Agricultura
Alerten que es tracta d'un verí "no selectiu" que pot matar "animals i persones"
El Partit Animalista (Pacma), Lex Anima i la Fundació Altarriba han denunciat davant la Fiscalia la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per l'ús de fosfur d'alumini en carreteres per controlar la superpoblació de conills. Les tres entitats denuncien Jordà per delicte contra el Medi Ambient, en una querella que també s'adreça a Anna Sanitjas, directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del medi del mateix Departament. La denúncia destaca que mentre el Departament concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb fins cinegètics, s'ha autoritzat el vessament del "verí" a 300 punts de la carretera LV-7041 de Soses a Malcoreig per controlar la suposada plaga.
La denúncia recull que des del novembre del 2022 el Departament ha anunciat "l'existència de fins a set preteses plagues d'animals" a Catalunya, concretament senglars, llúdrigues, cérvols, peixos d'espècies invasores, conills i cabres.
Arran d'aquest fet, segueix el text, s'han creat Meses de Gestió del Medi Ambient per prendre decisions sobre la fauna de cada demarcació. Es denuncia, en aquest sentit, que s'ha "vetat" l'assistència d'advocats, de veterinaris i de científics, i que "únicament" s'ha acceptat la d'associacions de caçadors relacionades amb associacions agrícoles, "sector en què el partit polític que representen" Jordà i Sanitjas "té un ampli número de votants adeptes".
En aquestes meses, afegeix el text, es "promulguen, sense base científica o legal", les diferents "plagues d'animals" en funció dels "interessos cinegètics que van sorgint". La denúncia relaciona aquesta afirmació amb pagaments a associacions de caçadors per matar senglars.
Sobre el cas concret de la "pretesa plaga de conills a Lleida", la querella enumera fins a onze "granges cinegètiques" on es crien animals engabiats per deixar-los anar a vedats de caça, i a les quals les denunciades "han estat concedint i renovant autoritzacions".
Alhora, el 2021 i el 2022, sempre segons la denúncia, es va autoritzar l'alliberament de més de 15.000 conills a Catalunya, 4.230 dels quals a Lleida, mentre entre el 2020 i el 2022 s'autoritzava la caça de 21.881 guilles, "depredador natural del conill".
Així, "les decisions preses per les denunciades amb l'expressa intenció de fer prevaldre els interessos econòmics del sector cinegètic" ha "provocat" una "alteració" de l'ecosistema "incidint directament en l'increment de la població de conills en algunes àrees".
Pel que fa a l'ús de fosfur d'alumini per intentar disminuir la població de conills, les tres entitats alerten que es tracta d'una substància "altament tòxica i perillosa per a qualsevol ésser viu", alhora que un "verí no selectiu que pot produir la mort d'animals i persones".
També afirmen que "les denunciades han ordenat el vessament del verí sabent que no és selectiu i que implica a destrucció en massa d'altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides".
El Partit Animalista (Pacma), Lex Anima i la Fundació Altarriba han denunciat davant la Fiscalia la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per l'ús de fosfur d'alumini en carreteres per controlar la superpoblació de conills. Les tres entitats denuncien Jordà per delicte contra el Medi Ambient, en una querella que també s'adreça a Anna Sanitjas, directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del medi del mateix Departament. La denúncia destaca que mentre el Departament concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb fins cinegètics, s'ha autoritzat el vessament del "verí" a 300 punts de la carretera LV-7041 de Soses a Malcoreig per controlar la suposada plaga.
La denúncia recull que des del novembre del 2022 el Departament ha anunciat "l'existència de fins a set preteses plagues d'animals" a Catalunya, concretament senglars, llúdrigues, cérvols, peixos d'espècies invasores, conills i cabres.
Arran d'aquest fet, segueix el text, s'han creat Meses de Gestió del Medi Ambient per prendre decisions sobre la fauna de cada demarcació. Es denuncia, en aquest sentit, que s'ha "vetat" l'assistència d'advocats, de veterinaris i de científics, i que "únicament" s'ha acceptat la d'associacions de caçadors relacionades amb associacions agrícoles, "sector en què el partit polític que representen" Jordà i Sanitjas "té un ampli número de votants adeptes".
En aquestes meses, afegeix el text, es "promulguen, sense base científica o legal", les diferents "plagues d'animals" en funció dels "interessos cinegètics que van sorgint". La denúncia relaciona aquesta afirmació amb pagaments a associacions de caçadors per matar senglars.
Sobre el cas concret de la "pretesa plaga de conills a Lleida", la querella enumera fins a onze "granges cinegètiques" on es crien animals engabiats per deixar-los anar a vedats de caça, i a les quals les denunciades "han estat concedint i renovant autoritzacions".
Alhora, el 2021 i el 2022, sempre segons la denúncia, es va autoritzar l'alliberament de més de 15.000 conills a Catalunya, 4.230 dels quals a Lleida, mentre entre el 2020 i el 2022 s'autoritzava la caça de 21.881 guilles, "depredador natural del conill".
Així, "les decisions preses per les denunciades amb l'expressa intenció de fer prevaldre els interessos econòmics del sector cinegètic" ha "provocat" una "alteració" de l'ecosistema "incidint directament en l'increment de la població de conills en algunes àrees".
Pel que fa a l'ús de fosfur d'alumini per intentar disminuir la població de conills, les tres entitats alerten que es tracta d'una substància "altament tòxica i perillosa per a qualsevol ésser viu", alhora que un "verí no selectiu que pot produir la mort d'animals i persones".
També afirmen que "les denunciades han ordenat el vessament del verí sabent que no és selectiu i que implica a destrucció en massa d'altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides".
