A la demarcació de Lleida, s’inverteixen en els tres anys més de 46 milions d’euros. Es destinen gairebé 14 milions a equips bàsics d’atenció social; 9,4 milions a atenció domiciliària o 5 milions a infància i l’adolescència
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, juntament amb el delegat del govern, Ramon Farré, i el director dels serveis territorials del departament, Joan Santacana, presentaven ahir les actuacions previstes per a les comarques de Lleida en matèria de serveis socials, programes sociolaborals i polítiques d’igualtat, que s’emmarquen dins del contracte programa signat pel Departament i els ens locals per al període 2016-2019.
El conseller començava la seva intervenció posant en valor la tasca feta per la consellera Dolors Bassa, que no va poder presentar aquestes mesures com hagués correspost. “Vull reconèixer el paper de la Dolors Bassa en el desenvolupament d’aquestes novetats que avui presento i que tenen un impacte directe en la millora de l’atenció a les persones.”
“El sistema de serveis socials ha patit un enorme desgast”, assenyalava El Homrani. “Creiem que cal una restauració sistèmica dels serveis socials que han estat molt castigats i han sigut la darrera línia de defensa de milers de ciutadans durant aquests darrers anys. Cal una aposta per a reforçar aquests serveis i revertir les retallades patides durant els pitjors anys de la crisi”.
Aquest acord general es concreta en convenis amb els municipis de més de 20.000 habitants i amb els consells comarcals. Per tant, en el cas de la demarcació de Lleida, el contracte programa es materialitza en acords amb l’Ajuntament de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, El Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l’Urgell.
És en aquest marc que aquest any es dota les comarques lleidatanes de 15,8 milions d’euros per a la prestació dels serveis socials bàsics i els serveis especialitzats adreçats a col·lectius com ara famílies amb infants a càrrec, gent gran, infants i adolescents, persones amb discapacitat, amb malaltia mental, amb problemes de drogodependències, afectades pel VIH/Sida, persones immigrades o polítiques d’igualtat, entre altres.
Entre el 2017 i el 2019 s’invertiran a les comarques de Lleida més de 46 milions d’euros. El desglossament per anys és aquest:
• 2017: 14,1 M€
• 2018: 15,8 M€
• 2019: 16,4 M€
Uns quants exemples: es destinen gairebé 14 milions a equips bàsics d’atenció social; 9,4 milions al servei d’atenció domiciliària; 5 milions a equips d’atenció a la infància i l’adolescència; 1,7 milions a transport adaptat; 1,6 milions per a programes de migracions i ciutadania; 4,1 milions per a joventut.
Un salt qualitatiu de la xarxa de serveis socials
Pel que fa al marc general del Contracte Programa –que es tradueix en 109 contractes amb municipis i consells comarcals-, està dotat amb 915,3 milions d’euros per a tot Catalunya, una xifra que ha augmentat el compromís inicial de 826 milions d’euros. El plantejament que conté representa un salt qualitatiu del sistema de serveis socials.
D’una banda, s’enforteixen els serveis socials bàsics (EBAS). Si fins ara, la Llei de Serveis Socials preveia 3 treballadors socials i 2 educadors per cada 15.000 habitants, a partir del setembre de 2017 s’afegeix a aquesta unitat 1 gestor administratiu, perquè es faci càrrec de les tasques burocràtiques que representen l’atenció a la pobresa energètica, les necessitats habitacionals o les beques menjador, per exemple. A més a més, s’inclou més personal en aquelles zones que necessiten un reforç, d’acord amb la incidència dels següents factors: infància en risc, dependència, renda garantida i dispersió territorial.
Això vol dir que entre 2017 i 2019 s’està en disposició de contractar més de 850 professionals, és a dir augmentar en un 30% la xarxa dels serveis socials bàsics. A la demarcació de Lleida, passaran de 140 professionals a, com a mínim, 206.
D’altra banda, es replanteja i s’amplia la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS). Si fins ara el sistema es basava en centres que atenien bàsicament infants de 6 a 12 anys, ara es construeix una xarxa pública de serveis a tot Catalunya per atendre els infants i joves de 0 a 18 anys -amb un servei especialitzat en adolescents-, així com a les seves famílies. També es posa en marxa un servei itinerant i es posa l’accent en la prevenció.
La implantació del model està sent progressiva. Ha començat el 2017 per Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida. A terres lleidatanes s’acabarà de desplegar aquest any.
A més a més, des del 2017 el Departament ha començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF), per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. Aquest servei està enfocat des d'una perspectiva preventiva: detecta i reforça les capacitats i fortaleses de les famílies per afavorir relacions familiars saludables i enfortir les habilitats parentals. A diferència de l’atenció a la família que es fa als Serveis Socioeducatius (SIS), aquest és un servei de caràcter universal dirigit a totes les famílies, encara que no hi hagi un infant en situació de risc.
