En el Ple de la Paeria d’ahir dimarts es va aprovar per unanimitat, amb el vot favorables dels dotze regidors assistents a la sessió, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cervera.
L’aprovació per unanimitat del POUM es pot considerar un fet històric per a la ciutat, ja que en legislatures anteriors no s’havia aconseguit aprovar el POUM i la planificació urbanística de la ciutat es regia encara per les Normes subsidiàries de planejament de l’any 1986.
Segons el paer en cap, Ramon Royes, aquesta aprovació “és una mostra de la capacitat del Consistori actual per trobar consensos en temes estratègics per a la ciutat i per aquest motiu vol felicitar i donar les gràcies a tots els regidors de la Paeria de Cervera.”
El POUM aprovat té per objecte l’ordenació urbanística del municipi: la ciutat de Cervera i els nuclis de Vergós, Malgrat, Castellnou, la Prenyanosa i la Cardosa.
Descripció del Pla
A partir de finals dels anys vuitanta, amb l’inici de d'industrialització i la primera arribava d’immigrants de fora de l’estat, Cervera és dels pocs municipis de la Segarra que tenen un saldo positiu de població.
En la dècada dels noranta es va viure una situació d’impàs en què la població es va mantenir bastant estable amb lleugers increments continuats (6.950 hab. el 1990, 7.153 hab. el 1996 i 7.917 hab. el 2001).
Ara bé, en els últims anys s’està observant un fort increment de població a causa, bàsicament, de l’increment d’industrialització i serveis i amb població immigrant provinent tant de fora de l’Estat com de les comarques metropolitanes.
Així doncs, en els anys 2001-2011 es va produir un increment de població del 24,5%, representant un augment anual de quasi del 2,5%. En números rodons podem dir que la població de Cervera creix a un ritme d’uns 170 habitants/any.
Amb una superfície de 55,19 km² el municipi de Cervera actualment gaudeix d’una densitat de 170 hab./km² (2011).
Amb el cens dels últims anys i basats en l’estudi encarregat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques “Escenaris econòmics i demogràfics”, s’ha mesurat el creixement recent i les previsions futures.
El POUM, en base a aquests estudis, preveu assolir els 15.767 habitants amb un horitzó fins a l’any 2033, suposant un increment de 6.377 habitants, amb necessitat per a 2.913 nous habitatges, resultant-ne un total de 7.508.
El 90 % del creixement es proposa sobre sòl ja transformat, és a dir, sobre sòl urbà en l’actualitat i així emprendre operacions de reforma urbana i de millora dels buits existents dintre dels nuclis.
Per la qual cosa es fixa els objectius següents:
- Assoliment del principi de sostenibilitat entenent que el sòl és un recurs natural escàs: criteris de compacitat, de competitivitat econòmica en el cost del sòl, aprofitar al màxim els serveis existents, afavorir la cohesió social a partir de la mobilitat i preservació dels valors paisatgístics, culturals i ambientals.
- Implantació d’un model de ciutat fonamentat en la identitat que s’ha anat conformant històricament:
Edificació compacta en illa d’habitatges plurifamiliars emmarcant l’espai públic.
Edificació en illes i fileres adaptades al terreny i a les muralles en el nucli històric, de caràcter unifamiliar i plurifamiliar, amb ocupació del subsòl i vol públics.
Complexió de les actuacions de creixement sorgides a remolc d’infraestructures o serveis: eixample de Capcorral, Universitat, Sindicat, ferrocarril, barri dels Ametllers, polígon industrial...
Manteniment del paisatge rural: murs de pedra seca, cabanes, àrees boscoses en turons i marges, orografia ondulada.
- Revitalització del nucli antic: flexibilitzant obres, usos terciaris i plurifamiliars reservant àrees d’aparcament, potenciant equipaments i serveis que fixin població, mesures de restauració del patrimoni. Se suprimeix el Pla especial.
- Ús exclusiu per a vianants i disseny dels eixos viaris principals terciaris.
- Compactació no massificada proporcionada als vials, complementada amb usos terciaris en planta baixa.
- Repartiment de l’habitatge de protecció pública en cada zona, amb un percentatge sobre el total d’habitatges nous creats del 30%.
