Els ramaders no podran ampliar la quantitat de bestiar ni construir noves granges en zones vulnerables per nitrats fins d'aquí a dos anys. El decret també introdueix la prohibició d'aplicar purins prop de nuclis urbans en dies festius i caps de setmana
El Govern ha aprovat aquest dimecres el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes amb l'objectiu d'assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies. La moratòria també vetlla per garantir la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.
Aplicació pràctica del nou model de gestió
Els departaments d'Agricultura, Territori i Sostenibilitat han establert tres línies d'acció: millorar l'origen de la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, millorar l'aplicació d'aquestes al sòl i assegurar un bon seguiment del procès de fertilització. Per una banda, el Decret promou la valorització dels excrements com un recurs de bioeconomia circular i, per altra banda, reforça el Pla de control dels nutrients al sòl. Per això, s'analitzaran 500 mostres de terra agrària amb l'objectiu de comprovar que no superen les concentracions màximes de nutrients.
Altrament, el Govern considera adequat que els agricultors se serveixin d'un assessorament tècnic obligatori per tal d'aconseguir una bona fertilització. El volum de fems i purins generats a les granges també hauran de ser reduïts i, per aconseguir-ho, s'haurà de millorar l'alimentació del bestiar i utilitzar més les noves tecnologies. En aquest sentit, els equips d'aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d'un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, a banda de disposar d'un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí.
Una altra de les mesures que introdueix el decret per tal de minimitzar les molèsties al conjunt de la ciutadania és la prohibició d'aplicar fertilitzants orgànics durant dies festius i caps de setmana en camps que es trobin a menys de 500 metres d'un nucli urbà. Se n'exceptuen, però, les aplicacions amb injectors que deixin el fertilitzant totalment incorporat dins del sòl, així com les aplicacions de productes inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la normativa de productes fertilitzants o de substrats.
Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual de la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat. A més a més, per garantir també la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres (a 5 quilòmetres dos anys després de la publicació del decret), o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS).
Després de l'aprovació del nou decret, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha assenyalat que "la desgràcia que ha suposat l'incendi de la Ribera d'Ebre, que també ha afectat alguns municipis de les Garrigues i el Segrià, s'ha traduït en una oportunitat que ha permès que la ciutadania prengui consciència de la importància que representa l'activitat agrària i ramadera per al país".
Zones vulnerables per nitrats
El decret estableix una moratòria absoluta de dos anys, a partir de la publicació del decret, per a la construcció de noves granges i ampliació de la capacitat d'aquelles existents que estiguin situades en un dels 66 municipis amb un alt índex de càrrega ramadera (ICR), és a dir superior a 1,2.
La majoria dels municipis afectats (48) es troben a la Catalunya central, però a les comarques lleidatanes n'hi ha 7: Puiggròs (Garrigues), Bellmunt d'Urgell (Noguera); Golmés, Miralcamp, Mollerussa i Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell); Soses (Segrià).
El Govern ha aprovat aquest dimecres el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes amb l'objectiu d'assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies. La moratòria també vetlla per garantir la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.
Aplicació pràctica del nou model de gestió
Els departaments d'Agricultura, Territori i Sostenibilitat han establert tres línies d'acció: millorar l'origen de la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, millorar l'aplicació d'aquestes al sòl i assegurar un bon seguiment del procès de fertilització. Per una banda, el Decret promou la valorització dels excrements com un recurs de bioeconomia circular i, per altra banda, reforça el Pla de control dels nutrients al sòl. Per això, s'analitzaran 500 mostres de terra agrària amb l'objectiu de comprovar que no superen les concentracions màximes de nutrients.
Altrament, el Govern considera adequat que els agricultors se serveixin d'un assessorament tècnic obligatori per tal d'aconseguir una bona fertilització. El volum de fems i purins generats a les granges també hauran de ser reduïts i, per aconseguir-ho, s'haurà de millorar l'alimentació del bestiar i utilitzar més les noves tecnologies. En aquest sentit, els equips d'aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d'un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, a banda de disposar d'un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí.
Una altra de les mesures que introdueix el decret per tal de minimitzar les molèsties al conjunt de la ciutadania és la prohibició d'aplicar fertilitzants orgànics durant dies festius i caps de setmana en camps que es trobin a menys de 500 metres d'un nucli urbà. Se n'exceptuen, però, les aplicacions amb injectors que deixin el fertilitzant totalment incorporat dins del sòl, així com les aplicacions de productes inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la normativa de productes fertilitzants o de substrats.
Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual de la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat. A més a més, per garantir també la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres (a 5 quilòmetres dos anys després de la publicació del decret), o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS).
Després de l'aprovació del nou decret, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha assenyalat que "la desgràcia que ha suposat l'incendi de la Ribera d'Ebre, que també ha afectat alguns municipis de les Garrigues i el Segrià, s'ha traduït en una oportunitat que ha permès que la ciutadania prengui consciència de la importància que representa l'activitat agrària i ramadera per al país".
Zones vulnerables per nitrats
El decret estableix una moratòria absoluta de dos anys, a partir de la publicació del decret, per a la construcció de noves granges i ampliació de la capacitat d'aquelles existents que estiguin situades en un dels 66 municipis amb un alt índex de càrrega ramadera (ICR), és a dir superior a 1,2.
La majoria dels municipis afectats (48) es troben a la Catalunya central, però a les comarques lleidatanes n'hi ha 7: Puiggròs (Garrigues), Bellmunt d'Urgell (Noguera); Golmés, Miralcamp, Mollerussa i Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell); Soses (Segrià).