Altres novetats destacables són: la dotació d’una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d’igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat, i la incorporació dels serveis laborals d’orientació, acompanyament i suporta a la inserció.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, juntament amb el delegat del govern, Ramon Farré, i el director dels serveis territorials del departament, Joan Santacana, presentaven ahir les actuacions previstes per a les comarques de Lleida en matèria de serveis socials, programes sociolaborals i polítiques d’igualtat, que s’emmarquen dins del contracte programa signat pel Departament i els ens locals per al període 2016-2019.
El conseller començava la seva intervenció posant en valor la tasca feta per la consellera Dolors Bassa, que no va poder presentar aquestes mesures com hagués correspost. “Vull reconèixer el paper de la Dolors Bassa en el desenvolupament d’aquestes novetats que avui presento i que tenen un impacte directe en la millora de l’atenció a les persones.”
“El sistema de serveis socials ha patit un enorme desgast”, assenyalava El Homrani. “Creiem que cal una restauració sistèmica dels serveis socials que han estat molt castigats i han sigut la darrera línia de defensa de milers de ciutadans durant aquests darrers anys. Cal una aposta per a reforçar aquests serveis i revertir les retallades patides durant els pitjors anys de la crisi”.
Aquest acord general es concreta en convenis amb els municipis de més de 20.000 habitants i amb els consells comarcals. Per tant, en el cas de la demarcació de Lleida, el contracte programa es materialitza en acords amb l’Ajuntament de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i els consells comarcals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, El Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l’Urgell.
És en aquest marc que aquest any es dota les comarques lleidatanes de 15,8 milions d’euros per a la prestació dels serveis socials bàsics i els serveis especialitzats adreçats a col·lectius com ara famílies amb infants a càrrec, gent gran, infants i adolescents, persones amb discapacitat, amb malaltia mental, amb problemes de drogodependències, afectades pel VIH/Sida, persones immigrades o polítiques d’igualtat, entre altres.
Entre el 2017 i el 2019 s’invertiran a les comarques de Lleida més de 46 milions d’euros. El desglossament per anys és aquest:
• 2017: 14,1 M€
• 2018: 15,8 M€
• 2019: 16,4 M€
Uns quants exemples: es destinen gairebé 14 milions a equips bàsics d’atenció social; 9,4 milions al servei d’atenció domiciliària; 5 milions a equips d’atenció a la infància i l’adolescència; 1,7 milions a transport adaptat; 1,6 milions per a programes de migracions i ciutadania; 4,1 milions per a joventut.
Un salt qualitatiu de la xarxa de serveis socials
Pel que fa al marc general del Contracte Programa –que es tradueix en 109 contractes amb municipis i consells comarcals-, està dotat amb 915,3 milions d’euros per a tot Catalunya, una xifra que ha augmentat el compromís inicial de 826 milions d’euros. El plantejament que conté representa un salt qualitatiu del sistema de serveis socials.
D’una banda, s’enforteixen els serveis socials bàsics (EBAS). Si fins ara, la Llei de Serveis Socials preveia 3 treballadors socials i 2 educadors per cada 15.000 habitants, a partir del setembre de 2017 s’afegeix a aquesta unitat 1 gestor administratiu, perquè es faci càrrec de les tasques burocràtiques que representen l’atenció a la pobresa energètica, les necessitats habitacionals o les beques menjador, per exemple. A més a més, s’inclou més personal en aquelles zones que necessiten un reforç, d’acord amb la incidència dels següents factors: infància en risc, dependència, renda garantida i dispersió territorial.
Això vol dir que entre 2017 i 2019 s’està en disposició de contractar més de 850 professionals, és a dir augmentar en un 30% la xarxa dels serveis socials bàsics. A la demarcació de Lleida, passaran de 140 professionals a, com a mínim, 206.
D’altra banda, es replanteja i s’amplia la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS). Si fins ara el sistema es basava en centres que atenien bàsicament infants de 6 a 12 anys, ara es construeix una xarxa pública de serveis a tot Catalunya per atendre els infants i joves de 0 a 18 anys -amb un servei especialitzat en adolescents-, així com a les seves famílies. També es posa en marxa un servei itinerant i es posa l’accent en la prevenció.
La implantació del model està sent progressiva. Ha començat el 2017 per Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida. A terres lleidatanes s’acabarà de desplegar aquest any.
A més a més, des del 2017 el Departament ha començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF), per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. Aquest servei està enfocat des d'una perspectiva preventiva: detecta i reforça les capacitats i fortaleses de les famílies per afavorir relacions familiars saludables i enfortir les habilitats parentals. A diferència de l’atenció a la família que es fa als Serveis Socioeducatius (SIS), aquest és un servei de caràcter universal dirigit a totes les famílies, encara que no hi hagi un infant en situació de risc.
Altres novetats destacables són: la dotació d’una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d’igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat, i la incorporació dels serveis laborals d’orientació, acompanyament i suporta a la inserció.
