ACN Lleida .- El cigne cantaire (Cygnus cygnus) descobert pels carrers de Barcelona el passat mes de gener ha estat retornat a la natura, després de gairebé dos mesos recuperant-se al Centre de Fauna de Torreferrussa (Vallès Occidental). La ubicació escollida ha estat l'estany d'Ivars i Vilasana, a la plana de Lleida, que acull un gran nombre d'aus d'aquest gènere. És l'espècie més gran dels tres cignes europeus (el mut, el petit i el cantaire), i es diferencia de les altres pel seu bec triangular de color groc i negre. És molt difícil de veure a Catalunya. De fet, només 'ha vist en dues ocasions més, a la zona del Delta de l'Ebre.
La raó és que es tracta d'una espècie pròpia de la tundra àrtica que hiverna entre octubre i abril a l'Europa central i atlàntica, a la zona del Bàltic, i Regne Unit i arriba fins el nord de França per la banda sud, i puntualment a Grècia, el mar Negre, o la costa atlàntica ibèrica. Així, rarament arriba a la Península com a au hivernant.
Tanmateix, l'hivern 2018-2019 ha estat molt bo per a l'espècie al nord de la Península, comparat amb anys anteriors. A partir de la segona meitat d'octubre s'han detectat grups familiars d'aquest cigne a Astúries (8 exemplars en tres grups), A Coruña (16 exemplars en quatre grups) i Lugo (un exemplar aïllat).
Un cigne divagant
El cigne cantaire va ser traslladat el passat 11 de gener al Centre de Fauna de Torreferrussa, després que un particular el detectés a la via pública i avisés els Agents Rurals. Va arribar al centre amb 6,5 quilos de pes i amb signes de debilitat. Durant una setmana es va sotmetre a un tractament específic de rehidratació, desparasitació i alimentació forçada, i el 18 de gener ja va passar a una instal·lació externa amb piscina, on s'ha recuperat fins aquest dimarts, que ja ha arribat als 9,4 quilos de pes.
L'equip tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat sosté que el cigne detectat als carrers de Barcelona podria procedir de la via atlàntica migratòria que també han seguit els ocells detectats a Astúries i Galícia. Així, el seu comportament i l'estat del plomatge indiquen un origen natural i divagant de l'exemplar. Per tant, s'hauria desviat de la seva zona d'hivernada regular, fent un esforç fisiològic anormal en una època en què no estava preparat per a migrar. D'aquí el seu desgast muscular i de greix.
Ara, un cop alliberat, es confia que l'exemplar continuï el seu camí migratori fins a latituds més elevades, encara que si no és així, l'àrea escollida li proporcionarà aixopluc i companyia.
La raó és que es tracta d'una espècie pròpia de la tundra àrtica que hiverna entre octubre i abril a l'Europa central i atlàntica, a la zona del Bàltic, i Regne Unit i arriba fins el nord de França per la banda sud, i puntualment a Grècia, el mar Negre, o la costa atlàntica ibèrica. Així, rarament arriba a la Península com a au hivernant.
Tanmateix, l'hivern 2018-2019 ha estat molt bo per a l'espècie al nord de la Península, comparat amb anys anteriors. A partir de la segona meitat d'octubre s'han detectat grups familiars d'aquest cigne a Astúries (8 exemplars en tres grups), A Coruña (16 exemplars en quatre grups) i Lugo (un exemplar aïllat).
Un cigne divagant
El cigne cantaire va ser traslladat el passat 11 de gener al Centre de Fauna de Torreferrussa, després que un particular el detectés a la via pública i avisés els Agents Rurals. Va arribar al centre amb 6,5 quilos de pes i amb signes de debilitat. Durant una setmana es va sotmetre a un tractament específic de rehidratació, desparasitació i alimentació forçada, i el 18 de gener ja va passar a una instal·lació externa amb piscina, on s'ha recuperat fins aquest dimarts, que ja ha arribat als 9,4 quilos de pes.
L'equip tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat sosté que el cigne detectat als carrers de Barcelona podria procedir de la via atlàntica migratòria que també han seguit els ocells detectats a Astúries i Galícia. Així, el seu comportament i l'estat del plomatge indiquen un origen natural i divagant de l'exemplar. Per tant, s'hauria desviat de la seva zona d'hivernada regular, fent un esforç fisiològic anormal en una època en què no estava preparat per a migrar. D'aquí el seu desgast muscular i de greix.
Ara, un cop alliberat, es confia que l'exemplar continuï el seu camí migratori fins a latituds més elevades, encara que si no és així, l'àrea escollida li proporcionarà aixopluc i companyia.
