L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha iniciat la restauració del Molí Vell de Bellpuig, a l’Urgell, per transformar-lo en un centre pedagògic de l’aigua, la tècnica i el producte. Les obres han estat adjudicades a l’empresa Construccions Biosca SL per un import de 97.685,95 euros i compten amb un termini d’execució de 7 mesos.
Els promotors del projecte són l’Ajuntament de Bellpuig, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i l’INCASÒL que finançarà l’obra, mitjançant les aportacions establertes en el conveni de transferències signat amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Edifici medieval de la vall del Corb
El Molí Vell és un edifici del S.XIII, probablement construït en substitució d’un molí d’origen islàmic, que exemplifica la feudalització de la vall del Corb durant l’època medieval i testimonia l’activitat en la producció alimentària i energètica des del seu origen fins al seu abandonament durant la segona meitat del S.XX.
El Molí Vell està format per dos cossos rectangulars units i decalats, de paredat de pedra per l’exterior, i protegits amb cobertes de fusta acabades amb teula. Des de l’accés, el sostre de la planta baixa del primer cos està construït amb volta de canó de carreus i l’accés al pis superior es realitza per una escala interior que desemboca a una sala amb un arc diafragma de pedra, el qual va ser modificat per la formació d’una segona planta, d’estructura de bigues de fusta. El cos contigu es comunica amb el primer cos amb una porta a cada planta. Les façanes del primer cos presenten una composició heterogènia, mentre que les façanes del segon cos són més ordenades.
L’estat de conservació de les cobertes del Molí Vell és deficient. S’observen goteres, llates en mal estat, rajoles ceràmiques i teules trencades, i per evitar el seu col·lapse s’ha desmuntat parcialment una part de la coberta del primer cos.
L’estructura vertical de l’immoble té un millor estat de conservació tot i que s’aprecien humitats i patologies pròpies de la vegetació que ha crescut als murs, sense afectació estructural. El forjat del sostre de planta baixa i l’altell superior del segon cos presenten un estat de conservació molt deficient.
Les obres, basades en un projecte de Ianua Arquitectes, consistiran en la consolidació i restitució dels elements estructurals de l’immoble més malmesos com són la coberta, els forjats, l’arc diafragma i les obertures, recuperant els elements més característics i substituint aquells que no es puguin recuperar amb elements similars, amb la finalitat de fer accessible l’edifici al públic amb les òptimes condicions de seguretat.
Els promotors del projecte són l’Ajuntament de Bellpuig, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i l’INCASÒL que finançarà l’obra, mitjançant les aportacions establertes en el conveni de transferències signat amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Edifici medieval de la vall del Corb
El Molí Vell és un edifici del S.XIII, probablement construït en substitució d’un molí d’origen islàmic, que exemplifica la feudalització de la vall del Corb durant l’època medieval i testimonia l’activitat en la producció alimentària i energètica des del seu origen fins al seu abandonament durant la segona meitat del S.XX.
El Molí Vell està format per dos cossos rectangulars units i decalats, de paredat de pedra per l’exterior, i protegits amb cobertes de fusta acabades amb teula. Des de l’accés, el sostre de la planta baixa del primer cos està construït amb volta de canó de carreus i l’accés al pis superior es realitza per una escala interior que desemboca a una sala amb un arc diafragma de pedra, el qual va ser modificat per la formació d’una segona planta, d’estructura de bigues de fusta. El cos contigu es comunica amb el primer cos amb una porta a cada planta. Les façanes del primer cos presenten una composició heterogènia, mentre que les façanes del segon cos són més ordenades.
L’estat de conservació de les cobertes del Molí Vell és deficient. S’observen goteres, llates en mal estat, rajoles ceràmiques i teules trencades, i per evitar el seu col·lapse s’ha desmuntat parcialment una part de la coberta del primer cos.
L’estructura vertical de l’immoble té un millor estat de conservació tot i que s’aprecien humitats i patologies pròpies de la vegetació que ha crescut als murs, sense afectació estructural. El forjat del sostre de planta baixa i l’altell superior del segon cos presenten un estat de conservació molt deficient.
Les obres, basades en un projecte de Ianua Arquitectes, consistiran en la consolidació i restitució dels elements estructurals de l’immoble més malmesos com són la coberta, els forjats, l’arc diafragma i les obertures, recuperant els elements més característics i substituint aquells que no es puguin recuperar amb elements similars, amb la finalitat de fer accessible l’edifici al públic amb les òptimes condicions de seguretat.
