ACN Cervera .- L'alcalde de Cervera, Ramon Royes, ha anunciat que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals de 2019. Es tracta d'una decisió que portava molt temps meditant però que ha acabat prenent arrel de la els ''reiterats incompliments'' de les promeses que li havien fet des del PDeCAT per tal de poder assumir ''responsabilitats de país'' com a diputat. En aquest sentit, Royes considera que després de ser situat com a número 8 de la llista de Junts per Catalunya el passat 21-D s'ha evidenciat que l'alcaldia de Cervera és el seu ''sostre polític''. Royes ha lamentat la ''indiferència'' dels màxims responsables del seu partit davant la decisió que ha pres i ha assegurat que moltes vegades s'ha sentit sol i sense ''l'escalf de la gent''. Així mateix, ha afegit que la política ja no el fa ''feliç'' i ha assegurat que li ha comportat molts sacrificis a nivell personal, d'amistats i empresarial.
Ramon Royes ha lamentat que des del seu partit, el PDeCAT, no s'hagi donat resposta a les seves reiterades demandes de fer un pas més endavant i treballar per la política del país des del Parlament. Segons Royes, se li han fet moltes promeses que sempre han estat incomplertes i finalment ha pogut evidenciar que el seu ''sostre polític'' és la Paeria quan a les eleccions del 21-D el van situar de número 8 per Lleida, amb molt poques possibilitats de poder entrar al Parlament. Segons Royes, el seu desig de ser diputat l'han conegut els responsables del PDeCAT i la resposta que se li ha donat sempre ha estat que es confiava amb ell ''en mèrits i capacitat'', però que una vegada i una altra ha vist com les promeses no es complien.
Royes diu que s'ha buidat després de ''donar-ho tot per Cervera'' fins al límit d'afectar-li la salut. Assegura que 6 anys a l'alcaldia li han afectat la vida personal, els amics i l'empresa. En aquest sentit, remarca que ha rebut crítiques a la premsa, a les xarxes socials i al carrer, ''amb crueltat''; que ha patit escarni en actes públics, escridassades, anònims, difamacions, injúries i amenaces de mort que l'han portat a tenir ordres d'allunyament judicial. Així mateix, també ha lamentat que li hagin ratllat el cotxe i fet pintades, i que a Cervera hi hagi gent que hagi deixat de parlar-li i saludar-lo per mirar-lo amb menyspreu.
Royes continuarà a l'alcaldia de Cervera fins al juny de 2019 i ha destacat que com a paer en cap ha pogut liderar la ''transformació històrica'' de places i carrers del cas antic, aprovar un POUM, facilitar inversions milionàries per empreses que han reduït l'atur, reduir el deute municipal a gairebé la meitat, promocionar l'Aquelarre, aconseguir la capitalitat cultural de Cervera pel 2019 o rebre reconeixements a la millor gestió pública, entre d'altres.
Un primer mandat marcat pels projectes ''tabú'' i un segon per la diversitat política a la Paeria
Ramon Royes va arribar a la Paeria de Cervera a les eleccions del 2011 i va liderar uns primers quatre anys al capdavant de la institució marcats per l'afrontament de projectes ''tabú'' a la ciutat. En aquest sentit, assegura que ha estat ''valent'' per trencar amb el ''conservadorisme'' i que s'ha enfrontat als ''cacics'' de Cervera, als d'Unió Democràtica i a la ''gent rància i conservadora'' del seu partit. Un primer escull el va trobar amb la reforma de la plaça Universitat, que ara té el trànsit restringit i això li va comportar rebuig per una part de la ciutadania i els comerciants. També va tenir dificultats per aprovar el POUM o per assegurar el trasllat d'un supermercat que volia marxar de Cervera a uns terrenys contigus a l'N-II.
