Majoritàriament identificats a l’estany d’Ivars i Vila-sana i al Segre entre Lleida i l’Aiguabarreig amb el Cinca
ACN Lleida .- Les dades de l’últim cens d’ocells aquàtics hivernants a les comarques de Lleida, elaborat per personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, del Cos d’Agents Rurals i persones voluntàries, mostra una disminució de 1.250 aus respecte del 2020. Concretament, les prospeccions realitzades durant el mes de gener a 44 localitzacions diferents, situen el total d’aus aquàtiques hivernants en 14.302 exemplars, enfront dels 15.552 del 2019. Respecte d’altres anys anteriors, aquestes xifres confirmen una tendència a la baixa iniciada el 2018, quan es va arribar als 19.266 individus. Les localitzacions es concentren a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, amb 3.937 exemplars, i al tram baix del Segre entre Lleida i l’Aiguabarreig Segre-Cinca.
Pel que fa al recompte per espècies, el cens no inclou la fredeluga (Vanellus vanellus), la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), i la daurada grossa (Pluvialis apricaria), perquè són espècies que no només es troben en zones humides i comprometrien la fiabilitat del resultat final. D’aquests s’han detectat 4.780 exemplars, 1.297, i 1, respectivament.
L’esplugabous, el més nombrós
De les espècies que sí formen part del cens d’aus aquàtiques, l’esplugabous (Bubulcus ibis) és la més nombrosa, amb 4.227 exemplars, 327 més que el 2019. Representa el 85% dels 4.929 ardeids identificats de 5 espècies diferents. Aquesta família manté les xifres de població dels últims anys, entre 4.000 i 5.000 exemplars.
Un 11% menys d’ànec collverd
Pel que fa als anàtids, s’han comptabilitzat 4.333 exemplars de 14 espècies diferents. L’espècie més nombrosa d’aquesta família és l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 3.772 individus, que representa el 87% del total d’anàtids i cignes identificats. La xifra suposa una disminució de l’11% respecte del 2019, i del 40% respecte del 2018, un dels millors dels últims anys. Aquest any 2020 se situa com el pitjor per a aquesta espècie a Lleida des del 2007.
A més de l’ànec collverd, les altres dues espècies d’anàtids més comuns a Lleida també experimenten una disminució clara de població. Són el xarxet comú (Anas crecca), amb 262 individus, 192 menys que l’any passat, i l’ànec xiulador (Anas penelope), amb 4 exemplars, 7 menys.
Tanmateix, algunes espècies experimenten lleugers increments, com el cabusó emplomallat (Podiceps cristatus), amb 313 exemplars, 31 més. Com a curiositat, s’ha trobat per primer cop a Lleida un cigne negre (Cygnus atratus), d’origen desconegut, probablement d’un particular.
Descens de la fotja vulgar i el corb marí gros
La disminució de població que més preocupa el personal expert té a veure amb dues espècies que es troben en recessió a tot Europa: la fotja vulgar (Fulica atra) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). La primera compta amb 245 exemplars, 121 menys que el 2019. L’espècie, que va arribar a assolir poblacions de 700 exemplars el 2009, pràcticament ha desaparegut en indrets com els pantans del Segrià, el pantà d’Utxesa o l’estany d’Ivars Vila-sana. La causa més plausible és la desaparició de plantes i algues que li serveixen de sustent en moltes ubicacions.
Per la seva banda, el corb marí gros manté una població de 1.571 individus, 153 menys que l’any passat. Fa deu anys que aquesta espècie es troba en davallada, des que el 2010 va assolir 3.241 exemplars. Tanmateix, el seu màxim es va registrar el 2003, amb 4.309 individus.
També ha baixat notablement la població de gavià argentat (Larus michahellis), fins als 574 individus, 780 menys que el 2019, xifra que se situa lluny dels més de 1.500 del 2018.
El cens, que semmarca en el recompte europeu coordinat per Wetlands International, ha permès localitzar 47 espècies, 3 més que l’any passat, amb la participació de més d’una vuitantena de persones, entre les quals voluntàries del Grup Natura del Solsonès i l’associació EGRELL. S’han propectat més d’una trentena de dormidors, i més d’una quarantena d’àrees amb pantans, arrossars, basses i altres zones humides, a 10 comarques (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segrià i Garrigues).
