Un estudi d'IRB Lleida ha experimentat en 90 pacients un sistema intel·ligent adaptatiu de gestió dels casos clínics que facilita la coordinació i comunicació assistencial.
L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida ha aconseguit els primers avanços en la implementació d'un sistema intel·ligent, adaptatiu, preventiu i personalitzat en el tractament de les malalties cròniques complexes. En concret, l'IRBLleida ha provat en 90 pacients de l'Hospital Universitari de Sant Maria una aplicació mòbil i accessible via web que inclou un sistema d'alertes automàtic que connecta els pacients amb els professionals de la salut i cuidadors.
Això permet el seguiment exacte de l'evolució clínica mitjançant el monitoratge de les constants vitals d'activitat física, qüestionaris i un sistema de missatgeria qeu pot operar a temps real. A més, incorpora una llista de les prescripcions que els pacients han de seguir dins el seu pla de cura.
El cap de secció de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Santa Maria, Gerard Torres, ha explicat que "el monitoratge de variables clíniques i la millora de la comunicació entre els professionals i el pacient ha permès anticipar complicacions, dins d'un model preventiu on el malalt pot estar a casa completament controlat''. Torres també aplaudeix el resultat d'aquest estudi perquè "facilita molt la tasca dels metges, perquè els dona accés a tota la informació del pacient'. Al mateix temps, també reverteix en la millora de la comunicació i en el flux d'informació entre l'hospital i l'atenció primària, un fet que afavoreix la descàrrega hospitalària i promou la col·laboració entre el personal sanitari i els cuidadors socials.
L'estudi ha demostrat que aquest sistema també ha estat especialment útil quan els pacients amb malalties cròniques s'enfrontaven a una cirurgia de recanvi de pròtesi al maluc o al genoll. Concretament, ha permès detectar un mal control del dolor els primers dies després de l'alta i optimitzar el tractament o avançar visites davant la sospita de complicacions inesperades. En la mateixa línia, el sistema també ha permès controlar millor la pressió arterial i el sucre en el període de temps al voltant de la intervenció quirúrgica en pacients hipertensos o diabètics i fer seguiment fotogràfic d'hematomes i ferides quirúrgiques per detectar les complicacions locals a la ferida.
Els pacients crònics suposen el 70% de la despesa sanitària a Europa
D'acord amb els darrers estudis sanitaris, els malalts crònics concentren el 70% de la despesa sanitària d'Europa, on es calcula que set 7 de cada 10 llits d'hospital estan ocupats per pacients d'aquestes característiques.
Els pacients crònics habitualment presenten diverses malalties que requereixen seguiment per part de diferents especialistes mèdics, un fet que repercuteix en què hagin de fer molts desplaçaments i que fa molt necessària la sistematització de la informació.
L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida ha aconseguit els primers avanços en la implementació d'un sistema intel·ligent, adaptatiu, preventiu i personalitzat en el tractament de les malalties cròniques complexes. En concret, l'IRBLleida ha provat en 90 pacients de l'Hospital Universitari de Sant Maria una aplicació mòbil i accessible via web que inclou un sistema d'alertes automàtic que connecta els pacients amb els professionals de la salut i cuidadors.
Això permet el seguiment exacte de l'evolució clínica mitjançant el monitoratge de les constants vitals d'activitat física, qüestionaris i un sistema de missatgeria qeu pot operar a temps real. A més, incorpora una llista de les prescripcions que els pacients han de seguir dins el seu pla de cura.
El cap de secció de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Santa Maria, Gerard Torres, ha explicat que "el monitoratge de variables clíniques i la millora de la comunicació entre els professionals i el pacient ha permès anticipar complicacions, dins d'un model preventiu on el malalt pot estar a casa completament controlat''. Torres també aplaudeix el resultat d'aquest estudi perquè "facilita molt la tasca dels metges, perquè els dona accés a tota la informació del pacient'. Al mateix temps, també reverteix en la millora de la comunicació i en el flux d'informació entre l'hospital i l'atenció primària, un fet que afavoreix la descàrrega hospitalària i promou la col·laboració entre el personal sanitari i els cuidadors socials.
L'estudi ha demostrat que aquest sistema també ha estat especialment útil quan els pacients amb malalties cròniques s'enfrontaven a una cirurgia de recanvi de pròtesi al maluc o al genoll. Concretament, ha permès detectar un mal control del dolor els primers dies després de l'alta i optimitzar el tractament o avançar visites davant la sospita de complicacions inesperades. En la mateixa línia, el sistema també ha permès controlar millor la pressió arterial i el sucre en el període de temps al voltant de la intervenció quirúrgica en pacients hipertensos o diabètics i fer seguiment fotogràfic d'hematomes i ferides quirúrgiques per detectar les complicacions locals a la ferida.
Els pacients crònics suposen el 70% de la despesa sanitària a Europa
D'acord amb els darrers estudis sanitaris, els malalts crònics concentren el 70% de la despesa sanitària d'Europa, on es calcula que set 7 de cada 10 llits d'hospital estan ocupats per pacients d'aquestes característiques.
Els pacients crònics habitualment presenten diverses malalties que requereixen seguiment per part de diferents especialistes mèdics, un fet que repercuteix en què hagin de fer molts desplaçaments i que fa molt necessària la sistematització de la informació.