En l'actual mandat, Royes no va saber que seria alcalde fins al mateix dia del ple d'investidura. Els resultats de les eleccions municipals del 2015 van donar entrada a 8 formacions polítiques a la Paeria. Va aconseguir un mandat amb majoria simple després de la ruptura d'un acord entre els partits d'esquerres per fer alcalde el candidat d'ERC, Ramon Armengol. Així, Royes va començar manant amb els 3 regidors del PDeCAT, i un de la formació SiF. Més endavant, va poder incorporar a l'equip de govern un altre regidor de la formació Inse i el regidor no adscrit que va deixar el PPC.
Royes ha afegit que ha estat capaç d'enfrontar-se a la Casa Reial espanyola, com quan va voler retirar el títol nobiliari de Comtessa a la princesa Elionor o quan el ple va declarar Felip VI persona 'no grata'. També se les ha tingut amb l'església més ''conservadora'', quan el bisbe Xavier Novell va fer unes declaracions sobre l'homosexualitat que també van motivar que el Ple de la capital de la Segarra declarés el bisbe persona 'no grata'.
Royes diu que s'ha buidat després de ''donar-ho tot per Cervera'' fins al límit d'afectar-li la salut. Assegura que 6 anys a l'alcaldia li han afectat la vida personal, els amics i l'empresa. En aquest sentit, remarca que ha rebut crítiques a la premsa, a les xarxes socials i al carrer, ''amb crueltat''; que ha patit escarni en actes públics, escridassades, anònims, difamacions, injúries i amenaces de mort que l'han portat a tenir ordres d'allunyament judicial. Així mateix, també ha lamentat que li hagin ratllat el cotxe i fet pintades, i que a Cervera hi hagi gent que hagi deixat de parlar-li i saludar-lo per mirar-lo amb menyspreu.
Royes continuarà a l'alcaldia de Cervera fins al juny de 2019 i ha destacat que com a paer en cap ha pogut liderar la ''transformació històrica'' de places i carrers del cas antic, aprovar un POUM, facilitar inversions milionàries per empreses que han reduït l'atur, reduir el deute municipal a gairebé la meitat, promocionar l'Aquelarre, aconseguir la capitalitat cultural de Cervera pel 2019 o rebre reconeixements a la millor gestió pública, entre d'altres.
Un primer mandat marcat pels projectes ''tabú'' i un segon per la diversitat política a la Paeria
Ramon Royes va arribar a la Paeria de Cervera a les eleccions del 2011 i va liderar uns primers quatre anys al capdavant de la institució marcats per l'afrontament de projectes ''tabú'' a la ciutat. En aquest sentit, assegura que ha estat ''valent'' per trencar amb el ''conservadorisme'' i que s'ha enfrontat als ''cacics'' de Cervera, als d'Unió Democràtica i a la ''gent rància i conservadora'' del seu partit. Un primer escull el va trobar amb la reforma de la plaça Universitat, que ara té el trànsit restringit i això li va comportar rebuig per una part de la ciutadania i els comerciants. També va tenir dificultats per aprovar el POUM o per assegurar el trasllat d'un supermercat que volia marxar de Cervera a uns terrenys contigus a l'N-II.
En l'actual mandat, Royes no va saber que seria alcalde fins al mateix dia del ple d'investidura. Els resultats de les eleccions municipals del 2015 van donar entrada a 8 formacions polítiques a la Paeria. Va aconseguir un mandat amb majoria simple després de la ruptura d'un acord entre els partits d'esquerres per fer alcalde el candidat d'ERC, Ramon Armengol. Així, Royes va començar manant amb els 3 regidors del PDeCAT, i un de la formació SiF. Més endavant, va poder incorporar a l'equip de govern un altre regidor de la formació Inse i el regidor no adscrit que va deixar el PPC.
Royes ha afegit que ha estat capaç d'enfrontar-se a la Casa Reial espanyola, com quan va voler retirar el títol nobiliari de Comtessa a la princesa Elionor o quan el ple va declarar Felip VI persona 'no grata'. També se les ha tingut amb l'església més ''conservadora'', quan el bisbe Xavier Novell va fer unes declaracions sobre l'homosexualitat que també van motivar que el Ple de la capital de la Segarra declarés el bisbe persona 'no grata'.
