Societat
La troballa sorprèn als arqueòlegs ja que no es tenia constància de la presència de restes enterrades a la zona
La direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha recuperat les restes òssies d'un soldat republicà de la Guerra Civil localitzades al glacis del Pilar d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). La troballa es va fer durant una excavació arqueològica promoguda per l'Ajuntament d'Agramunt en un jaciment de període medieval de la torre del Pilar d'Almenara, duta a terme entre l'11 i el 15 de juliol. La descoberta va sorprendre els arqueòlegs ja que no es tenia constància de la presència de restes enterrades en aquella àrea, i menys encara al costat de la torre medieval. La informació de l'excavació s'afegirà a la de les set fosses que hi ha documentades al terme municipal d'Agramunt en el mapa de fosses de Catalunya.
Les restes localitzades corresponen a un individu masculí adult que, d'acord amb els materials que es van trobar associats a l'enterrament, pertanyia a la infanteria republicana i podria estar relacionat amb un búnquer defensiu proper. Tot i això, ara per ara, és desconeixen les causes de la seva mort o la seva identitat.
Amb l'extracció d'una mostra de teixit ossi s'espera obtenir el perfil genètic de l'individu, per poder-lo encreuar amb els perfils genètics dels familiars de què disposa el Programa d'identificació genètica, centralitzat pel laboratori de genètica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. Amb caràcter previ, els familiars interessats a fer-se una prova genètica han d'estar inscrits en el Cens de persones desaparegudes.
L'objectiu final, en tots els casos, és identificar i retornar les restes a la família. En cas que no fos possible determinar-ne la identitat, les restes serien inhumades al cementiri del municipi on van ser trobades.
Agramunt i el Pilar d'Almenara, la rereguarda republicana
Agramunt va ser un espai d'immediata rereguarda republicana del front del Segre durant la Guerra Civil, que es va mantenir estable entre l'abril i el desembre del 1938. En aquest entorn hi ha documentades fosses originades per l'existència de punts sanitaris, com ara a Montclar i Mafet, i també hi va haver enfrontaments a partir de l'ofensiva franquista sobre Catalunya, iniciada el 23 de desembre del 1938.
D'altra banda, el Pilar d’Almenara és una torre de guaita d'uns quinze metres d'alçada i uns set metres d'amplada construïda al segle XI després de la conquesta cristiana d'Agramunt. La torre se situa al capdamunt d'una de les puntes més altes de la serra d'Almenara i controla tota la plana d'Urgell. Durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà hi va construir un búnquer i unes trinxeres per defensar l'entrada a la població d'Agramunt i els accessos cap a la Segarra.
Actuacions no previstes
Aquesta intervenció arqueològica és una mostra de les intervencions sobrevingudes en fosses que la Direcció General de Memòria Democràtica fa habitualment, a banda de les actuacions programades al Pla de fosses. Aquest 2022 se n'han dut a terme set, la majoria de les quals iniciades com a recollides de restes en superfície que han culminat en l'obertura d'una fossa.
La direcció general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha recuperat les restes òssies d'un soldat republicà de la Guerra Civil localitzades al glacis del Pilar d'Almenara, al municipi d'Agramunt (Urgell). La troballa es va fer durant una excavació arqueològica promoguda per l'Ajuntament d'Agramunt en un jaciment de període medieval de la torre del Pilar d'Almenara, duta a terme entre l'11 i el 15 de juliol. La descoberta va sorprendre els arqueòlegs ja que no es tenia constància de la presència de restes enterrades en aquella àrea, i menys encara al costat de la torre medieval. La informació de l'excavació s'afegirà a la de les set fosses que hi ha documentades al terme municipal d'Agramunt en el mapa de fosses de Catalunya.
Les restes localitzades corresponen a un individu masculí adult que, d'acord amb els materials que es van trobar associats a l'enterrament, pertanyia a la infanteria republicana i podria estar relacionat amb un búnquer defensiu proper. Tot i això, ara per ara, és desconeixen les causes de la seva mort o la seva identitat.
Amb l'extracció d'una mostra de teixit ossi s'espera obtenir el perfil genètic de l'individu, per poder-lo encreuar amb els perfils genètics dels familiars de què disposa el Programa d'identificació genètica, centralitzat pel laboratori de genètica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. Amb caràcter previ, els familiars interessats a fer-se una prova genètica han d'estar inscrits en el Cens de persones desaparegudes.
L'objectiu final, en tots els casos, és identificar i retornar les restes a la família. En cas que no fos possible determinar-ne la identitat, les restes serien inhumades al cementiri del municipi on van ser trobades.
Agramunt i el Pilar d'Almenara, la rereguarda republicana
Agramunt va ser un espai d'immediata rereguarda republicana del front del Segre durant la Guerra Civil, que es va mantenir estable entre l'abril i el desembre del 1938. En aquest entorn hi ha documentades fosses originades per l'existència de punts sanitaris, com ara a Montclar i Mafet, i també hi va haver enfrontaments a partir de l'ofensiva franquista sobre Catalunya, iniciada el 23 de desembre del 1938.
D'altra banda, el Pilar d’Almenara és una torre de guaita d'uns quinze metres d'alçada i uns set metres d'amplada construïda al segle XI després de la conquesta cristiana d'Agramunt. La torre se situa al capdamunt d'una de les puntes més altes de la serra d'Almenara i controla tota la plana d'Urgell. Durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà hi va construir un búnquer i unes trinxeres per defensar l'entrada a la població d'Agramunt i els accessos cap a la Segarra.
Actuacions no previstes
Aquesta intervenció arqueològica és una mostra de les intervencions sobrevingudes en fosses que la Direcció General de Memòria Democràtica fa habitualment, a banda de les actuacions programades al Pla de fosses. Aquest 2022 se n'han dut a terme set, la majoria de les quals iniciades com a recollides de restes en superfície que han culminat en l'obertura d'una fossa.
