Lleida (ACN).- La Diputació de Lleida, els consells comarcals lleidatans i els ajuntaments de les capitals de comarca han decidit fer un front comú per evitar que davant l'actual context econòmic es puguin sobrepassar "llindars crítics de la pobresa" que puguin derivar en un "afebliment de l'estructura social" que acabi afectant la cohesió social. Per això, la Diputació de Lleida incrementarà enguany fins a 350.000 euros la partida que destina a ajuts socials d'urgència i teleassietència, mentre que al 2012 l'ens va dedicar 240.000 euros a aquest concepte, que van servir per atendre unes 4.000 famílies. Durant el darrer any els ajuntaments lleidatans han constatat un increment "exponencial" de la demanda de serveis socials i d'urgència.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha mantingut aquest divendres una trobada amb els alcaldes de les capitals de comarca i els presidents dels consells comarcals lleidatans per tractar, entre altres punts, la situació socioeconòmica de les comarques de Lleida davant l'actual context econòmic. En la reunió també hi ha participat el director dels serveis territorials de Benestar Social i Família a Lleida, Joan Saura.
Els representants de les institucions presents han decidit fer un front comú per evitar que es pugui traspassar "una línia vermella" en referència a la pobresa. En aquest sentit, Saura ha explicat que la crisi ha fet aflorar una nova tipologia d'usuari dels serveis socials que són els infants i la gent gran i, per això, ha destacat el treball en xarxa que porten a terme les entitats socials del territori i la col·laboració que la Diputació porta a terme en aquest sentit amb els consells com per evitar situacions de "fractura social".
Joan Reñé ha defensat la necessitat de garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans "perquè no es produeixi un trencament social". Els representants del món local han coincidit en la necessitat de mantenir aquest diàleg social per plantejar les problemàtiques existents i consensuar possibles accions o actuacions amb el suport de la Diputació de Lleida. També han destacat l'increment "exponencial" de peticions d'ajuts socials que reben.
Davant aquest context, la Diputació de Lleida incrementarà enguany fins a 350.000 euros l'aportació que destina als consells comarcals en concepte d'ajuts d'urgència i teleassistència durant aquest exercici amb la voluntat de poder atendre un major nombre de persones que es troben en situació de risc social a les comarques de Lleida. Durant el 2012, a través dels ajuts d'urgència que finança en part la Diputació de Lleida, els consells comarcals van atendre prop de 4.000 persones, segons dades facilitades pels mateixos consells, que són els qui estableixen els criteris per a l'atorgament d'aquest ajut puntual i per casos de gran necessitat. Així, durant l'any passat la Diputació va destinar 240.000 euros en conceptes d'ajuts d'urgència i teleassistència.
En l'àmbit de la gestió i recaptació de tributs, l'ens supramunicipal també s'ha compromès a donar més facilitats perquè els contribuents puguin demanar una pròrroga del pagament dels rebuts o el seu fraccionament en terminis, després que la Diputació atengués durant el 2012 un total de 1.217 peticions en aquest sentit. "Som conscients que això no soluciona el problema, però és la demostració del compromís dels ens locals per detectar a temps i evitar situacions de risc social extrem", ha dit Reñé.
Crítica a les lleis de reforma de l'administració local
Durant la trobada de la Diputació amb alcaldes i presidents comarcals també s'han analitzat les propostes que tant l'Estat com la Generalitat plantegen en relació amb la reforma de l'administració local. Reñé ha insistit en la "preocupació" amb què es veu des el món local la "intromissió claríssima de competències" que suposa la Llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local així com "alguns aspectes" de l'avantprojecte de Llei de governs locals que prepara la Generalitat en tot allò que suposa una "ingerència en l'autonomia municipal".
El president de la Diputació de Lleida ha defensat que els consistoris "són prou grans per saber quins serveis poden i volen oferir als ciutadans" i per això ha demanat a Estat i Generalitat que "deixin fer als ajuntaments" i que les reformes de l'organització territorial "es facin de baix a dalt i no de dalt a baix", és a dir, que es tingui en compte la veu del món local en la definició d'aquestes normatives. Quant a la llei estatal, Reñé ha insistit en què suposa un "clar concepte rescentralitzador" a més de donar "molt poder" a personal tècnic com ara secretaris i interventors deixant de banda els representants que democràticament han escollit els ciutadans.
