La galeria, que s'emmarca dins el cinquè i darrer tram del canal, portarà l'aigua fins a l'embassament de l'Albagés
Les Borges Blanques (ACN).- La tuneladora batejada amb el nom de 'La Justina' ha iniciat a dos quarts d'una d'aquest migdia la perforació dels 4.905 metres de túnel que serviran per creuar l'espai natural protegit dels Bessons, entre els termes de les Borges Blanques i Cervià de les Garrigues. Els treballs, que s'allargaran fins a l'abril i que han començat a la boca nord, s'emmarquen dins les obres de construcció del cinquè i darrer tram del canal Segarra-Garrigues, el qual portarà les aigües fins a l'embassament de l'Albagés, que també s'està construint. Les obres de perforació del túnel donaran feina a prop d'un centenar de treballadors, ja que a partir d'ara es duran a terme de forma ininterrompuda les 24 hores del dia.
La tuneladora, d'uns 200 metres de llarg, ha estat transportada des d'Alemanya i Madrid i es va acabar de muntar la setmana passada. Aquest migdia, s'han iniciat a la boca nord del túnel, al terme de les Borges, els treballs per perforar els Bessons, mitjançant la construcció d'una galeria que tindrà prop de cinc quilòmetres de llargària, un diàmetre de 4,1 metres i estarà recobert per unes 12.000 peces de formigó que va col·locant la tuneladora a mesura que avança. Un cop col·localdes aquestes peces, el diàmetre definitiu de la galeria en 3,5 metres.
Un cop iniciats, els treballs del construcció de la galeria es duran a terme durant les 24 hores, repartides en tres torns. Per aquest motiu són necessaris uns noranta treballadors, entre operaris especialitzats i responsables de les obres. 'La Justina' avançarà una mitjana de mig quilòmetre al mes, segons han explicat responsables de l'obra.
El projecte constructiu del Segarra-Garrigues preveu, com recull l'estudi d'impacte ambiental, que el canal principal creui l'espai natural de la serra dels Bessons, considerat ZEPA i inclòs també dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat. Així, per tal d'evitar l'afectació de les obres es va optar per la construcció d'un túnel, les boques del qual quedaran ubicades fora d'aquest espai protegit ambientalment. El Túnel dels Bessons és el segon més llarg del projecte del Segarra-Garrigues, després del d'Oliola, d'uns set quilòmetres.
Complexitat del cinquè tram del Segarra-Garrigues
El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que ha assistit a la posada en marxa de la tuneladora, ha qualificat el cinquè i darrer tram del canal principal del Segarra-Garrigues com el "més complex" de tots els que formen part del projecte. Aquest tram, que portarà l'aigua fins al pantà de l'Albagés té una llargada de 22,2 quilòmetres i un cost d d'uns 70 milions d'euros. Transcorre pels termes municipals de Maldà, Arbeca, els Omellons, la Floresta, les Borges Blanques i Cervià de les Garrigues.
Abans del Túnel dels Bessons, aquest tram del canal travessarà per sota la línea d'Alta Velocitat a les Borges, on també ha de superar la N-240, l'AP-2 i la línea de tren convencional. També inclou com a obres singulars dues preses de reg, tres aqüeductes (del Roca del Llamp, de 171 metres; dels Omellons, de 491 i de l'autopista AP-2, de 81); dos sifons (l'Esperiguera, de 806 metres i l'Aiguamoll, de 1.313) i un altre túnel, el de la Serrania, de 378 metres, tot i que aquest es construirà amb una màquina excavadora amb un capçal rotatori.
El darrer tram del canal tindrà una capacitat de transport de 15 m³/s, que permetran omplir l'embassament de l'Albagés en les èpoques que amb l'embassament de Rialb en nivells alts es produeixin excedents de cabals. Les obres d'aquest tram van ser adjudicades per la societat estatal Acuaebro, que s'encarrega de la construcció del canal principal del sistema Segarra-Garrigues, a la UTE formada per les empreses Acciona, Construccions Rubau i ACSA-Sorigué.
El president de la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues, Josep París, ha remarcat la importància que suposarà no només per l'agricultura si no pel conjunt de municipis de les Garrigues poder rebre l'aigua del canal, gràcies al cinquè tram però sobretot a la capacitat d'emmagatzematge que aportarà l'embassament de l'Albagés.
