El jaciment va renovar completament la museografia del Centre d’Acollida de Visitants amb l’elaboració de nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual. Visites guiades i activitats gratuïtes al jaciment durant el Cap de setmana ibèric
El jaciment ibèric del Molí de l’Espígol celebrarà els pròxims dies 5 i 6 d’octubre el Cap de setmana ibèric amb visites guiades gratuïtes al jaciment, alhora que al visitant podrà gaudir del nou Centre d’Acollida de Visitants que ofereix una museografia totalment renovada amb nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni.
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol és considerada pels especialistes com un dels centres urbanístics més destacats de la cultura ilergeta. Les investigacions evidencien que es tractava d’un centre polític i econòmic de primer ordre fet que fa pensar que es podria identificar amb l’antiga Atanagrum, la capital dels ilergets segons l’historiador romà Titus Livi.
L’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), juntament amb l’ajuntament de Tornabous organitzen diverses activitats com la del Cap de setmana ibèric, que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que enguany se celebrarà els pròxims dies 5 i 6 d’octubre L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer el jaciment oferint visites i activitat gratuïtes adreçades a tots els públics. L’any passat durant el Cap de setmana ibèric van visitar el jaciment un total de 167 persones.
Des de desembre de 2017, es disposa d’un servei regulat de visites guiades per al públic que gestiona l’empresa concessionària, Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme. La visita es fa en la modalitat de reserva prèvia per a grups per tal de fer més eficient el servei.
També des de l’ACdPC s’han impulsat les accions per reprendre les campanyes excavació arqueològica al Molí d’Espígol. Així, conjuntament amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), s’impulsa el projecte de recerca arqueològica al jaciment. Aquest projecte contempla un pla de campanyes en 4 anys i ja s’ha presentat i aprovat, i només està pendent de finançament per començar els treballs, que dirigirà l’arqueòleg i conservador del MAC Jordi Principal.
El Centre d’Acollida de Visitants del jaciment ibèric del Molí de l’Espígol ofereix una museografia totalment renovada amb nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual.
Renovació museogràfica
El contingut expositiu d’aquest espai fa una explicació general dels trets culturals dels anomenats pobles ibers, explica també la història del poble ilerget i finalment se centra a exposar les característiques de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol. Per fer-ho, la informació s’estructura segons quatre apartats de forma senzilla i amb un llenguatge didàctic i entenedor adreçat a tots els públics. Els textos, elaborats amb l’assessorament històric i arqueològic de Jordi Principal, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya i director de les darreres excavacions efectuades al jaciment, estan escrits en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Audiovisual Atanagrum
El projecte es completa amb l’elaboració d’un audiovisual que relata la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni. Els ilergets eren el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC. i els coneixem a través dels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps i, sobretot, durant la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani.
L’audiovisual, que porta per títol Atanagrum, explica la història d’aliances, traïcions i en enfrontaments que van protagonitzar els dos mítics cabdill ilergets per sobreviure a la guerra que enfrontava les dues grans nacions de l’època (Roma i Cartago). El desenllaç de la guerra i les revoltes fallides d’Indíbil i Mandoni, van fer que finalment els ilergets fossin sotmesos i romanitzats.
El principal objectiu de la renovació del discurs explicatiu del jaciment ha sigut introduir el concepte de Ciutat Ibèrica del Molí de l’Espígol, capital dels Ilergets per tal de valorar la importància que aquest enclavament havia tingut en el territori que dominava el poble ibèric dels Ilergets. Aquest fet respon a les evidències que la recerca arqueològica ofereix respecte a la importància de la ciutat, una de les més grans en extensió i complexes pel que fa al seu desenvolupament urbanístic i social. La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol és un dels exemples d’urbanisme de l’àrea ilergeta que es coneixen millor. Va ser un centre polític i econòmic de primer ordre dotat d’un important sistema defensiu amb àmplia muralla i torres, carrers urbanitzats, places, habitatges i edificis públics.
Així mateix, aquestes actuacions s’han dut a terme per millorar l’experiència dels visitants i adequar els elements expositius a les tecnologies actuals, de manera que afavoreixen el component divulgatiu de l’espai i augmentar el nombre de visitants.
