L'economia de les comarques lleidatanes va créixer un 1,8% el 2018, per sota de la mitjana catalana
ACN Lleida .- La demarcació de Lleida recuperarà enguany els nivells de generació de producció que tenia abans del 2007, tot i que haurà d'esperar encara dos o tres anys per tornar a tenir els nivells d'ocupació d'abans de la crisi. Així ho ha assenyalat el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, durant la presentació a Lleida de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2019. L'informe posa de relleu que les comarques de Lleida van experimentar el 2018 un creixement de l'1,8% del VAB (el PIB a preus de mercat), per sota de la mitjana catalana (2,6%). Aquesta "frenada" registrada per l'economia lleidatana l'any passat és reflex dels modestos increments a la indústria i, sobretot, als serveis privats. El Solsonès (4%) i el Pla d'Urgell (3,3%) són les comarques de Lleida que més van créixer durant el 2018, i les Garrigues (0,5%) i el Segrià (1,2%), les que menys.
Lleida va ser la segona demarcació catalana que més va créixer durant el 2018, amb un avanç del VAB de l'1,8%, per darrera de Barcelona (2,9%) però per sota de la mitjana catalana (2,6%). La generació de producció va augmentar un 1,7% a les comarques del pla de Lleida, reflectint el febre increment del Segrià, mentre a les comarques de muntanya el creixement va ser superior (2,2%).
Aquesta empenta més continguda de les comarques de la plana va ser resultat d'augments menors, en relació amb els darrers anys, a la indústria (2%) i, en particular i atès el seu pes en el total d'activitat de la demarcació, als serveis 1,9%. A més, cal sumar-hi la davallada del VAB del sector primari (-2,5%). En canvi, la construcció va créixer un 4% a la demarcació.
Al pla de Lleida la indústria va créixer un 1,9%; els serveis un 1,8%; el primari va caure un 3,2%, mentre la construcció va augmentar un 4,3%. A les comarques de muntanya, la indústria va registrar un creixement del 2,1%; un 2,3% als serveis; un 2,8% al primari, i un 1,5% a la construcció.
La contracció del -2,5% del sector primari a la demarcació expressa la forta davallada agrícola (-7,9%), per la caiguda de la fruita fresca (-21,3%), compensada, en part, per l'avenç del sector ramader (3,5%), cereals (15,2%) i plantes farratgeres (13,3%). L'augment del VAB industrial a Lleida respon al creixement manufacturer (2,2%), amb creixements notables en maquinària (8,7%), material de transport (6%) i productes metàl·lics (5,9%), mentre que l'alimentació va créixer moderadament (2,2%) i el menor increment va ser a l'energia (1,4%)
A la construcció, el VAB va augmentar un 4% pel creixement a demolició i reparació de terrenys (6,9%) i promoció i edificació (4,2%). Pel que fa al sector terciari (1,9%), destaca l'avenç dels serveis col·lectius (4%), mentre els serveis privats només van créixer un 1,1%. Dins els serveis privats, cal destacar l'important estancament del comerç (0,1%), mentre les pernoctacions hoteleres van augmentar respecte al 2017, sobretot a les Terres de Lleida (13%), a la Val d'Aran (8%), tot i que al Pirineu es van estabilitzar en comparació amb l'any anterior.
Amb aquests resultats del 2018, el VAB total de la demarcació de Lleida es troba ja molt a prop de superar els estralls provocats per la crisi. Després d'una davallada superior a l'11% entre el 2007-2013, la recuperació ha reduït la caiguda del període 2007-2018 a només el -1,7%, segons ha explicat Oliver. En aquest sentit, ha recordat que l'afectació de la crisi a les comarques lleidatanes 2007-2013 va ser superior a la mitjana catalana, mentre els creixements d'entre els anys 2013-2018 també van ser menors que els del conjunt del país.
Lleida recuperarà enguany el VAB d'abans de la crisi
El catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i autor de l'Anuari preveu que el VAB de la demarcació de Lleida se situarà aquest 2019 per damunt dels nivells d'abans de la crisi econòmica, tot i que el VAB mitjà de l'economia catalana ja va superar el 2017 els nivells d'abans del 2007, arrossegat pel creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les comarques lleidatanes, però, encara hauran d'esperar entre dos i tres anys per recuperar els nivells d'ocupació previs a la crisi, segons l'autor de l'Anuari. Oliver preveu que el VAB de la demarcació aquest 2019 serà similar al de l'any passat, i no descarta que es pugui situar una mica per damunt en funció dels resultats que acabi fent el sector agrari i ramader.
Així mateix, confia que si s'acaben esvaint les incerteses que afecten el comerç global com és el cas de la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units i el Brexit i la indústria i els serveis privats recuperen els nivells dels darrers anys a la demarcació de Lleida, a mesura que es vagi consolidant la recuperació en el conjunt de Catalunya, es podria tornar a repetir el que va succeir entre els anys 2000 i 2007 i és que les comarques lleidatanes tornin registrar creixements per damunt de la mitjana del país.
