El sector industrial va crear un de cada quatre llocs de treball a Lleida, mentre el turístic va créixer més que en la resta de demarcacions
ACN Lleida .- L'economia lleidatana va registrar xifres positives durant el 2018 tot i que per darrera de la resta de demarcacions catalanes. El PIB va créixer un 2,5% i, per segon any consecutiu, la marxa dels negocis va ser positiva en els diferents sectors econòmics, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2018. Destaca la indústria, on es van crear un de cada quatre nous llocs de treball, seguida de la resta de serveis i la construcció. En el sector turístic, Lleida va registrar els creixements relatius més intensos de les quatre demarcacions, amb un 7,4% en viatgers i un 5,7% en pernoctacions (ambdós a establiments hotelers). Tot i la desacceleració de les exportacions, que van créixer un lleuger 0,3%, l'any passat es va assolir el rècord històric d'empreses lleidatanes que exporten de forma regular, amb un total de 922.
El PIB de Lleida va moderar el seu creixement el 2018 i va augmentar un 2,5%, 1,5 punts percentuals per sota del creixement registrat el 2017. Així mateix, es va situar mig punt per sota de la mitjana catalana (3%), pauta que s'ha produït al llarg de la recuperació, atès que la disminució del PIB a Lleida va ser menys intensa durant els anys de crisi que a la resta del país, segons ha assenyalat la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, Carme Poveda.
Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, per quart any consecutiu van registrar un creixement a la demarcació i el 2018 aquest es va situar en el 2,7%, per sota, però, de l'augment que va experimentar el conjunt de Catalunya (3,2%).
Per segon any consecutiu, la marxa dels negocis va ser favorable i generalitzada a tots els sectors econòmics a la demarcació de Lleida, segons els resultats de l'Enquesta de clima empresarial que realitzem les cambres en col·laboració amb l'Idescat. El 2018, els sectors que van presentar els millors resultats van ser la indústria, seguida de la resta de serveis i la construcció, ambdós amb saldos similars. Per contra, l'evolució experimentada pel comerç els darrers tres anys denota símptomes d'estancament. L'agricultura va tenir un creixement modest, del 0,2%, el mateix del 2017.
La indústria genera un de cada quatre llocs de treball creats
En termes d'afiliacions, la indústria va registrar un augment interanual força positiu del 4,3%, amb 1.100 llocs de treballs, gairebé un de de cada quatre nous llocs de treball creats a la demarcació l'any passat (uns 4.600). També cal destacar el comportament de la construcció amb un creixement relatiu del 5,1% i una aportació al total del 15%.
Les dades positives del mercat de treball en el sector de la construcció, s'observen en particular en l'activitat residencial. Els habitatges iniciats durant el 2018 es van més que duplicar respecte l'any anterior, arribant als 664. A més, es va produir un augment notable de la ràtio d'habitatges iniciats per cada 10.000 habitants, que es va multiplicar per dos, passant de 7 a 15 el darrer any.
Lleida registra el major creixement turístic de les quatre demarcacions
El balanç turístic a Lleida és el més positiu de les quatre demarcacions durant el 2018 atès que dues de les tres marques turístiques del territori són les que van registrar els majors augments interanuals pel que fa als viatgers allotjats en establiments hotelers.
D'una banda, a Terres de Lleida els viatgers van augmentar un 12,7% fins als gairebé 315.000, i a la Val d'Aran un 9,9%, fins als pràcticament 250.000 turistes. A Pirineus, l'augment també va ser positiu amb un 1,1% de viatgers, però amb una evolució més moderada que la de 2017 (11,7%) tenint en compte que es tracta d'una destinació més consolidada. Pel que fa al turisme rural, a Terres de Lleida pràcticament es va estabilitzar el nombre de viatgers, mentre a Pirineus va augmentar un 5,9%.
Rècord d'empreses que exporten regularment
De la mateixa manera que al conjunt de Catalunya, a Lleida el creixement de les exportacions lleidatanes es va moderar força amb un lleuger augment del 0,3%, per sota de l'1,1% de la mitjana catalana, i van assolir els 2.083 milions d'euros. En canvi, les importacions van créixer un 13,2% (fins als 993 milions d'euros), malgrat que el saldo comercial es va mantenir en positiu, amb 1.090 milions d'euros, respecte els 1.168 milions del 2017.
Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, l'alentiment del creixement respon en part de la reducció de les exportacions en tres dels cinc principals sectors exportadors de la demarcació: el de fruites i llegums (-6,4%), el dels greixos i olis (-9,9%) i el d'altres semimanufactures (-7,7%). En canvi, les exportacions de carn i de pinsos animals van augmentar un 10,6% i un 11,8%, respectivament.
