La justícia europea podria multar Berga, Figueres, Banyoles, La Bisbal Manresa, Martorell, Rubí, Tàrrega, Terrassa, Tortosa o Valls
Brussel·les (ACN).- Divuit ciutats catalanes encara no depuren prou les seves aigües residuals i la Comissió Europea les ha denunciat al Tribunal de Luxemburg. Segons ha pogut saber l'ACN, Abrera, Berga, Figueres, Banyoles, Cornellà de Terri, La Bisbal d'Empordà, Manresa, Martorell, Montferrer, Rubí, Sant Fruitós del Bages, Navarcles, Santpedor, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Roquetes i Valls podrien ser multades per la justícia europea per abocar les seves aigües residuals als rius i al mar sense abans eliminar-ne les bactèries i virus nocius, que són un risc per a la salut pública i el medi ambient. Brussel·les es queixa que fa ja tretze anys que incompleixen la normativa comunitària, del 1998.
El director de la representació de la CE a Barcelona, Manel Camós, confia que la denúncia faci "reaccionar" els ajuntaments expedientats. "Entenem que el moment és complicat i que els manquen recursos econòmics, però algunes d'aquestes ciutats ja tenien l'intenció de complir la normativa i les obres avançades", ha defensat a l'ACN. Camós voldria "evitar les sancions" però no amaga que això ja no depèn de la CE sinó dels jutges de Luxemburg que hauran de dictar sentència.
En el conjunt de l'Estat, Brussel·les ha denunciat un total de 39 aglomeracions urbanes de més de 10.000 habitants, el 36% de les quals són a Catalunya (14 aglomeracions que agrupen 18 municipis). Les de Terrassa i Manresa, amb 164.972 i 118.993 habitants respectivament, són les aglomeracions més poblades que estan incomplint la legislació europea de depuració d'aigües residuals. Tres més superen els 50.000 habitants: les de Figueres (81.805), Abrera (77.985) i Banyoles (57.953, incloent també Cornellà de Terri), segons les dades de Brussel·les.
Des del 1998, la legislació comunitària obliga els municipis amb més de 10.000 habitants a tractar les aigües residuals fins eliminar-ne totes les bactèries perilloses per a la salut humana i que poden fer malbé l'aigua dolça i el medi marí: nutrients com el nitrogen o el fòsfor poden facilitar el creixement excessiu de les algues i acabar impedint el desenvolupament d'altres éssers vius. "Espanya ha fet alguns progressos, però 13 anys després el grau de compliment global és pobre", ha lamentat l'eurocomissari de Medi Ambient, l'eslovè Janez Potocnik.
Quan Brussel·les va llançar el seu últim avís a l'Estat (enviant-li un dictamen motivat, l'1 de desembre del 2008) abans de queixar-se al Tribunal de Luxemburg, hi havia 59 ciutats que incomplien la normativa. Dos anys i mig després, 20 municipis han fet els deures. "Catalunya només ho ha fet parcialment, no ha completat" l'adaptació a la directiva europea, ha lamentat Camós. La justícia internacional també podria sancionar un municipi del País Valencià, Torrent.
Brussel·les (ACN).- Divuit ciutats catalanes encara no depuren prou les seves aigües residuals i la Comissió Europea les ha denunciat al Tribunal de Luxemburg. Segons ha pogut saber l'ACN, Abrera, Berga, Figueres, Banyoles, Cornellà de Terri, La Bisbal d'Empordà, Manresa, Martorell, Montferrer, Rubí, Sant Fruitós del Bages, Navarcles, Santpedor, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Roquetes i Valls podrien ser multades per la justícia europea per abocar les seves aigües residuals als rius i al mar sense abans eliminar-ne les bactèries i virus nocius, que són un risc per a la salut pública i el medi ambient. Brussel·les es queixa que fa ja tretze anys que incompleixen la normativa comunitària, del 1998.
El director de la representació de la CE a Barcelona, Manel Camós, confia que la denúncia faci "reaccionar" els ajuntaments expedientats. "Entenem que el moment és complicat i que els manquen recursos econòmics, però algunes d'aquestes ciutats ja tenien l'intenció de complir la normativa i les obres avançades", ha defensat a l'ACN. Camós voldria "evitar les sancions" però no amaga que això ja no depèn de la CE sinó dels jutges de Luxemburg que hauran de dictar sentència.
En el conjunt de l'Estat, Brussel·les ha denunciat un total de 39 aglomeracions urbanes de més de 10.000 habitants, el 36% de les quals són a Catalunya (14 aglomeracions que agrupen 18 municipis). Les de Terrassa i Manresa, amb 164.972 i 118.993 habitants respectivament, són les aglomeracions més poblades que estan incomplint la legislació europea de depuració d'aigües residuals. Tres més superen els 50.000 habitants: les de Figueres (81.805), Abrera (77.985) i Banyoles (57.953, incloent també Cornellà de Terri), segons les dades de Brussel·les.
Des del 1998, la legislació comunitària obliga els municipis amb més de 10.000 habitants a tractar les aigües residuals fins eliminar-ne totes les bactèries perilloses per a la salut humana i que poden fer malbé l'aigua dolça i el medi marí: nutrients com el nitrogen o el fòsfor poden facilitar el creixement excessiu de les algues i acabar impedint el desenvolupament d'altres éssers vius. "Espanya ha fet alguns progressos, però 13 anys després el grau de compliment global és pobre", ha lamentat l'eurocomissari de Medi Ambient, l'eslovè Janez Potocnik.
Quan Brussel·les va llançar el seu últim avís a l'Estat (enviant-li un dictamen motivat, l'1 de desembre del 2008) abans de queixar-se al Tribunal de Luxemburg, hi havia 59 ciutats que incomplien la normativa. Dos anys i mig després, 20 municipis han fet els deures. "Catalunya només ho ha fet parcialment, no ha completat" l'adaptació a la directiva europea, ha lamentat Camós. La justícia internacional també podria sancionar un municipi del País Valencià, Torrent.