Puxeu ha explicat que en aquests moments ja està en funcionament el primer tram de canal, acabat el segon, i a punt d'enllestir-se el tercer i quart. El cinquè està previst que s'acabi al setembre del 2013, abans de la finalització de les obres de l'embassament de l'Albagés, previstes pel desembre del mateix any.
Litigi amb la UE
Altrament Puxeu ha assegurat que el litigi amb Brussel·les per la construcció del canal "està molt ben encarat des de fa temps" tot i no concretar una data per què es tanqui definitivament. Ha defensat que la Generalitat "hi ha treballat bé, s'ha pactat amb el territori, amb discrepàncies com és normal" i en aquests moments s'està en fase d'enviar documentació complementària, ha dit. Exemple d'aquesta situació de normalitat és el fet que les obres per perforar l'espai protegit pels Bessons hagin pogut iniciar-se ja que han rebut la seva aprovació.
Tot i això ha afirmat que ara és un moment "complicat" per les compensacions econòmiques i per les inversions però s'ha mostrat "absolutament convençut" que aquesta obra de "necessitat socioeconòmica per Lleida i Catalunya" havia de tirar endavant "amb respecte al territori i ambiental". Ex, ha remarcat que les obres per perforar els Bessons han pogut tirar endavant ja que han rebut l'aprovació.
Concessions d'aigua
Josep París s'ha mostrat convençut que a mesura que es vagin posant trams en regadiu, s'anirà solucionant el tema de la concessió de l'aigua que necessitarà el Segarra-Garrigues. Així, ha explicat que des de l'embassament de Rialb hi ha una reserva d'uns 100 hm3 aigua pel canal. Per regar la zona mitja, s'està treballant en l'harmonització del Noguera Pallaresa i del Segre, d'on han de sortir altres 173 hm3 que permetran regar des de Verdú (Urgell) fins a les Garrigues.
Queda pendent al Segrià la concessió de 69 hm3 que ja ha demanat la comunitat per regar les 12.000 ha que van de la Granja d'Escarp fins a Albatàrrec, tot i que només en restaran 60 hm3 per definri ja que 9 s'agafen del Segre de la reserva dels 100 hm3 de Rialb per regar des d'Albatàrrec a Sudanell. Sobre la conseció, Puxeu ha restat importància i ha dit que són temes que porta la CHE i que "estan avançant bé dins de la planificació, dins l'aprofitament de Rialb i dins el pla de conques.
Les Borges Blanques (ACN).- La tuneladora batejada amb el nom de 'La Justina' ha iniciat a dos quarts d'una d'aquest migdia la perforació dels 4.905 metres de túnel que serviran per creuar l'espai natural protegit dels Bessons, entre els termes de les Borges Blanques i Cervià de les Garrigues. Els treballs, que s'allargaran fins a l'abril i que han començat a la boca nord, s'emmarquen dins les obres de construcció del cinquè i darrer tram del canal Segarra-Garrigues, el qual portarà les aigües fins a l'embassament de l'Albagés, que també s'està construint. Les obres de perforació del túnel donaran feina a prop d'un centenar de treballadors, ja que a partir d'ara es duran a terme de forma ininterrompuda les 24 hores del dia.
La tuneladora, d'uns 200 metres de llarg, ha estat transportada des d'Alemanya i Madrid i es va acabar de muntar la setmana passada. Aquest migdia, s'han iniciat a la boca nord del túnel, al terme de les Borges, els treballs per perforar els Bessons, mitjançant la construcció d'una galeria que tindrà prop de cinc quilòmetres de llargària, un diàmetre de 4,1 metres i estarà recobert per unes 12.000 peces de formigó que va col·locant la tuneladora a mesura que avança. Un cop col·localdes aquestes peces, el diàmetre definitiu de la galeria en 3,5 metres.
Un cop iniciats, els treballs del construcció de la galeria es duran a terme durant les 24 hores, repartides en tres torns. Per aquest motiu són necessaris uns noranta treballadors, entre operaris especialitzats i responsables de les obres. 'La Justina' avançarà una mitjana de mig quilòmetre al mes, segons han explicat responsables de l'obra.
El projecte constructiu del Segarra-Garrigues preveu, com recull l'estudi d'impacte ambiental, que el canal principal creui l'espai natural de la serra dels Bessons, considerat ZEPA i inclòs també dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat. Així, per tal d'evitar l'afectació de les obres es va optar per la construcció d'un túnel, les boques del qual quedaran ubicades fora d'aquest espai protegit ambientalment. El Túnel dels Bessons és el segon més llarg del projecte del Segarra-Garrigues, després del d'Oliola, d'uns set quilòmetres.
