Societat
Un equip de 10 investigadors revisarà mig milió de publicacions dels darrers dos anys a Twitter, Facebook i Instagram
ACN - Un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) analitza el creixent fenomen dels discursos antifeministes a Twitter, Facebook i Instagram. L'objectiu és doble: establir quin tipus de perfils hi ha darrere d'aquests discursos i si tenen vinculació amb certes esferes polític-ideològiques i mediàtiques, i redactar un protocol que ajudi a institucions i entitats a combatre aquests missatges. El projecte 'L'odi a les xarxes socials: l'àgora de la misogínia' ja ha recopilat més de 500.000 publicacions dels darrers dos anys que s'analitzaran en els propers mesos i, de cara a la primavera, està previst que es donin a conèixer els resultats. L'estudi està finançat per l'Institut Català Internacional per la Pau i hi participen 10 investigadors.
L'estudi té com a objectiu analitzar la difusió de discursos misògins a través de les xarxes socials per establir quina correlació tenen amb certs discursos ideològics, especialment d'extrema dreta, i amb la cobertura periodística de temàtiques de gènere.
A banda, una altra finalitat és l'elaboració d'una guia amb pautes que serveixi d'eina a institucions i associacions per a ajudar a combatre els discursos antifeministes a les xarxes socials, ja que actualment no hi ha cap protocol amb criteris unificats que ho abordi, explica el professor de la UdL i coordinador del projecte, Guillem Suau.
Entre altres, aquest protocol establirà quan és millor ignorar un missatge misogin i quan és aconsellable contestar-lo i de quina manera fer-ho, si a través de la pedagogia o per altres respostes "que siguin més efectives". Suau argumenta que "a vegades respondre és perjudicial perquè li dones més visibilitat, però si [el missatge] ja està molt estès s'ha de fer alguna cosa perquè si no, acaba contaminant un nucli de seguidors".
El projecte compta amb la participació de 10 investigadors de les universitats de Lleida (5), Pompeu Fabra (3), Complutense de Madrid (1) i Guadalajara de Mèxic (1). Va arrencar al setembre i s'allargarà un any i, de moment, ja ha recopilat més de 500.000 publicacions a partir d'etiquetes i paraules clau com ara 'feminisme', 'violència masclista', 'violència de gènere', 'feminazis' o 'notallmen'. A partir del mes vinent i fins a principis del 2023, s'analitzarà els missatges i es monitoritzarà la seva viralitat.
Els missatges estan extrets principalment de Twitter, així com de Facebook i Instagram. A més, l'estudi agafa continguts de text i audiovisuals des del gener del 2020 fins a l'actualitat, un període que coincideix amb la irrupció de la pandèmia i que és interessant, explica Suau, perquè permetrà determinar si durant els mesos de confinament van augmentar els missatges misògins a les xarxes socials, coincidint amb la crida d'alerta que van fer diverses entitats sobre el fet que moltes víctimes de violència masclista estaven confinades amb el seu maltractador.
Després d'analitzar els missatges, el proper pas es farà entre gener i febrer i consistirà en fer entrevistes a institucions, organitzacions i associacions contra la violència masclista per conèixer com treballen per combatre els discursos d'odi. A partir de llavors es faran tasques de divulgació i de cara a la primavera està previst organitzar a la Universitat de Lleida un taller internacional d'anàlisi i presentació dels resultats en què es donarà a conèixer el protocol per combatre aquests discursos antifeministes a les xarxes socials.
ACN - Un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) analitza el creixent fenomen dels discursos antifeministes a Twitter, Facebook i Instagram. L'objectiu és doble: establir quin tipus de perfils hi ha darrere d'aquests discursos i si tenen vinculació amb certes esferes polític-ideològiques i mediàtiques, i redactar un protocol que ajudi a institucions i entitats a combatre aquests missatges. El projecte 'L'odi a les xarxes socials: l'àgora de la misogínia' ja ha recopilat més de 500.000 publicacions dels darrers dos anys que s'analitzaran en els propers mesos i, de cara a la primavera, està previst que es donin a conèixer els resultats. L'estudi està finançat per l'Institut Català Internacional per la Pau i hi participen 10 investigadors.
L'estudi té com a objectiu analitzar la difusió de discursos misògins a través de les xarxes socials per establir quina correlació tenen amb certs discursos ideològics, especialment d'extrema dreta, i amb la cobertura periodística de temàtiques de gènere.
A banda, una altra finalitat és l'elaboració d'una guia amb pautes que serveixi d'eina a institucions i associacions per a ajudar a combatre els discursos antifeministes a les xarxes socials, ja que actualment no hi ha cap protocol amb criteris unificats que ho abordi, explica el professor de la UdL i coordinador del projecte, Guillem Suau.
Entre altres, aquest protocol establirà quan és millor ignorar un missatge misogin i quan és aconsellable contestar-lo i de quina manera fer-ho, si a través de la pedagogia o per altres respostes "que siguin més efectives". Suau argumenta que "a vegades respondre és perjudicial perquè li dones més visibilitat, però si [el missatge] ja està molt estès s'ha de fer alguna cosa perquè si no, acaba contaminant un nucli de seguidors".
El projecte compta amb la participació de 10 investigadors de les universitats de Lleida (5), Pompeu Fabra (3), Complutense de Madrid (1) i Guadalajara de Mèxic (1). Va arrencar al setembre i s'allargarà un any i, de moment, ja ha recopilat més de 500.000 publicacions a partir d'etiquetes i paraules clau com ara 'feminisme', 'violència masclista', 'violència de gènere', 'feminazis' o 'notallmen'. A partir del mes vinent i fins a principis del 2023, s'analitzarà els missatges i es monitoritzarà la seva viralitat.
Els missatges estan extrets principalment de Twitter, així com de Facebook i Instagram. A més, l'estudi agafa continguts de text i audiovisuals des del gener del 2020 fins a l'actualitat, un període que coincideix amb la irrupció de la pandèmia i que és interessant, explica Suau, perquè permetrà determinar si durant els mesos de confinament van augmentar els missatges misògins a les xarxes socials, coincidint amb la crida d'alerta que van fer diverses entitats sobre el fet que moltes víctimes de violència masclista estaven confinades amb el seu maltractador.
Després d'analitzar els missatges, el proper pas es farà entre gener i febrer i consistirà en fer entrevistes a institucions, organitzacions i associacions contra la violència masclista per conèixer com treballen per combatre els discursos d'odi. A partir de llavors es faran tasques de divulgació i de cara a la primavera està previst organitzar a la Universitat de Lleida un taller internacional d'anàlisi i presentació dels resultats en què es donarà a conèixer el protocol per combatre aquests discursos antifeministes a les xarxes socials.