El Solsonès i el Pla d'Urgell, les comarques de Lleida que més van creixen el 2018
Per comarques, el Solsonès (4%), el Pla d'Urgell (3,3%) i l'Alta Ribagorça (2,7%), a més de la Val d'Aran (2,7%), van ser les úniques comarques lleidatanes que es situar per damunt de la mitjana catalana en termes de Valor Afegit Brut (VAB) durant l'any passat. Per contra, les Garrigues (0,5%) i el Segrià (1,2%), van ser les que menys van créixer el 2018. L'Alt Urgell (1,5%), el Pallars Sobirà (1,8%), la Segarra (1,9%), la Cerdanya (2,2%), el Pallars Jussà (2,2%), la Noguera (2,3%) i l'Urgell (2,5%), també van registrar un VAB inferior a la mitjana del país.
Lleida va ser la segona demarcació catalana que més va créixer durant el 2018, amb un avanç del VAB de l'1,8%, per darrera de Barcelona (2,9%) però per sota de la mitjana catalana (2,6%). La generació de producció va augmentar un 1,7% a les comarques del pla de Lleida, reflectint el febre increment del Segrià, mentre a les comarques de muntanya el creixement va ser superior (2,2%).
Aquesta empenta més continguda de les comarques de la plana va ser resultat d'augments menors, en relació amb els darrers anys, a la indústria (2%) i, en particular i atès el seu pes en el total d'activitat de la demarcació, als serveis 1,9%. A més, cal sumar-hi la davallada del VAB del sector primari (-2,5%). En canvi, la construcció va créixer un 4% a la demarcació.
Al pla de Lleida la indústria va créixer un 1,9%; els serveis un 1,8%; el primari va caure un 3,2%, mentre la construcció va augmentar un 4,3%. A les comarques de muntanya, la indústria va registrar un creixement del 2,1%; un 2,3% als serveis; un 2,8% al primari, i un 1,5% a la construcció.
La contracció del -2,5% del sector primari a la demarcació expressa la forta davallada agrícola (-7,9%), per la caiguda de la fruita fresca (-21,3%), compensada, en part, per l'avenç del sector ramader (3,5%), cereals (15,2%) i plantes farratgeres (13,3%). L'augment del VAB industrial a Lleida respon al creixement manufacturer (2,2%), amb creixements notables en maquinària (8,7%), material de transport (6%) i productes metàl·lics (5,9%), mentre que l'alimentació va créixer moderadament (2,2%) i el menor increment va ser a l'energia (1,4%)
A la construcció, el VAB va augmentar un 4% pel creixement a demolició i reparació de terrenys (6,9%) i promoció i edificació (4,2%). Pel que fa al sector terciari (1,9%), destaca l'avenç dels serveis col·lectius (4%), mentre els serveis privats només van créixer un 1,1%. Dins els serveis privats, cal destacar l'important estancament del comerç (0,1%), mentre les pernoctacions hoteleres van augmentar respecte al 2017, sobretot a les Terres de Lleida (13%), a la Val d'Aran (8%), tot i que al Pirineu es van estabilitzar en comparació amb l'any anterior.
Amb aquests resultats del 2018, el VAB total de la demarcació de Lleida es troba ja molt a prop de superar els estralls provocats per la crisi. Després d'una davallada superior a l'11% entre el 2007-2013, la recuperació ha reduït la caiguda del període 2007-2018 a només el -1,7%, segons ha explicat Oliver. En aquest sentit, ha recordat que l'afectació de la crisi a les comarques lleidatanes 2007-2013 va ser superior a la mitjana catalana, mentre els creixements d'entre els anys 2013-2018 també van ser menors que els del conjunt del país.
Lleida recuperarà enguany el VAB d'abans de la crisi
El catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i autor de l'Anuari preveu que el VAB de la demarcació de Lleida se situarà aquest 2019 per damunt dels nivells d'abans de la crisi econòmica, tot i que el VAB mitjà de l'economia catalana ja va superar el 2017 els nivells d'abans del 2007, arrossegat pel creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les comarques lleidatanes, però, encara hauran d'esperar entre dos i tres anys per recuperar els nivells d'ocupació previs a la crisi, segons l'autor de l'Anuari. Oliver preveu que el VAB de la demarcació aquest 2019 serà similar al de l'any passat, i no descarta que es pugui situar una mica per damunt en funció dels resultats que acabi fent el sector agrari i ramader.
Així mateix, confia que si s'acaben esvaint les incerteses que afecten el comerç global com és el cas de la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units i el Brexit i la indústria i els serveis privats recuperen els nivells dels darrers anys a la demarcació de Lleida, a mesura que es vagi consolidant la recuperació en el conjunt de Catalunya, es podria tornar a repetir el que va succeir entre els anys 2000 i 2007 i és que les comarques lleidatanes tornin registrar creixements per damunt de la mitjana del país.
El Solsonès i el Pla d'Urgell, les comarques de Lleida que més van creixen el 2018
Per comarques, el Solsonès (4%), el Pla d'Urgell (3,3%) i l'Alta Ribagorça (2,7%), a més de la Val d'Aran (2,7%), van ser les úniques comarques lleidatanes que es situar per damunt de la mitjana catalana en termes de Valor Afegit Brut (VAB) durant l'any passat. Per contra, les Garrigues (0,5%) i el Segrià (1,2%), van ser les que menys van créixer el 2018. L'Alt Urgell (1,5%), el Pallars Sobirà (1,8%), la Segarra (1,9%), la Cerdanya (2,2%), el Pallars Jussà (2,2%), la Noguera (2,3%) i l'Urgell (2,5%), també van registrar un VAB inferior a la mitjana del país.
