Permetrà planificar tenint en compte i preservant l'àmbit agrari com a productor d'aliments, equilibrador del territori i cohesionador social
ACN Lleida .- El Parlament debatrà aquest dijous la proposició de Llei d'espais agraris, que pretén donar resposta a una reivindicació històrica del sector ja que permetrà planificar i actuar tenint en compte el món agrari com a productor d'aliments, equilibrador del territori i cohesionador social. Entre els seus objectius, pretén preservar la capacitat productiva del camp; donar seguretat jurídica a aquells productors que treballen la terra i assegurar la competitivitat de les explotacions; garantir un territori dinàmic i cohesionat, i minimitzar les terres en desús, avançant cap a un banc de terres i afavorir el relleu generacional. La proposta la presenten conjuntament els grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem. La tramitació de la Llei d'espais agraris va quedar suspesa en l'anterior legislatura per l'aplicació de l'article 155.
La tramitació de la proposició de Llei d'espais agraris es va iniciar en l'anterior legislatura, amb l'aleshores consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, però va quedar suspesa arran de l'aplicació de l'article 155. Aquest dijous, l'actual titular del departament, Teresa Jordà, serà l'encarregada de defensar la proposta durant el debat a la totalitat que es farà al Parlament. La proposta de Llei l'han registrada conjuntament els grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem. Per tant, el text previsiblement s'aprovarà i podrà iniciar, de nou, la tramitació parlamentària amb les aportacions a través d'esmenes que puguin fer-hi els diferents grups abans de portar la llei a l'aprovació definitiva de la cambra.
Catalunya té 3,2 milions d'hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d'Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa l'1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d'un punt de vista territorial esdevé necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.
Objectius de la Llei d'espais agraris
Els objectius de la Llei d'espais agraris són, d'una banda, definir bé què són aquests espais i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l'objectiu de preservar-los, i, d'altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional, cosa que facilitarà que més joves es puguin incorporar a l'activitat agrària i el dimensionament d'explotacions professionals que ho necessitin. Per a la redacció d'aquesta llei, Agricultura ha comptat amb les aportacions de les principals entitats del sector.
S'entén per espai agrari el conjunt d'espais oberts amb aptitud i vocació productiva d'ús agrícola, ramader o forestal, que constitueixen ecosistemes transformats per l'explotació i l'ocupació humanes i que són, majoritàriament, destinats a la producció d'aliments i matèries primeres, o susceptibles de ser hi destinats, i que formen part essencial de la matriu territorial.
En el títol preliminar, la proposició de Llei d'espais agraris delimita l'objecte i les finalitats de la llei que no és una altra que la planificació i la gestió dels espais agraris, determinant-ne el seu règim jurídic i la regulació dels supòsits i modalitats d'intervenció pública.
En el títol primer es determinen i desenvolupen els instruments de planificació territorial sectorial agrària, establint els criteris que cal tenir en compte perquè pugui ser realitat el Pla Territorial Agrari de Catalunya i els Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, per a la redacció dels quals es comptarà amb la participació del territori. En el segon, es regula l'Anàlisi d'afeccions agràries com a instrument preceptiu de les relacions entre la planificació territorial, el planejament urbanístic i la protecció de l'espai agrari que el territori identifiqui, ja sigui per la qualitat productiva com des del punt de vista mediambiental.
El títol tercer recull els sistemes d'informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d'avaluació i de control i seguiment de l'estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls. En quarts lloc, la llei estableix la delimitació entre infraestructures d'interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, programació i execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l'execució d'aquestes obres.
El títol cinquè es dedica a l'activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures. Finalment, el títol sisè defineix l'establiment i les funcions del registre de finques agràries en desús que ha de gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, tenint en compte aspectes com la declaració, la transparència i les garanties per les parts i per afavorir l'accessibilitat als professionals o joves que vulguin incorporar-se al sector.
ACN Lleida .- El Parlament debatrà aquest dijous la proposició de Llei d'espais agraris, que pretén donar resposta a una reivindicació històrica del sector ja que permetrà planificar i actuar tenint en compte el món agrari com a productor d'aliments, equilibrador del territori i cohesionador social. Entre els seus objectius, pretén preservar la capacitat productiva del camp; donar seguretat jurídica a aquells productors que treballen la terra i assegurar la competitivitat de les explotacions; garantir un territori dinàmic i cohesionat, i minimitzar les terres en desús, avançant cap a un banc de terres i afavorir el relleu generacional. La proposta la presenten conjuntament els grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem. La tramitació de la Llei d'espais agraris va quedar suspesa en l'anterior legislatura per l'aplicació de l'article 155.
La tramitació de la proposició de Llei d'espais agraris es va iniciar en l'anterior legislatura, amb l'aleshores consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, però va quedar suspesa arran de l'aplicació de l'article 155. Aquest dijous, l'actual titular del departament, Teresa Jordà, serà l'encarregada de defensar la proposta durant el debat a la totalitat que es farà al Parlament. La proposta de Llei l'han registrada conjuntament els grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem. Per tant, el text previsiblement s'aprovarà i podrà iniciar, de nou, la tramitació parlamentària amb les aportacions a través d'esmenes que puguin fer-hi els diferents grups abans de portar la llei a l'aprovació definitiva de la cambra.
Catalunya té 3,2 milions d'hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d'Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa l'1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d'un punt de vista territorial esdevé necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.
Objectius de la Llei d'espais agraris
Els objectius de la Llei d'espais agraris són, d'una banda, definir bé què són aquests espais i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l'objectiu de preservar-los, i, d'altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional, cosa que facilitarà que més joves es puguin incorporar a l'activitat agrària i el dimensionament d'explotacions professionals que ho necessitin. Per a la redacció d'aquesta llei, Agricultura ha comptat amb les aportacions de les principals entitats del sector.
S'entén per espai agrari el conjunt d'espais oberts amb aptitud i vocació productiva d'ús agrícola, ramader o forestal, que constitueixen ecosistemes transformats per l'explotació i l'ocupació humanes i que són, majoritàriament, destinats a la producció d'aliments i matèries primeres, o susceptibles de ser hi destinats, i que formen part essencial de la matriu territorial.
En el títol preliminar, la proposició de Llei d'espais agraris delimita l'objecte i les finalitats de la llei que no és una altra que la planificació i la gestió dels espais agraris, determinant-ne el seu règim jurídic i la regulació dels supòsits i modalitats d'intervenció pública.
En el títol primer es determinen i desenvolupen els instruments de planificació territorial sectorial agrària, establint els criteris que cal tenir en compte perquè pugui ser realitat el Pla Territorial Agrari de Catalunya i els Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, per a la redacció dels quals es comptarà amb la participació del territori. En el segon, es regula l'Anàlisi d'afeccions agràries com a instrument preceptiu de les relacions entre la planificació territorial, el planejament urbanístic i la protecció de l'espai agrari que el territori identifiqui, ja sigui per la qualitat productiva com des del punt de vista mediambiental.
El títol tercer recull els sistemes d'informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d'avaluació i de control i seguiment de l'estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls. En quarts lloc, la llei estableix la delimitació entre infraestructures d'interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, programació i execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l'execució d'aquestes obres.
El títol cinquè es dedica a l'activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures. Finalment, el títol sisè defineix l'establiment i les funcions del registre de finques agràries en desús que ha de gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, tenint en compte aspectes com la declaració, la transparència i les garanties per les parts i per afavorir l'accessibilitat als professionals o joves que vulguin incorporar-se al sector.
