Cultura
Les visites es faran els dies 14 de maig, 11 de juny, 9 de juliol i 13 d’agost a les 11 del matí i amb reserva prèvia. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous reprendran les visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol el segon dissabte dels mesos de maig, juny, juliol i agost.
L’objectiu de la iniciativa és facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. D’aquesta manera, els dies 14 de maig, 11 de juny, 9 de juliol i 13 d’agost a les 11 del matí el jaciment obrirà les seves portes de forma gratuïta per explicar la història del poble ibèric dels Ilergets a través de les restes arqueològiques d’una de les seves grans ciutats, el Molí d’Espígol. El jaciment ibèric del Molí d’Espígol, el més gran de la Catalunya occidental, ocuparia una superfície aproximada d’1 hectàrea i tot sembla indicar que es podria tractar de la ciutat d’Atanagrum, capital del poble ibèric del ilergets.
Les visites mostraran també els resultats de les darreres campanyes arqueològiques que hi ha dut a terme l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que han posat al descobert noves restes de les estructures defensives de la zona est de la ciutat. La recerca apunta que en aquest sector hi hauria hagut la porta principal d’accés a la ciutat per la banda est. També s’ha pogut documentar una torre, una poterna i un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.
El programa de visites el durà a terme l’equip d’educadors i educadores de l’empresa Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme i tindran una durada aproximada d’una hora i mitja. Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 638 556 o al correu electrònic: reservesmonuments.acdpc@gencat.cat.
Un equipament renovat
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va renovar durant l’any 2019 la museografia del centre d’acollida de visitants de la ciutat ibèrica del Molí de l’Espígol amb l’elaboració de nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni i que porta per títol ‘Atanagrum’.
Un dels elements destacats és la recreació hipotètica de com hauria sigut la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i en les interpretacions que n’han fet els arqueòlegs i és un recurs de primer ordre per millorar la comprensió del jaciment.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget és conegut el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC. i els coneixem a través dels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps i, sobretot, durant la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol va ser un dels assentaments urbanístics més destacats de la cultura ilergeta, un centre polític i econòmic de primer ordre que podria identificar-se amb l’antiga ciutat d’Atanagrum, la capital dels ilergets segons l’historiador romà Titus Livi.
L’objectiu de la iniciativa és facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. D’aquesta manera, els dies 14 de maig, 11 de juny, 9 de juliol i 13 d’agost a les 11 del matí el jaciment obrirà les seves portes de forma gratuïta per explicar la història del poble ibèric dels Ilergets a través de les restes arqueològiques d’una de les seves grans ciutats, el Molí d’Espígol. El jaciment ibèric del Molí d’Espígol, el més gran de la Catalunya occidental, ocuparia una superfície aproximada d’1 hectàrea i tot sembla indicar que es podria tractar de la ciutat d’Atanagrum, capital del poble ibèric del ilergets.
Les visites mostraran també els resultats de les darreres campanyes arqueològiques que hi ha dut a terme l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que han posat al descobert noves restes de les estructures defensives de la zona est de la ciutat. La recerca apunta que en aquest sector hi hauria hagut la porta principal d’accés a la ciutat per la banda est. També s’ha pogut documentar una torre, una poterna i un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.
El programa de visites el durà a terme l’equip d’educadors i educadores de l’empresa Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme i tindran una durada aproximada d’una hora i mitja. Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 638 556 o al correu electrònic: reservesmonuments.acdpc@gencat.cat.
Un equipament renovat
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va renovar durant l’any 2019 la museografia del centre d’acollida de visitants de la ciutat ibèrica del Molí de l’Espígol amb l’elaboració de nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni i que porta per títol ‘Atanagrum’.
Un dels elements destacats és la recreació hipotètica de com hauria sigut la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i en les interpretacions que n’han fet els arqueòlegs i és un recurs de primer ordre per millorar la comprensió del jaciment.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget és conegut el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC. i els coneixem a través dels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps i, sobretot, durant la Segona Guerra Púnica que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol va ser un dels assentaments urbanístics més destacats de la cultura ilergeta, un centre polític i econòmic de primer ordre que podria identificar-se amb l’antiga ciutat d’Atanagrum, la capital dels ilergets segons l’historiador romà Titus Livi.
