Actualitat
Les al·legacions reclamen un model energètic més distribuït, participatiu i coherent amb la realitat territorial de la comarca i Catalunya.
El Consell Comarcal de l’Urgell ha aprovat la presentació d’un conjunt d’al·legacions al Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER), actualment en fase d’informació pública.
Des de l’Urgell es comparteix plenament la necessitat d’avançar cap a un model energètic descarbonitzat i es considera imprescindible disposar d’un instrument de planificació territorial que ordeni el desplegament de les energies renovables a Catalunya.
Per aquest motiu, el Consell Comarcal considera que el PLATER hauria de constituir una oportunitat per corregir els desequilibris territorials acumulats durant les darreres dècades i avançar cap a un model energètic més distribuït, més participatiu i més coherent amb els principis establerts per la Llei catalana del canvi climàtic.
Tanmateix, després d’analitzar la documentació sotmesa a informació pública, es constata que el document encara presenta mancances importants que caldria corregir abans de la seva aprovació definitiva.
En molts aspectes, el model proposat continua basant-se principalment en la disponibilitat física de sòl i en les condicions favorables per a la implantació de projectes, sense incorporar amb prou pes criteris com la proximitat energètica, la corresponsabilitat territorial, la participació efectiva dels municipis en la planificació energètica o la protecció dels valors agraris, paisatgístics, patrimonials i identitaris del territori.
El Consell Comarcal considera també que el procés d’elaboració del PLATER no ha incorporat prou el paper dels ens locals en la definició del model energètic de futur. Malgrat que el mateix Pla incorpora referències a la governança territorial i a la cooperació entre administracions, molts ajuntaments han tingut una capacitat limitada per incidir en la definició dels criteris i de les propostes territorials que finalment s’han incorporat al document.
Així mateix, es considera que no s’han aprofitat plenament els instruments de coordinació territorial existents. Les Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE), creades precisament per facilitar la connexió entre la Generalitat, els ens locals i el territori, haurien pogut tenir un paper molt més rellevant en la validació territorial del Pla i en la incorporació del coneixement local acumulat pels municipis.
Les al·legacions presentades pel Consell Comarcal s’estructuren en sis grans àmbits
En primer lloc, es proposa reforçar el model energètic de proximitat perquè la distribució territorial dels objectius renovables tingui en compte no només la capacitat d’acollida dels territoris, sinó també la seva demanda energètica i la seva contribució efectiva al consum energètic del país.
En segon lloc, es planteja reforçar els mecanismes de governança i reequilibri territorial mitjançant la incorporació d’instruments que permetin corregir desequilibris acumulatius, adaptar els objectius a l’evolució real del sistema energètic i establir mecanismes de retorn territorial per als municipis i les comarques que assumeixen una contribució especialment significativa als objectius renovables de Catalunya.
En tercer lloc, es defensa una aposta molt més decidida per la generació distribuïda, l’autoconsum compartit, les comunitats energètiques i el paper actiu dels municipis en la transició energètica, per facilitar que els territoris puguin impulsar iniciatives pròpies vinculades al consum local i a la participació ciutadana.
El quart bloc se centra en la priorització dels espais antropitzats i en la protecció del sòl agrari, reforçant la preservació dels espais productius i dels paisatges agraris singulars per evitar que el desplegament de les energies renovables comporti una afectació desproporcionada sobre l’activitat agrària.
El cinquè bloc proposa millorar la protecció dels nuclis habitats, dels nuclis històrics rurals i dels habitatges disseminats, mitjançant l’adaptació dels criteris de protecció a la realitat dels municipis rurals i a les dimensions actuals de les instal·lacions renovables.
Finalment, les al·legacions plantegen reforçar la protecció del paisatge, del patrimoni i dels espais d’alt valor territorial, amb una atenció especial als valors culturals, patrimonials i paisatgístics de la Vall del Corb i d’altres àmbits singulars de la comarca.
Paral·lelament, l’Oficina Comarcal de Transició Energètica de l’Urgell ha prestat suport tècnic als municipis de la comarca per facilitar la preparació d’al·legacions específiques adaptades a la realitat de cada territori, tant en el marc del procés d’informació pública del PLATER com en els processos de participació impulsats per l’ICAEN.
El president del Consell Comarcal, José Luis Marín, considera que la transició energètica és una necessitat col·lectiva i una oportunitat de futur, però que només serà territorialment sostenible i socialment viable si es desenvolupa amb criteris d’equitat territorial, participació local, transparència institucional i respecte pels valors ambientals, agraris, patrimonials i paisatgístics que defineixen el territori.
Marín ha afegit que «l’Urgell vol formar part de la solució, però no pot assumir un model que prioritzi únicament la disponibilitat de sòl sense tenir prou en compte la realitat agrària, paisatgística i social dels municipis. Necessitem una planificació que protegeixi el nostre patrimoni, reforci la generació distribuïda i permeti que els beneficis de la transició energètica també reverteixin al territori».
Finalment, el president ha remarcat que «les al·legacions que presentem són constructives i tenen un únic objectiu: millorar el PLATER perquè esdevingui una eina útil, consensuada i justa. Estem convençuts que només des de la cooperació institucional, la participació local i l’equilibri territorial podrem construir un model energètic sostenible per al conjunt del país».
Per aquest motiu, les al·legacions presentades tenen com a objectiu contribuir a la millora del PLATER abans de la seva aprovació definitiva i avançar cap a un model energètic més equilibrat, més distribuït i més coherent amb els objectius que Catalunya s’ha fixat per a les properes dècades.
