Cultura
Imatge d'arxiu d'una visita guiada al Molí d'Espígol. Foto: Anna Requena
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous continuen oferint visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol amb l’objectiu de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. Així doncs, el Molí d’Espígol de Tornabous obrirà les portes a les onze del matí dels dissabtes 30 de març, 27 d’abril, 25 de maig, 20 de juny, 27 de juliol i 31 d’agost per apropar al públic la història del poble ibèric dels ilergets a través de les restes arqueològiques del Molí d’Espígol. Aquest jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol se situa sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l’actual municipi de Tornabous, i amb una superfície aproximada d’1 hectàrea esdevé el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental. De fet, es tracta d’un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets, que va dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC.
Les visites mostraran els resultats de les darreres campanyes arqueològiques, que han posat en relleu l’existència d’una trama urbana envoltada per una extensa muralla i organitzada mitjançant carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
Les visites, amb una durada aproximada de 60 minuts, aniran a càrrec de l’equip d’educadors i educadores de l’empresa Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme. Per apuntar-s’hi cal fer reserva prèvia al correu electrònic: reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o bé trucant al: 977 638 556.
Centre d’interpretació
El centre d’interpretació del Molí d’Espígol esdevé un dels principals atractius de la visita pels recursos museogràfics que ofereix. Un dels elements més destacats és la recreació hipotètica de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat permet millorar la comprensió del jaciment i es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i les seves respectives interpretacions. Els visitants també poden veure l’audiovisual Atanagrum, on s’explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget es coneix el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC, però nosaltres coneixem els ilergets pels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps, sobretot la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol era un dels assentaments urbanístics, polítics i econòmics més destacats de la cultura ilergeta.
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous continuen oferint visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol amb l’objectiu de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. Així doncs, el Molí d’Espígol de Tornabous obrirà les portes a les onze del matí dels dissabtes 30 de març, 27 d’abril, 25 de maig, 20 de juny, 27 de juliol i 31 d’agost per apropar al públic la història del poble ibèric dels ilergets a través de les restes arqueològiques del Molí d’Espígol. Aquest jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol se situa sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l’actual municipi de Tornabous, i amb una superfície aproximada d’1 hectàrea esdevé el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental. De fet, es tracta d’un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets, que va dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC.
Les visites mostraran els resultats de les darreres campanyes arqueològiques, que han posat en relleu l’existència d’una trama urbana envoltada per una extensa muralla i organitzada mitjançant carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
Les visites, amb una durada aproximada de 60 minuts, aniran a càrrec de l’equip d’educadors i educadores de l’empresa Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme. Per apuntar-s’hi cal fer reserva prèvia al correu electrònic: reservesmonuments.acdpc@gencat.cat o bé trucant al: 977 638 556.
Centre d’interpretació
El centre d’interpretació del Molí d’Espígol esdevé un dels principals atractius de la visita pels recursos museogràfics que ofereix. Un dels elements més destacats és la recreació hipotètica de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat permet millorar la comprensió del jaciment i es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i les seves respectives interpretacions. Els visitants també poden veure l’audiovisual Atanagrum, on s’explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget es coneix el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC, però nosaltres coneixem els ilergets pels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps, sobretot la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol era un dels assentaments urbanístics, polítics i econòmics més destacats de la cultura ilergeta.
