu, ficant unes prestatgeries que substitueix la capsa amb els necessers. Col·locant dos dispensadors de pasta i un cartell amb logotip que identifica l’espai com ‘El racó de les dents’”.
Una altre de les fases de la materialització del projecte va ser explicar als nens els avantatges i inconvenients de raspallar-se les dents de forma correcte i mostrar-los gràficament de forma visual el resultat que s’obté si al llarg del dia no es raspallen les dents després de cada àpat.
Abans d’iniciar el projecte de 170 nens aproximadament que dinen a l’escola, només 7 portaven estoig , dels quals només 3 es rentaven les dents cada dia, i la resta ho feia esporàdicament.
Un cop finalitzat el curs “tot i no poder calcular el total de nens que ho fan, ja que s’hi van sumant cada dia més, podem dir que tots els que es van triar per la mostra, es raspallen les dents cada dia”, certificant d’aquesta manera l’èxit del projecte.