ACN Lleida .- Les dades de l’últim cens d’ocells aquàtics hivernants a les comarques de Lleida, elaborat per personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, del Cos d’Agents Rurals i persones voluntàries, mostra una disminució de 1.250 aus respecte del 2020. Concretament, les prospeccions realitzades durant el mes de gener a 44 localitzacions diferents, situen el total d’aus aquàtiques hivernants en 14.302 exemplars, enfront dels 15.552 del 2019. Respecte d’altres anys anteriors, aquestes xifres confirmen una tendència a la baixa iniciada el 2018, quan es va arribar als 19.266 individus. Les localitzacions es concentren a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, amb 3.937 exemplars, i al tram baix del Segre entre Lleida i l’Aiguabarreig Segre-Cinca.
Pel que fa al recompte per espècies, el cens no inclou la fredeluga (Vanellus vanellus), la gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus), i la daurada grossa (Pluvialis apricaria), perquè són espècies que no només es troben en zones humides i comprometrien la fiabilitat del resultat final. D’aquests s’han detectat 4.780 exemplars, 1.297, i 1, respectivament.
L’esplugabous, el més nombrós
De les espècies que sí formen part del cens d’aus aquàtiques, l’esplugabous (Bubulcus ibis) és la més nombrosa, amb 4.227 exemplars, 327 més que el 2019. Representa el 85% dels 4.929 ardeids identificats de 5 espècies diferents. Aquesta família manté les xifres de població dels últims anys, entre 4.000 i 5.000 exemplars.
Un 11% menys d’ànec collverd
Pel que fa als anàtids, s’han comptabilitzat 4.333 exemplars de 14 espècies diferents. L’espècie més nombrosa d’aquesta família és l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 3.772 individus, que representa el 87% del total d’anàtids i cignes identificats. La xifra suposa una disminució de l’11% respecte del 2019, i del 40% respecte del 2018, un dels millors dels últims anys. Aquest any 2020 se situa com el pitjor per a aquesta espècie a Lleida des del 2007.
A més de l’ànec collverd, les altres dues espècies d’anàtids més comuns a Lleida també experimenten una disminució clara de població. Són el xarxet comú (Anas crecca), amb 262 individus, 192 menys que l’any passat, i l’ànec xiulador (Anas penelope), amb 4 exemplars, 7 menys.
Tanmateix, algunes espècies experimenten lleugers increments, com el cabusó emplomallat (Podiceps cristatus), amb 313 exemplars, 31 més. Com a curiositat, s’ha trobat per primer cop a Lleida un cigne negre (Cygnus atratus), d’origen desconegut, probablement d’un particular.
Descens de la fotja vulgar i el corb marí gros
La disminució de població que més preocupa el personal expert té a veure amb dues espècies que es troben en recessió a tot Europa: la fotja vulgar (Fulica atra) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). La primera compta amb 245 exemplars, 121 menys que el 2019. L’espècie, que va arribar a assolir poblacions de 700 exemplars el 2009, pràcticament ha desaparegut en indrets com els pantans del Segrià, el pantà d’Utxesa o l’estany d’Ivars Vila-sana. La causa més plausible és la desaparició de plantes i algues que li serveixen de sustent en moltes ubicacions.
Per la seva banda, el corb marí gros manté una població de 1.571 individus, 153 menys que l’any passat. Fa deu anys que aquesta espècie es troba en davallada, des que el 2010 va assolir 3.241 exemplars. Tanmateix, el seu màxim es va registrar el 2003, amb 4.309 individus.
També ha baixat notablement la població de gavià argentat (Larus michahellis), fins als 574 individus, 780 menys que el 2019, xifra que se situa lluny dels més de 1.500 del 2018.
El cens, que semmarca en el recompte europeu coordinat per Wetlands International, ha permès localitzar 47 espècies, 3 més que l’any passat, amb la participació de més d’una vuitantena de persones, entre les quals voluntàries del Grup Natura del Solsonès i l’associació EGRELL. S’han propectat més d’una trentena de dormidors, i més d’una quarantena d’àrees amb pantans, arrossars, basses i altres zones humides, a 10 comarques (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segrià i Garrigues).