Complexitat del cinquè tram del Segarra-Garrigues
El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que ha assistit a la posada en marxa de la tuneladora, ha qualificat el cinquè i darrer tram del canal principal del Segarra-Garrigues com el "més complex" de tots els que formen part del projecte. Aquest tram, que portarà l'aigua fins al pantà de l'Albagés té una llargada de 22,2 quilòmetres i un cost d d'uns 70 milions d'euros. Transcorre pels termes municipals de Maldà, Arbeca, els Omellons, la Floresta, les Borges Blanques i Cervià de les Garrigues.
Abans del Túnel dels Bessons, aquest tram del canal travessarà per sota la línea d'Alta Velocitat a les Borges, on també ha de superar la N-240, l'AP-2 i la línea de tren convencional. També inclou com a obres singulars dues preses de reg, tres aqüeductes (del Roca del Llamp, de 171 metres; dels Omellons, de 491 i de l'autopista AP-2, de 81); dos sifons (l'Esperiguera, de 806 metres i l'Aiguamoll, de 1.313) i un altre túnel, el de la Serrania, de 378 metres, tot i que aquest es construirà amb una màquina excavadora amb un capçal rotatori.
El darrer tram del canal tindrà una capacitat de transport de 15 m³/s, que permetran omplir l'embassament de l'Albagés en les èpoques que amb l'embassament de Rialb en nivells alts es produeixin excedents de cabals. Les obres d'aquest tram van ser adjudicades per la societat estatal Acuaebro, que s'encarrega de la construcció del canal principal del sistema Segarra-Garrigues, a la UTE formada per les empreses Acciona, Construccions Rubau i ACSA-Sorigué.
El president de la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues, Josep París, ha remarcat la importància que suposarà no només per l'agricultura si no pel conjunt de municipis de les Garrigues poder rebre l'aigua del canal, gràcies al cinquè tram però sobretot a la capacitat d'emmagatzematge que aportarà l'embassament de l'Albagés.
Puxeu ha explicat que en aquests moments ja està en funcionament el primer tram de canal, acabat el segon, i a punt d'enllestir-se el tercer i quart. El cinquè està previst que s'acabi al setembre del 2013, abans de la finalització de les obres de l'embassament de l'Albagés, previstes pel desembre del mateix any.
Litigi amb la UE
Altrament Puxeu ha assegurat que el litigi amb Brussel·les per la construcció del canal "està molt ben encarat des de fa temps" tot i no concretar una data per què es tanqui definitivament. Ha defensat que la Generalitat "hi ha treballat bé, s'ha pactat amb el territori, amb discrepàncies com és normal" i en aquests moments s'està en fase d'enviar documentació complementària, ha dit. Exemple d'aquesta situació de normalitat és el fet que les obres per perforar l'espai protegit pels Bessons hagin pogut iniciar-se ja que han rebut la seva aprovació.
Tot i això ha afirmat que ara és un moment "complicat" per les compensacions econòmiques i per les inversions però s'ha mostrat "absolutament convençut" que aquesta obra de "necessitat socioeconòmica per Lleida i Catalunya" havia de tirar endavant "amb respecte al territori i ambiental". Ex, ha remarcat que les obres per perforar els Bessons han pogut tirar endavant ja que han rebut l'aprovació.
Concessions d'aigua
Josep París s'ha mostrat convençut que a mesura que es vagin posant trams en regadiu, s'anirà solucionant el tema de la concessió de l'aigua que necessitarà el Segarra-Garrigues. Així, ha explicat que des de l'embassament de Rialb hi ha una reserva d'uns 100 hm3 aigua pel canal. Per regar la zona mitja, s'està treballant en l'harmonització del Noguera Pallaresa i del Segre, d'on han de sortir altres 173 hm3 que permetran regar des de Verdú (Urgell) fins a les Garrigues.
Queda pendent al Segrià la concessió de 69 hm3 que ja ha demanat la comunitat per regar les 12.000 ha que van de la Granja d'Escarp fins a Albatàrrec, tot i que només en restaran 60 hm3 per definri ja que 9 s'agafen del Segre de la reserva dels 100 hm3 de Rialb per regar des d'Albatàrrec a Sudanell. Sobre la conseció, Puxeu ha restat importància i ha dit que són temes que porta la CHE i que "estan avançant bé dins de la planificació, dins l'aprofitament de Rialb i dins el pla de conques.