Agricultura
Els tempos administratius per licitar l'explotació obliguen retardar la data que primer s'havia fixat a 1 d'octubre
ACN - La Generalitat ha demanat l'Estat retardar fins a l'1 de febrer de 2024 el traspàs de la gestió de l'explotació del canal Segarra-Garrigues. Ho va fer el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, en una reunió amb la presidenta executiva de Aguas de la Cuencas de España SA (ACUAES) dimecres per acordar els detalls de la cessió de l'explotació d'aquesta infraestructura. Inicialment estava previst que la Generalitat assumís la gestió de l'explotació a partir del mes que ve però, segons fonts del Departament, ara es retarda per culpa dels tempos administratius, ja que l'addenda de cessió no es va firmar fins al 21 de juliol i per tant encara no s'havia pogut licitar l'explotació.
L'acord preveu que el Govern s'ocupi de les activitats d'operació, conservació manteniment, reposició d'elements i equips de les infraestructures hidràuliques que foment part del canal.
Durant la reunió es van abordar els detalls de la sessió de la gestió de l'explotació del canal Segarra-Garrigues a partir de les bases incloses a l'addenda al conveni que es va firmar al 2006 per a l'execució i finalització d'aquesta infraestructura. L'addenda es va firmar el passat 21 de juliol i inicialment s'havia acordat que el Govern es faria càrrec del canal a partir de l'1 d'octubre, però ara s'ha retardat.
La gestió del canal Segarra-Garrigues per part de la Generalitat es podrà fer directament amb els seus mitjans propis o a través de la contractació o encàrrec a un tercer d'acord amb els procediments legals establerts. Segons el ministeri, el Govern ha de garantir que les infraestructures que se cedeixen per explotar, han d'estar en tot moment a disposició de complir amb la funció per la qual van ser projectades i construïdes. Així mateix, també cal conservar les seves condicions de funcionalitat, seguretat i estat, a través d'un acord de manteniment, que implica assumir tots els costos associats a l'explotació de les infraestructures i instal·lacions que en formen part.
El canal Segarra-Garrigues, de 82,4 quilòmetres de llargada, ha costat 450 MEUR (IVA exclòs). La seva posada en funcionament, a finals de 2015, ha permès fer arribar l'aigua a 11.650 hectàrees, de les quals 15.700 es troben adherides al sistema de reg. El canal serà de titularitat de la Generalitat al 2058, una vegada s'hagin pagat els més de 650 MEUR invertits per ACUAES.
Entre les infraestructures que a partir de l'any que ve explotarà la Generalitat hi ha també la presa de l'Albagés (Garrigues), amb una capacitat de 80 hectòmetres cúbics, que té una funció reguladora entre el canal i els sectors de regadiu que abasteix amb l'emmagatzematge del cabal que transporta el canal des de l'embassament de Rialb.
El Ministeri recorda que l'explotació de la infraestructura estarà sotmesa, com fins ara, a les normes i acords que adopta la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), així com també al compliment de les normes en matèria d'aigua, seguretat de preses i embassaments i protecció del medi ambient, en particular les que fan referència a la utilització i protecció del domini públic hidràulic.
ACN - La Generalitat ha demanat l'Estat retardar fins a l'1 de febrer de 2024 el traspàs de la gestió de l'explotació del canal Segarra-Garrigues. Ho va fer el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, en una reunió amb la presidenta executiva de Aguas de la Cuencas de España SA (ACUAES) dimecres per acordar els detalls de la cessió de l'explotació d'aquesta infraestructura. Inicialment estava previst que la Generalitat assumís la gestió de l'explotació a partir del mes que ve però, segons fonts del Departament, ara es retarda per culpa dels tempos administratius, ja que l'addenda de cessió no es va firmar fins al 21 de juliol i per tant encara no s'havia pogut licitar l'explotació.
L'acord preveu que el Govern s'ocupi de les activitats d'operació, conservació manteniment, reposició d'elements i equips de les infraestructures hidràuliques que foment part del canal.
Durant la reunió es van abordar els detalls de la sessió de la gestió de l'explotació del canal Segarra-Garrigues a partir de les bases incloses a l'addenda al conveni que es va firmar al 2006 per a l'execució i finalització d'aquesta infraestructura. L'addenda es va firmar el passat 21 de juliol i inicialment s'havia acordat que el Govern es faria càrrec del canal a partir de l'1 d'octubre, però ara s'ha retardat.
La gestió del canal Segarra-Garrigues per part de la Generalitat es podrà fer directament amb els seus mitjans propis o a través de la contractació o encàrrec a un tercer d'acord amb els procediments legals establerts. Segons el ministeri, el Govern ha de garantir que les infraestructures que se cedeixen per explotar, han d'estar en tot moment a disposició de complir amb la funció per la qual van ser projectades i construïdes. Així mateix, també cal conservar les seves condicions de funcionalitat, seguretat i estat, a través d'un acord de manteniment, que implica assumir tots els costos associats a l'explotació de les infraestructures i instal·lacions que en formen part.
El canal Segarra-Garrigues, de 82,4 quilòmetres de llargada, ha costat 450 MEUR (IVA exclòs). La seva posada en funcionament, a finals de 2015, ha permès fer arribar l'aigua a 11.650 hectàrees, de les quals 15.700 es troben adherides al sistema de reg. El canal serà de titularitat de la Generalitat al 2058, una vegada s'hagin pagat els més de 650 MEUR invertits per ACUAES.
Entre les infraestructures que a partir de l'any que ve explotarà la Generalitat hi ha també la presa de l'Albagés (Garrigues), amb una capacitat de 80 hectòmetres cúbics, que té una funció reguladora entre el canal i els sectors de regadiu que abasteix amb l'emmagatzematge del cabal que transporta el canal des de l'embassament de Rialb.
El Ministeri recorda que l'explotació de la infraestructura estarà sotmesa, com fins ara, a les normes i acords que adopta la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), així com també al compliment de les normes en matèria d'aigua, seguretat de preses i embassaments i protecció del medi ambient, en particular les que fan referència a la utilització i protecció del domini públic hidràulic.