Així mateix, el president de la Diputació ha qualificat de "demagògic" l'anunci del Govern de voler reduir en un miler els càrrecs polítics als consells comarcals, segons planteja la Llei de governs locals. Per Reñé, aquest anunci "no té cap consistència ni pel que fa a la realitat territorial ni a criteris econòmics" ja que ha remarcat que la majoria de consellers comarcals no reben cap assignació pel fet de tenir aquesta responsabilitat. Igualment, ha defensat que les entitats municipals descentralitzades (EMD) mantinguin la consideració d'ens locals com fins ara.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha mantingut aquest divendres una trobada amb els alcaldes de les capitals de comarca i els presidents dels consells comarcals lleidatans per tractar, entre altres punts, la situació socioeconòmica de les comarques de Lleida davant l'actual context econòmic. En la reunió també hi ha participat el director dels serveis territorials de Benestar Social i Família a Lleida, Joan Saura.
Els representants de les institucions presents han decidit fer un front comú per evitar que es pugui traspassar "una línia vermella" en referència a la pobresa. En aquest sentit, Saura ha explicat que la crisi ha fet aflorar una nova tipologia d'usuari dels serveis socials que són els infants i la gent gran i, per això, ha destacat el treball en xarxa que porten a terme les entitats socials del territori i la col·laboració que la Diputació porta a terme en aquest sentit amb els consells com per evitar situacions de "fractura social".
Joan Reñé ha defensat la necessitat de garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans "perquè no es produeixi un trencament social". Els representants del món local han coincidit en la necessitat de mantenir aquest diàleg social per plantejar les problemàtiques existents i consensuar possibles accions o actuacions amb el suport de la Diputació de Lleida. També han destacat l'increment "exponencial" de peticions d'ajuts socials que reben.
Davant aquest context, la Diputació de Lleida incrementarà enguany fins a 350.000 euros l'aportació que destina als consells comarcals en concepte d'ajuts d'urgència i teleassistència durant aquest exercici amb la voluntat de poder atendre un major nombre de persones que es troben en situació de risc social a les comarques de Lleida. Durant el 2012, a través dels ajuts d'urgència que finança en part la Diputació de Lleida, els consells comarcals van atendre prop de 4.000 persones, segons dades facilitades pels mateixos consells, que són els qui estableixen els criteris per a l'atorgament d'aquest ajut puntual i per casos de gran necessitat. Així, durant l'any passat la Diputació va destinar 240.000 euros en conceptes d'ajuts d'urgència i teleassistència.
En l'àmbit de la gestió i recaptació de tributs, l'ens supramunicipal també s'ha compromès a donar més facilitats perquè els contribuents puguin demanar una pròrroga del pagament dels rebuts o el seu fraccionament en terminis, després que la Diputació atengués durant el 2012 un total de 1.217 peticions en aquest sentit. "Som conscients que això no soluciona el problema, però és la demostració del compromís dels ens locals per detectar a temps i evitar situacions de risc social extrem", ha dit Reñé.
Crítica a les lleis de reforma de l'administració local
Durant la trobada de la Diputació amb alcaldes i presidents comarcals també s'han analitzat les propostes que tant l'Estat com la Generalitat plantegen en relació amb la reforma de l'administració local. Reñé ha insistit en la "preocupació" amb què es veu des el món local la "intromissió claríssima de competències" que suposa la Llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local així com "alguns aspectes" de l'avantprojecte de Llei de governs locals que prepara la Generalitat en tot allò que suposa una "ingerència en l'autonomia municipal".
El president de la Diputació de Lleida ha defensat que els consistoris "són prou grans per saber quins serveis poden i volen oferir als ciutadans" i per això ha demanat a Estat i Generalitat que "deixin fer als ajuntaments" i que les reformes de l'organització territorial "es facin de baix a dalt i no de dalt a baix", és a dir, que es tingui en compte la veu del món local en la definició d'aquestes normatives. Quant a la llei estatal, Reñé ha insistit en què suposa un "clar concepte rescentralitzador" a més de donar "molt poder" a personal tècnic com ara secretaris i interventors deixant de banda els representants que democràticament han escollit els ciutadans.
Així mateix, el president de la Diputació ha qualificat de "demagògic" l'anunci del Govern de voler reduir en un miler els càrrecs polítics als consells comarcals, segons planteja la Llei de governs locals. Per Reñé, aquest anunci "no té cap consistència ni pel que fa a la realitat territorial ni a criteris econòmics" ja que ha remarcat que la majoria de consellers comarcals no reben cap assignació pel fet de tenir aquesta responsabilitat. Igualment, ha defensat que les entitats municipals descentralitzades (EMD) mantinguin la consideració d'ens locals com fins ara.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: