El primer gegant documentat a la ciutat de Tàrrega data de l’any 1600, en contra la creença que fins ara assegurava que la primera aparició datada d’aquesta figura tant arrelada a la Cultura Popular era del 1603. Així ho afirma l’Albert Fitó, activista cultural targarí i membre de l’Associació Guixanet de Cultura Popular. Aquesta descoberta l’ha fet arran de la investigació que està duent a terme amb l’objectiu d’escriure un llibre sobre cultura popular targarina. Segons ha descobert Fitó, la primera referència dels gegants a la ciutat és de l’any 1600 i es troba constatat al “Llibre de Cerimònies (1592-1661)” dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’ Urgell. En aquest llibre es documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus d’aquella època, encapçalades per la bandera de la vil•la, el “jagant de la vila” i a continuació, les creus i les banderes de les confraries. La teoria dominant fins al present de que el primer gegant era del 1603, sorgeix de la investigació del professor del Centre Associat UNED de Cervera Ramon Miró i Baldrich, que en el número 9 de la revista URTX afirmava que al “Llibre d’Albarans” es fa referència al pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603. Albert Fitó recorda que els gegants més antics que es conserven a la ciutat són els de la Mercè i daten del 1870. Anteriorment n’hi havia hagut d’altres i van desaparèixer. El primer gegant de Tàrrega segons Fitó podria representar una figura bíblica, possiblement Goliat i portava una destral i un escut amb el símbol de la ciutat de Tàrrega.
FOTO: Albarà de pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
FOTO: Albarà de pagament del portador del gegant, Joan Grau, durant la processó de Corpus de 1603.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: