Actualitat
Amb el grup local de voluntaris de Tàrrega, l’organització en defensa del català recupera, després d'uns anys, l’activitat a peu de carrer a les comarques de Ponent
El passat dijous a la tarda una trentena de persones van reunir-se a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell per donar suport a la creació del nou grup local de Plataforma per la Llengua a la capital de l’Urgell. La presentació va comptar amb una xerrada d’Eloi Planas, coordinador d’Activisme de l’entitat, que va posar sobre la taula reptes que ha d’afrontar la llengua, i va parlar dels drets i els deures lingüístics dels catalanoparlants.
Planas va fer un breu recorregut per l’entramat legislatiu que, teòricament, empara l’ús del català en tots els àmbits, però que a la pràctica sovint no es compleix. El coordinador d’Activisme de Plataforma per la Llengua va alertar que el dret a viure plenament en català existeix, però que no s’exerceix prou ni es defensa com caldria. La seva intervenció va fer èmfasi en el paper clau que tenen els ciutadans com a agents actius en la promoció del català, la normalització lingüística i l’activisme per la llengua.
El representant de la Junta Executiva de l’entitat va remarcar que “el que ens fa ser catalans és, en gran manera, la nostra llengua”. En aquest sentit, va animar els assistents a assumir el rol de referents lingüístics als seus entorns i a impulsar accions locals concretes per revertir la substitució lingüística que hi ha arreu del territori. Planas va destacar també la importància de fer anàlisis territorials acurades per tal de detectar punts febles i oportunitats d’actuació en cada municipi.
Entre el públic, es va fer palesa la preocupació pel que fa a la situació que viu el català, per exemple, a les universitats, en què l’oferta d’estudis superiors en català és cada vegada més residual com més alts siguin els estudis. Els participants també van posar sobre la taula el repte que suposa que els joves assumeixin el català com a llengua principal en la seva vida quotidiana, i la importància de mantenir la llengua davant de les persones nouvingudes: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua.
Objectiu: fer que el català sigui una prioritat a Tàrrega
Tal com va explicar Carlos Vílchez, coordinador del nou grup local de Tàrrega, el grup neix per aconseguir que la situació del català a la població deixi de ser una qüestió invisible i passi a formar part de l’agenda municipal local i comarcal, i de les prioritats dels targarins. El grup vol ser una eina de pressió i alhora de creació de comunitat, en defensa del català. En un context marcat per la regressió del català en àmbits essencials com l’educació, el comerç o les administracions, iniciatives com aquesta són més necessàries que mai. El compromís del grup local és clar: actuar, informar i sumar complicitats.
El passat dijous a la tarda una trentena de persones van reunir-se a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell per donar suport a la creació del nou grup local de Plataforma per la Llengua a la capital de l’Urgell. La presentació va comptar amb una xerrada d’Eloi Planas, coordinador d’Activisme de l’entitat, que va posar sobre la taula reptes que ha d’afrontar la llengua, i va parlar dels drets i els deures lingüístics dels catalanoparlants.
Planas va fer un breu recorregut per l’entramat legislatiu que, teòricament, empara l’ús del català en tots els àmbits, però que a la pràctica sovint no es compleix. El coordinador d’Activisme de Plataforma per la Llengua va alertar que el dret a viure plenament en català existeix, però que no s’exerceix prou ni es defensa com caldria. La seva intervenció va fer èmfasi en el paper clau que tenen els ciutadans com a agents actius en la promoció del català, la normalització lingüística i l’activisme per la llengua.
El representant de la Junta Executiva de l’entitat va remarcar que “el que ens fa ser catalans és, en gran manera, la nostra llengua”. En aquest sentit, va animar els assistents a assumir el rol de referents lingüístics als seus entorns i a impulsar accions locals concretes per revertir la substitució lingüística que hi ha arreu del territori. Planas va destacar també la importància de fer anàlisis territorials acurades per tal de detectar punts febles i oportunitats d’actuació en cada municipi.
Entre el públic, es va fer palesa la preocupació pel que fa a la situació que viu el català, per exemple, a les universitats, en què l’oferta d’estudis superiors en català és cada vegada més residual com més alts siguin els estudis. Els participants també van posar sobre la taula el repte que suposa que els joves assumeixin el català com a llengua principal en la seva vida quotidiana, i la importància de mantenir la llengua davant de les persones nouvingudes: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua.
Objectiu: fer que el català sigui una prioritat a Tàrrega
Tal com va explicar Carlos Vílchez, coordinador del nou grup local de Tàrrega, el grup neix per aconseguir que la situació del català a la població deixi de ser una qüestió invisible i passi a formar part de l’agenda municipal local i comarcal, i de les prioritats dels targarins. El grup vol ser una eina de pressió i alhora de creació de comunitat, en defensa del català. En un context marcat per la regressió del català en àmbits essencials com l’educació, el comerç o les administracions, iniciatives com aquesta són més necessàries que mai. El compromís del grup local és clar: actuar, informar i sumar complicitats.
