L’Equip de Serveis Municipals de l’Ajuntament d’Agramunt ha procedit aquest matí a la instal·lació de tres nous poemes visuals al Parc de Riella, espai vora el riu Sió que Agramunt ha dedicat al poeta i escriptor agramuntí Guillem Viladot. Un parc que va iniciar-se l’any 2012 amb la instal·lació del poema de gran format Formes de Vida i un conjunt de faristols que inclouen poemes de l’artista. Aquesta nova fase, que ha rebut el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida, de les empreses Jové-Balasch i Tnumarga i de Montserrat Felip, la vídua de Guillem Viladot, inclou una gran alzinera de xapa corten de 4m d’amplada que incorpora la frase “Ens tempten les rames però és el tronc qui té la llum”. També s’ha instal·lat una gran màquina de tren amb l’estela de fum formada pel text “...tots confessem ser companys d’un únic viatge”. Finalment, també s’instal·larà el poema Món i jo en forma d’una gran taula circular de pedra i 4 cadires, amb incrustacions de ferro en la seva superfície. Els poemes han estat realitzats pel taller Jové-Balasch i pel picapedrer Jordi Martí.
Amb l’objectiu de portar els poemes de Viladot a l’espai urbà, l’agramuntí Jaume Figuera ha estat l’encarregat de dissenyar el Parc de Riella, sota el concepte d’un espai lúdicofuncional d'interès paisatgístic, artístic, pedagògic, turístic i sociocultural. L'any 1968, Guillem Viladot escrivia en un dels seus Pòsters poemes: "Doneu-me un camí i jo us donaré un horitzó. Doneu-me un carrer i jo us donaré una ciutat...". Ara, amb la creació del Parc de Riella, es vol donar resposta material a aquella idea, el seu horitzó, la seva ciutat, que el mateix Viladot ja havia esbossat amb la concepció del Pardal Parc.
La idea és crear un parc tant original i singular com és l'obra de Guillem Viladot, caracteritzada per la seva llibertat creadora, la multiplicitat formal i la riquesa de llenguatges. Es tracta d'integrar l'univers poètico-plàstic de Viladot, que va des de la poesia discursiva fins a arribar a l'escultura, passant per la pintura i la poesia més experimental -visual, concreta i objectual-, dins del paisatge de ribera propi de la Vall del Sió, que el va veure néixer i créixer, i que ell mateix recreà i incorporà a la seva Riella, el seu món de fantasia, tan literari i alhora tan real.