El jaciment ibèric del Molí de l’Espígol celebrarà els pròxims dies 5 i 6 d’octubre el Cap de setmana ibèric amb visites guiades gratuïtes al jaciment, alhora que al visitant podrà gaudir del nou Centre d’Acollida de Visitants que ofereix una museografia totalment renovada amb nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni.
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol és considerada pels especialistes com un dels centres urbanístics més destacats de la cultura ilergeta. Les investigacions evidencien que es tractava d’un centre polític i econòmic de primer ordre fet que fa pensar que es podria identificar amb l’antiga Atanagrum, la capital dels ilergets segons l’historiador romà Titus Livi.
L’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), juntament amb l’ajuntament de Tornabous organitzen diverses activitats com la del Cap de setmana ibèric, que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que enguany se celebrarà els pròxims dies 5 i 6 d’octubre L’objectiu d’aquestes jornades és donar a conèixer el jaciment oferint visites i activitat gratuïtes adreçades a tots els públics. L’any passat durant el Cap de setmana ibèric van visitar el jaciment un total de 167 persones.
Des de desembre de 2017, es disposa d’un servei regulat de visites guiades per al públic que gestiona l’empresa concessionària, Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme. La visita es fa en la modalitat de reserva prèvia per a grups per tal de fer més eficient el servei.
També des de l’ACdPC s’han impulsat les accions per reprendre les campanyes excavació arqueològica al Molí d’Espígol. Així, conjuntament amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), s’impulsa el projecte de recerca arqueològica al jaciment. Aquest projecte contempla un pla de campanyes en 4 anys i ja s’ha presentat i aprovat, i només està pendent de finançament per començar els treballs, que dirigirà l’arqueòleg i conservador del MAC Jordi Principal.
El Centre d’Acollida de Visitants del jaciment ibèric del Molí de l’Espígol ofereix una museografia totalment renovada amb nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual.
Renovació museogràfica
El contingut expositiu d’aquest espai fa una explicació general dels trets culturals dels anomenats pobles ibers, explica també la història del poble ilerget i finalment se centra a exposar les característiques de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol. Per fer-ho, la informació s’estructura segons quatre apartats de forma senzilla i amb un llenguatge didàctic i entenedor adreçat a tots els públics. Els textos, elaborats amb l’assessorament històric i arqueològic de Jordi Principal, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya i director de les darreres excavacions efectuades al jaciment, estan escrits en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Audiovisual Atanagrum
El projecte es completa amb l’elaboració d’un audiovisual que relata la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni. Els ilergets eren el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC. i els coneixem a través dels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps i, sobretot, durant la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani.
L’audiovisual, que porta per títol Atanagrum, explica la història d’aliances, traïcions i en enfrontaments que van protagonitzar els dos mítics cabdill ilergets per sobreviure a la guerra que enfrontava les dues grans nacions de l’època (Roma i Cartago). El desenllaç de la guerra i les revoltes fallides d’Indíbil i Mandoni, van fer que finalment els ilergets fossin sotmesos i romanitzats.
El principal objectiu de la renovació del discurs explicatiu del jaciment ha sigut introduir el concepte de Ciutat Ibèrica del Molí de l’Espígol, capital dels Ilergets per tal de valorar la importància que aquest enclavament havia tingut en el territori que dominava el poble ibèric dels Ilergets. Aquest fet respon a les evidències que la recerca arqueològica ofereix respecte a la importància de la ciutat, una de les més grans en extensió i complexes pel que fa al seu desenvolupament urbanístic i social. La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol és un dels exemples d’urbanisme de l’àrea ilergeta que es coneixen millor. Va ser un centre polític i econòmic de primer ordre dotat d’un important sistema defensiu amb àmplia muralla i torres, carrers urbanitzats, places, habitatges i edificis públics.
Així mateix, aquestes actuacions s’han dut a terme per millorar l’experiència dels visitants i adequar els elements expositius a les tecnologies actuals, de manera que afavoreixen el component divulgatiu de l’espai i augmentar el nombre de visitants.