- Tipologia de vials en funció de la seva amplada: de <8m, 12m, 16m (model per als nous vials en eixamples), evitant els tipus rambla per la manca de funcionalitat comercial.
- Implementació de mesures per facilitar l’aparcament, reserves en zones i àrees públiques, i una àrea per a camions en el polígon industrial.
- Equipaments: criteris de concentració, recuperació d’edificis. Es preveu, entre altres àrees, una àrea educativa a l’eixample nord, la renovació de l’àrea esportiva, l’ampliació del cementiri, la dotació del barri dels Ametllers, recuperar Sant Domènec i Sant Francesc.
- Espais lliures: esponjament del nucli antic en determinats punts, places de 2.000 m2 en eixample i l’ampliació del Parc Mas Duran.
- Gestió: equidistribució que garanteixi la igualtat, considerar els àmbits discontinus per aconseguir cessions de dimensions adequades.
Creixement urbanístic
Per la ciutat de Cervera el Pla preveu una expansió del sòl urbanitzable residencial entre el cementiri i la futura illa esportiva, i un petit sector residencial ubicat al sud de l’actual sòl urbà als Ametllers.
Les propostes de nous sectors de sòl urbanitzable de caràcter industrial coincideixen a grans trets amb dues propostes de modificació de les normes subsidiàries que han estat sotmeses o se sotmeten en aquests moments a avaluació ambiental (àmbits de Mobel Linea i Cervitrans). També es preveuen petites ampliacions de sòl industrial a l’oest de l’àmbit de Cervitrans i el terreny situat entre la carretera N-IIa i la línia del ferrocarril al seu pas per l’àmbit industrial.
En els nuclis de Castellnou, la Prenyanosa i la Cardosa es preveuen creixements residencials en àmbits que el planejament vigent classifica com a sòl urbà. Només als nuclis de Vergós i Malgrat es preveu certa expansió del sòl urbanitzable residencial.
Estructura general del territori
En relació amb l’Eix Transversal Ferroviari, el POUM en recull la traça i li possibilitaintervenir en la línia convencional per potenciarla seva utilització com a tramvia ipermeabilitzar la seva traça urbana, i preveu espai per la nova estació, que generaràsinèrgies entre l’aeròdrom amb la nova àrea logística i de serveis.
Es possibilita l’ampliació l’aeròdrom actual de tipus forestal per convertir-lo a categoria general iesportiva, en el marc del Pla d’Aeroports de Catalunya.
Pel que fa a l’abastament d’aigua, es preveu complementar l’abastament actual a partir del Canal d’Urgell amb el provinent del pantà de Rialb, per la qual cosa es planteja una ETAP prop de l’estació de bombeig de Ratera.
Es preveuen completar les xarxes de gas (des de conducció paral·lela a l’A-2) id’abastament elèctric (nova estació transformadora a l’oest). Quant al sanejament, noexisteix xarxa separativa (excepte al sector Europerfil), i es preveu completar la xarxa dual(conca nord i sud per la separació del ferrocarril) amb l’ampliació de l’EDAR situada al sud a la conca de l’Ondara.
Documentació oberta a la ciutadania
La documentació del POUM es pot consultar a la pàgina web municipal www.cerverapaeria.cat i també de manera presencial a la Paeria.
Després de la seva aprovació inicial, a partir del 20 de maig, aproximadament, s’obrirà un període preceptiu d’exposició pública a on es podran presentar al·legacions i es procedirà a l’obertura de la Oficina Tècnica del Pla per tal de facilitar la consulta del document per part de la ciutadania amb l’acompanyament de membres de l’Equip Redactor. Caldrà demanar cita prèvia als Serveis Tècnics Municipals.
Un cop contestades, tant en sentit positiu com negatiu, les al·legacions i rebuts els informes pertinents es procedirà a l’ajust del document per a trametre’l de nou a la Comissió d’Urbanisme de Lleida per tal que n’emeti l’informe urbanístic i territorial previ a l’aprovació provisional, que realitzarà la Paeria.
Posteriorment caldrà remetre de nou el Pla a la Comissió d’Urbanisme de Lleida, que es qui té la potestat d’acordar-ne l’aprovació definitiva.
Foto: Vista aèria de Cervera (Jordi Prat)