Però aquest estancament de les exportacions es veu contrarestat per l'increment de les empreses lleidatanes que exporten els seus productes, que gairebé s'ha duplicat en el darrer any, passant de les 2.643 del 2017 a prop de 4.000, el 2018. Però el fet més destacat és que les empreses que exporten de forma regular, és a dir que ho porten fent de forma consecutiva els quatre darrers anys, va assolir la xifra rècord de 922 l'any passat, un 13,1% més que el 2017, segons ha remarcat Carme Poveda.
Cauen les afiliacions al Pallars Jussà i les Garrigues
Les afiliacions a la Seguretat Social van augmentar a totes les comarques lleidatanes menys a les Garrigues i al Pallars Jussà on van disminuir un 0,8% i 1,4%, respectivament. En termes relatius, els majors augments es van obtenir a l'Alta Ribagorça (5,7%) i al Pla d'Urgell (5,6%). La comarca del Segrià va registrar el major increment en valor absolut amb 2.240 llocs de treball més, el que es va traduir en una aportació de quasi la meitat de les afiliacions totals creades a la demarcació el 2018.Quant a les taxes d'atur registral a les comarques, aquestes es van situar entre la mínima del 4,4% a la Val d'Aran i la màxima de l'11,9% al Segrià. Lleida va continuar sent la demarcació catalana amb la taxa d'atur registral més baixa (10,4%).
Es modera la creació d'ocupació el 2019 i es manté la confiança empresarial
Pel que fa al 2019, la directora de la Memòria, Carme Poveda, ha assenyalat que el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social mostra un increment modest en el primer trimestre del 2019 a la demarcació, en concret del 0,4%. Per la seva banda, l'Indicador de confiança empresarial de la demarcació de les Cambres, en el cas de Lleida, es manté estable els dos primers trimestres de l'any i per sobre del valor de la mitjana catalana i espanyola.
Poveda preveu que el creixement de l'economia catalana viurà aquest any un alentiment i el PIB se situarà entre dues i tres dècimes per sota del 2018 però continuarà per damunt del 2%.
La implantació dels objectius de l'Agenda 2030 pot suposar una "oportunitat" per a Lleida
La Memòria Econòmica de Catalunya 2018 dedica un monogràfic a l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que posa la cooperativa Fruits de Ponent com a exemple de bones pràctiques al territori en aquest sentit. El director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, ha defensat l'oportunitat que podria suposar per a l'economia de Lleida poder liderar la implantació i el compliment dels objectius de l'Agenda 2030, aprofitant les sinergies dels diferents agents econòmics i socials, com són la UdL, associacions empresarials, centres de recerca, sindicats i empreses, entre altres.
ACN Lleida .- L'economia lleidatana va registrar xifres positives durant el 2018 tot i que per darrera de la resta de demarcacions catalanes. El PIB va créixer un 2,5% i, per segon any consecutiu, la marxa dels negocis va ser positiva en els diferents sectors econòmics, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2018. Destaca la indústria, on es van crear un de cada quatre nous llocs de treball, seguida de la resta de serveis i la construcció. En el sector turístic, Lleida va registrar els creixements relatius més intensos de les quatre demarcacions, amb un 7,4% en viatgers i un 5,7% en pernoctacions (ambdós a establiments hotelers). Tot i la desacceleració de les exportacions, que van créixer un lleuger 0,3%, l'any passat es va assolir el rècord històric d'empreses lleidatanes que exporten de forma regular, amb un total de 922.
El PIB de Lleida va moderar el seu creixement el 2018 i va augmentar un 2,5%, 1,5 punts percentuals per sota del creixement registrat el 2017. Així mateix, es va situar mig punt per sota de la mitjana catalana (3%), pauta que s'ha produït al llarg de la recuperació, atès que la disminució del PIB a Lleida va ser menys intensa durant els anys de crisi que a la resta del país, segons ha assenyalat la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, Carme Poveda.
Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, per quart any consecutiu van registrar un creixement a la demarcació i el 2018 aquest es va situar en el 2,7%, per sota, però, de l'augment que va experimentar el conjunt de Catalunya (3,2%).
Per segon any consecutiu, la marxa dels negocis va ser favorable i generalitzada a tots els sectors econòmics a la demarcació de Lleida, segons els resultats de l'Enquesta de clima empresarial que realitzem les cambres en col·laboració amb l'Idescat. El 2018, els sectors que van presentar els millors resultats van ser la indústria, seguida de la resta de serveis i la construcció, ambdós amb saldos similars. Per contra, l'evolució experimentada pel comerç els darrers tres anys denota símptomes d'estancament. L'agricultura va tenir un creixement modest, del 0,2%, el mateix del 2017.
La indústria genera un de cada quatre llocs de treball creats
En termes d'afiliacions, la indústria va registrar un augment interanual força positiu del 4,3%, amb 1.100 llocs de treballs, gairebé un de de cada quatre nous llocs de treball creats a la demarcació l'any passat (uns 4.600). També cal destacar el comportament de la construcció amb un creixement relatiu del 5,1% i una aportació al total del 15%.
