Tornabous (ACN).- La campanya d'excavacions que s'està portant a terme al jaciment iber del Molí de l'Espígol de Tornabous (Urgell) ha permès confirmar que l'enclavament era un ''punt fort'' o potser fins i tot la capital de la tribu preromana dels Ilergetes. Així ho ha assegurat el conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jordi Principal, que ha afegit que amb només un terç del nucli urbà excavat és molt difícil precisar quanta gent hi podia veure. Els treballs han permès descobrir torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només s'havien documentat al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Garrigues). La campanya finalitzarà el proper mes de setembre però no hi ha data per fer visitable el jaciment.
Els arqueòlegs valoren com a ''més que positiva'' la campanya d'excavacions que es va iniciar el passat mes de febrer al jaciment del Molí de l'Espígol. Jordi Principal ha destacat que ''s'han obtingut dades que no esperàvem'' i que bàsicament han pogut confirmar i constatar que pels volts del segle VII a.C. el Molí de l'Espígol era un jaciment molt important de l'Edat de Ferro.
En aquest sentit, també s'ha pogut comprovar com el poblat es va anar eixamplant al llarg dels segles, fins al seu final, al segle IV o III a.C., amb el descobriment d'unes muralles ''que no esperàvem''. A més a més, els diferents sondejos han permès als investigadors comprovar que l'entramat urbà del poblat disposava d'espais públics com places, s'ha pogut veure l'articulació de les cases i també descobrir una xarxa de clavegueram que no es tenia constància de la seva existència.
El restaurador del Museu d'Arqueologia de Catalunya destaca com a més importants, el descobriment de dues torres i fortificacions més antigues, del segle VII, unes estructures només vistes a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, i que es creia que eren les úniques. La proximitat dels dos jaciments, dóna a pensar que el territori dels Ilergets estava molt ben articulat en un moment molt antic de la primera Edat del Ferro.
Per tot plegat, Principal ha assegurat que els descobriments confirmen que el Molí de l'Espígol era ''una autèntica ciutat'' entre els segles VII i III a.C. Això coincideix en un moment en què a Lleida hi habitava la tribu dels Ilergetes, abans de l'arribada dels Romans. Mai s'ha pogut trobar quina era la ciutat capital d'aquesta tribu, coneguda com Athanagia, ja que Ilerda, la Lleida actual, no conserva restes importants d'aquesta època. Per contra, el poblat de Tornabous indiquen que podria ser ben bé la capital dels Ilergets o si més no un dels punts forts d'aquesta tribu.
Queden encara molts misteris per resoldre abans no es pugui confirmar al cent per cent aquesta hipòtesi, ja que els arqueòlegs no poden precisar amb exactitud el volum de població que podria haver viscut al Molí de l'Espígol, ja que només s'ha excavat un terç del nucli urbà. A més a més, fora muralla es creu que també hi habitava gent.
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha visitat acompanyat pel director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, els treballs al jaciment. Farré ha remarcat la necessitat que ''amb tot el que està sortint'' tot això pugui ser visitat perquè ''no podem amagar els nostres tresors''.
Per tal de consolidar i restaurar el jaciment s'ha instal·lat un sistema de drenatge que permet evacuar les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s'han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s'està duent a terme a la porta oest del jaciment, la porta d'Iltrita, on s'ha recrescut part de la muralla de l'època de l'Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l'accés a la ciutat per aquesta banda.
Els treballs executen el projecte de l'1% cultural finançat pel Minsterio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat (472.000 euros, corresponents a l'obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l'encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d'euros.
Foto: Imatge general d'un dels portals d'accés al poblat iber del Molí de l'Espígol, amb importants descobertes com el canal de claveguera que passa pel mig o la muralla lateral.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
Els arqueòlegs valoren com a ''més que positiva'' la campanya d'excavacions que es va iniciar el passat mes de febrer al jaciment del Molí de l'Espígol. Jordi Principal ha destacat que ''s'han obtingut dades que no esperàvem'' i que bàsicament han pogut confirmar i constatar que pels volts del segle VII a.C. el Molí de l'Espígol era un jaciment molt important de l'Edat de Ferro.
En aquest sentit, també s'ha pogut comprovar com el poblat es va anar eixamplant al llarg dels segles, fins al seu final, al segle IV o III a.C., amb el descobriment d'unes muralles ''que no esperàvem''. A més a més, els diferents sondejos han permès als investigadors comprovar que l'entramat urbà del poblat disposava d'espais públics com places, s'ha pogut veure l'articulació de les cases i també descobrir una xarxa de clavegueram que no es tenia constància de la seva existència.
El restaurador del Museu d'Arqueologia de Catalunya destaca com a més importants, el descobriment de dues torres i fortificacions més antigues, del segle VII, unes estructures només vistes a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, i que es creia que eren les úniques. La proximitat dels dos jaciments, dóna a pensar que el territori dels Ilergets estava molt ben articulat en un moment molt antic de la primera Edat del Ferro.
Per tot plegat, Principal ha assegurat que els descobriments confirmen que el Molí de l'Espígol era ''una autèntica ciutat'' entre els segles VII i III a.C. Això coincideix en un moment en què a Lleida hi habitava la tribu dels Ilergetes, abans de l'arribada dels Romans. Mai s'ha pogut trobar quina era la ciutat capital d'aquesta tribu, coneguda com Athanagia, ja que Ilerda, la Lleida actual, no conserva restes importants d'aquesta època. Per contra, el poblat de Tornabous indiquen que podria ser ben bé la capital dels Ilergets o si més no un dels punts forts d'aquesta tribu.
Queden encara molts misteris per resoldre abans no es pugui confirmar al cent per cent aquesta hipòtesi, ja que els arqueòlegs no poden precisar amb exactitud el volum de població que podria haver viscut al Molí de l'Espígol, ja que només s'ha excavat un terç del nucli urbà. A més a més, fora muralla es creu que també hi habitava gent.
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha visitat acompanyat pel director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, els treballs al jaciment. Farré ha remarcat la necessitat que ''amb tot el que està sortint'' tot això pugui ser visitat perquè ''no podem amagar els nostres tresors''.
Per tal de consolidar i restaurar el jaciment s'ha instal·lat un sistema de drenatge que permet evacuar les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s'han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s'està duent a terme a la porta oest del jaciment, la porta d'Iltrita, on s'ha recrescut part de la muralla de l'època de l'Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l'accés a la ciutat per aquesta banda.
Els treballs executen el projecte de l'1% cultural finançat pel Minsterio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat (472.000 euros, corresponents a l'obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l'encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d'euros.
Foto: Imatge general d'un dels portals d'accés al poblat iber del Molí de l'Espígol, amb importants descobertes com el canal de claveguera que passa pel mig o la muralla lateral.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES: