Josep Minguell arrenca mitjançant l’strappo el seu fresc ‘L’Odissea’, una col·laboració amb la universitat nipona de Waseda

El pintor Josep Minguell ha arrencat aquest matí l’última part del seu fresc L’Odissea mitjançant la tècnica de l’strappo. Fill i net de pintors al fresc, Minguell és un dels pocs que practica aquest tipus de pintura sobre paret o mur i l’únic que utilitza l’strappo com a pretext artístic. L’Odissea, que està formada per tres murals, és un encàrrec de la Universitat de Waseda (Tokio, Japó), on serà enviada a mitjans de novembre. La seva destinació és el laboratori Simo-Serra, del departament d’enginyeria i ciència informàtica de la universitat. El laboratori està especialitzat en la recerca en aplicacions de machine learning, disciplina científica de l’àmbit de la intel·ligència artificial que crea sistemes que aprenen.

Amb la realització d’aquesta obra, Minguell i el laboratori Simo-Serra pretenen divulgar l’art tradicional europeu al Japó i vincular els processos de pensament de l’art amb els de la recerca tècnica i científica. En aquest cas, la pràctica ancestral de la pintura al fresc comparteix espai amb les més avançades tecnologies. D’altra banda, “la presència d’aquests frescos en l’espai de treball busca ser una font d’inspiració i de motivació per als investigadors, al mateix temps que vol contribuir a crear un espai i un clima de treball agradables”, declara Josep Minguell.

La pintura al fresc i l’strappo
Els murals de L’Odissea han estat pintats amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.

La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç. “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci. Aquest calci s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química: l’hidròxid de calci retorna a la forma mineral de la pedra calcària en estar en contacte amb l’aire”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.

Josep Minguell completa els seus frescos utilitzant la tècnica de l’strappo, que usa com a pretext artístic, sent l’únic artista que ho fa. L’strappo serveix per a arrencar pintures de murs o parets. A Catalunya és especialment conegut pels arrencaments de pintures en les esglésies romàniques del Pirineu, que avui en dia es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com és el cas del pantocràtor de Sant Climent de Taüll.
“Mitjançant coles orgàniques es desprèn la pel·lícula pictòrica i es traspassa a una tela. El frescos queden fixats en un suport mòbil lleuger, que en permet el trasllat”, explica Minguell. L’artista argumenta que “després de l’strappo, els frescos es converteixen en peces fragmentades autònomes que assoleixen una aparença arqueològica que ens remet a altres temps i altres espais”.

L’Odissea de Minguell
L’obra realitzada es titula L’Odissea, ja que representa tres moments del famós poema d’Homer sobre les aventures de l’heroi grec Odisseu, també anomenat Ulisses, en el seu llarg viatge de retorn a casa. “Reflecteix la persistent lluita contra les adversitats i l’ús de l’astúcia i el raonament com a forma de superar-les”, reflexiona l’artista targarí. “D’aquí que hagi estat el motiu escollit per a servir de font d’inspiració i motivació als investigadors de La Universitat de Waseda”, revela.

Els tres moments del poema representats en l’obra de Minguell són:
Odisseu, lligat al pal del vaixell, resisteix la temptació de les sirenes (de 3,30 x 1,50 metres).
Penélope teixint mentre espera el retorn d’Odisseu (de 2,20 x 0,50 metres).
Odisseu en el vaixell avança enmig del mar advers (de 1,50 x 1,10 metres).
El mural arrencat aquest matí és la representació del tercer d’aquests moments.

L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 45 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 800m2 de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida i la Universitat Politècnica de València.
És autor de diversos articles i dels llibres Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019)

 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies. Més informació
Configuració galetes