Les dades positives del mercat de treball en el sector de la construcció, s'observen en particular en l'activitat residencial. Els habitatges iniciats durant el 2018 es van més que duplicar respecte l'any anterior, arribant als 664. A més, es va produir un augment notable de la ràtio d'habitatges iniciats per cada 10.000 habitants, que es va multiplicar per dos, passant de 7 a 15 el darrer any.
Lleida registra el major creixement turístic de les quatre demarcacions
El balanç turístic a Lleida és el més positiu de les quatre demarcacions durant el 2018 atès que dues de les tres marques turístiques del territori són les que van registrar els majors augments interanuals pel que fa als viatgers allotjats en establiments hotelers.
D'una banda, a Terres de Lleida els viatgers van augmentar un 12,7% fins als gairebé 315.000, i a la Val d'Aran un 9,9%, fins als pràcticament 250.000 turistes. A Pirineus, l'augment també va ser positiu amb un 1,1% de viatgers, però amb una evolució més moderada que la de 2017 (11,7%) tenint en compte que es tracta d'una destinació més consolidada. Pel que fa al turisme rural, a Terres de Lleida pràcticament es va estabilitzar el nombre de viatgers, mentre a Pirineus va augmentar un 5,9%.
Rècord d'empreses que exporten regularment
De la mateixa manera que al conjunt de Catalunya, a Lleida el creixement de les exportacions lleidatanes es va moderar força amb un lleuger augment del 0,3%, per sota de l'1,1% de la mitjana catalana, i van assolir els 2.083 milions d'euros. En canvi, les importacions van créixer un 13,2% (fins als 993 milions d'euros), malgrat que el saldo comercial es va mantenir en positiu, amb 1.090 milions d'euros, respecte els 1.168 milions del 2017.
Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, l'alentiment del creixement respon en part de la reducció de les exportacions en tres dels cinc principals sectors exportadors de la demarcació: el de fruites i llegums (-6,4%), el dels greixos i olis (-9,9%) i el d'altres semimanufactures (-7,7%). En canvi, les exportacions de carn i de pinsos animals van augmentar un 10,6% i un 11,8%, respectivament.
Però aquest estancament de les exportacions es veu contrarestat per l'increment de les empreses lleidatanes que exporten els seus productes, que gairebé s'ha duplicat en el darrer any, passant de les 2.643 del 2017 a prop de 4.000, el 2018. Però el fet més destacat és que les empreses que exporten de forma regular, és a dir que ho porten fent de forma consecutiva els quatre darrers anys, va assolir la xifra rècord de 922 l'any passat, un 13,1% més que el 2017, segons ha remarcat Carme Poveda.
Cauen les afiliacions al Pallars Jussà i les Garrigues
Les afiliacions a la Seguretat Social van augmentar a totes les comarques lleidatanes menys a les Garrigues i al Pallars Jussà on van disminuir un 0,8% i 1,4%, respectivament. En termes relatius, els majors augments es van obtenir a l'Alta Ribagorça (5,7%) i al Pla d'Urgell (5,6%). La comarca del Segrià va registrar el major increment en valor absolut amb 2.240 llocs de treball més, el que es va traduir en una aportació de quasi la meitat de les afiliacions totals creades a la demarcació el 2018.Quant a les taxes d'atur registral a les comarques, aquestes es van situar entre la mínima del 4,4% a la Val d'Aran i la màxima de l'11,9% al Segrià. Lleida va continuar sent la demarcació catalana amb la taxa d'atur registral més baixa (10,4%).
Es modera la creació d'ocupació el 2019 i es manté la confiança empresarial
Pel que fa al 2019, la directora de la Memòria, Carme Poveda, ha assenyalat que el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social mostra un increment modest en el primer trimestre del 2019 a la demarcació, en concret del 0,4%. Per la seva banda, l'Indicador de confiança empresarial de la demarcació de les Cambres, en el cas de Lleida, es manté estable els dos primers trimestres de l'any i per sobre del valor de la mitjana catalana i espanyola.
Poveda preveu que el creixement de l'economia catalana viurà aquest any un alentiment i el PIB se situarà entre dues i tres dècimes per sota del 2018 però continuarà per damunt del 2%.
La implantació dels objectius de l'Agenda 2030 pot suposar una "oportunitat" per a Lleida
La Memòria Econòmica de Catalunya 2018 dedica un monogràfic a l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que posa la cooperativa Fruits de Ponent com a exemple de bones pràctiques al territori en aquest sentit. El director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer, ha defensat l'oportunitat que podria suposar per a l'economia de Lleida poder liderar la implantació i el compliment dels objectius de l'Agenda 2030, aprofitant les sinergies dels diferents agents econòmics i socials, com són la UdL, associacions empresarials, centres de recerca, sindicats i empreses, entre altres.
